Lali Barenys: “La música i la paraula són una eina per gestionar els conflictes”

‘Maleïdes les Guerres (i aquell qui les va fer)’ denuncia la resolució bèl·lica dels conflictes

Arnau Martínez

17/09/2018

Espectacles

Ovidi Montllor, Joan Oliver (Pere Quart), els Manel o Bob Dylan són alguns dels autors que ressonen amb les paraules cantades i explicades de ‘Maleïdes les Guerres (i aquell qui les va fer)’. Un espectacle ideat i creat per l’actriu Lali Barenys i el músic Carles Beltran. S'hi va afegir la cantant Namina. Sobre l’escenari denuncien els conflictes que es produeixen arreu del món i la indiferència amb què, sovint, es miren des d’Occident. Entenen la paraula i la música com una eina de construcció massiva. Ara, estan recorrent tot el territori per representar el muntatge. Nosaltres en parlem amb Lali Barenys (Barcelona, 1968).

"Ens hem tornat uns aferris defensors de la pau i de la poesia i de la paraula com a armes de construcció massiva. La música i la paraula són una eina per gestionar els conflictes"

- Com sorgeix el projecte de ‘Maleïdes les guerres’?
El juny de 2017, l’Ajuntament de Barcelona em proposa fer una lectura de textos cooperants, parlant dels refugiats. Li vaig demanar al Carles Beltran que m’acompanyés musicalment. Vam presentar la proposta un parell de vegades a Barcelona, funciona molt bé, i decidim reconvertir-ho. Llavors, de parlar només dels refugiats, decidim abordar el concepte de la pau i els desastres de la guerra. Volem denunciar que les guerres són només una manera de gestionar un conflicte. Matar, la barbàrie, el despropòsit, la injustícia, no han de ser la manera de resoldre els conflictes.

- Com vau produir l’espectacle?
Jo em vaig encarregar dels textos i el Carles de la música. Vam buscar material de tot el món que abordés aquest concepte. Vam trobar molt de material que hem deixat al calaix perquè podríem fer una segona part de ‘Maleïdes les guerres’. Han sortit molts conflictes, intentem no posar nom a les guerres, però la gent amb el seu imaginari de seguida sap de què parlem. Ens hem tornat uns aferris defensors de la pau i de la poesia i de la paraula com a armes de construcció massiva. La música i la paraula són una eina per gestionar els conflictes.

- De guerres n’existeixen de molts tipus...
Les conseqüències de les guerres no són només les morts. Avui en dia veiem els refugiats, no és només la bomba que han tirat a un carrer de Síria i ha mort molta gent, també tots aquells que s’han de desplaçar. Què en fem d’aquesta gent? La deixem que es mori al mar? Això també és una guerra. No pot ser que hi hagi unes prioritats econòmiques per sobre d’unes prioritats humanitàries.

- La societat té molta capacitat per normalitzar els conflictes.
Nosaltres volem donar un cop de puny sobre l’estómac. Aquest horror existeix. És l’horror d’una metralleta, però també el de la mentida, de la postveritat, de la hipocresia... Som nosaltres els que estem deixant que això passi. Expliquem un rescat a alta mar o mor molta gent. Quan vam veure aquesta imatge fa sis anys, tots ens vam quedar col·lapsats, però després ens hem fet un tip de veure-ho i ara jo ho trobem normal. Hem vist televisades les guerres d’Iraq, però en canvi, els morts a Europa no ens els ensenyen. Té el mateix valor una vida d’aquí que una d’allà. El nostre espectacle es titula ‘Maleïdes les guerres (i aquell qui les va fer)’, les guerres no es fan soles. Hem de lluitar contra els interessos que hi ha darrere.

- També parleu del conflicte polític que viu Catalunya, es pot considerar una guerra?
L’espectacle el vam estrenar al novembre i una setmana abans van empresonar els Jordis. Va ser un cop dur perquè allò que estàvem denunciant, una injustícia, l’estàvem patint nosaltres mateixos. El conflicte català té una novetat, estem fent una revolta pacífica. Precisament és això el que sorprèn al nostre adversari, que no siguem violents. Si algú ens hagués preguntat qui s’apunta a agafar el fusell, de ben segur que no haguérem sigut tants.

- És un projecte de denúncia, però al mateix temps de rebel·lió?
Sí! Nosaltres creiem en la revolta, en rebel·lar-nos i en alçar la veu quan alguna cosa no ens sembla correcta. No volem asseure’ns al primer seient per contemplar-ho tot. Som la persona que s’asseu al costat de la Rosa Parks als seients de davant de l’autobús. No ens serveix que alguns s’emparin amb la llei. Canviem-la. Tampoc que no deixin entrar els refugiats perquè hi ha un topall.

- El món de la cultura ha abandonat moltes lluites els darrers anys?
Em costa entendre la cultura que no és combatent, la que no treballa per fer un món millor. Tenim el deure de fer art amb alguna finalitat, no només fixant-nos en la bellesa.

- Per acabar, com es fa la pau?
He treballat en el món de l’educació per la pau i és una cosa que es treballa en el dia a dia. No li parlis malament al forner quan vagis a comprar el pa, no contestis a quarts de quinze al teu company de feina, no sigui bel·ligerant i reclama que no ho siguin amb tu. No acceptis un maltractament ni siguis indiferent davant un.