Jump to navigation
Segurament som molts els que un cop o altre a la nostra vida hem pronunciat aquesta frase: "A mi, la política no m'interessa". Amb el post d'avui us vull demostrar que, ens interessi o no, afecta la nostra vida. Podem obviar la política entesa com la "manera d'actuar d'algú o d'una institució que vol assolir una finalitat"; els "espectacles" dialèctics que ens ofereixen els partits polítics al Parlament o al Congrés molts cops són més que recriminables. Però més ens valdria parar-hi atenció quan l'entenem com "l'activitat de les persones que governen o que aspiren a organitzar i administrar els assumptes públics". El cas de l'anomenada Llei Gallardón n'és un exemple excel·lent.
Qui gosa dir ara que la política no ens afecta, que no condiciona les nostres vides? Si aquesta reforma de la Llei de l'avortament (aprovada pel govern de Zapatero) hagués prosperat les dones no hauríem pogut decidir sobre la nostra maternitat perquè una norma, al meu entendre, estúpida i retrògrada, ens hauria obligat a ser mares sota qualsevol circumstància (bé, amb l'excepció de casos contadíssims). L'avui ja dimitit ministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón, hauria convertit una de les coses més meravelloses de la nostra vida en un mal tràngol per a algunes de nosaltres (dones que potser no estarien preparades per tenir un fill, dones que harien de tenir un fill del seu violador, dones que haurien de parir fills amb greus malalties i/o malformacions sense poder triar...).
Per tant, no us estranyi si he contagiat d'un cert to triomfalista aquest post. No ho puc amagar. Estic contenta, satisfeta, que el govern de Rajoy hagi mostrat un bri de sensatesa i hagi donat carpetada a la que havia de ser la llei estrella de la legislatura per a l'exalcalde de Madrid. Val a dir que segurament aquesta sigui la primera i l'última decisió que trobi bé de totes les que ha près l'actual executiu central des que va entrar al Govern.
En ple procés català, n'hi ha molts que qualifiquen el president Mas de cadàver polític, però aquí, de moment, l'únic cadàver polític que veig és el senyor Gallardón, que no només ha plegat del Ministeri de Justícia sinó que deixa la política. Vist el gir cap a la dreta que va donar en passar a ocupar una cartera ministerial, me n'alegro perquè no em vull ni imaginar fins on podria haver arribat. I si el seu adéu beneficia d'alguna manera el procés català (com s'apuntava aquest matí des de la tertúlia del programa El món de RAC 1), benvingut sigui.
De petita "m’empassava" els llibres que donava gust. Sempre tenia temps per llegir una pàgina més i per escoltar les històries i llegendes que m'explicava el meu avi Miquel. Una jove Lourdes va decidir estudiar Comunicació Audiovisual perquè volia canviar el món. Però de moment ha estat el món qui m'ha canviat a mi i la meva manera d'entendre la vida.
