Jump to navigation
Aquest any hem optat per intentar aplicar les conclusions que es van treure en els debats de l’any passat i per això hem convidat a dues persones que creiem que hi poden aportar una visió pràctica. Es tracta de dues professionals de llarga trajectòria i experiència en el món de la promoció literària i la comunicació, la Neus Chordà i la Ilu Vílchez. Per tal de fer un primer tast del que ens explicaran a la jornada, els hi hem fet una petita entrevista a cadascuna que us presentem a continuació.Neus Chordà, comunicadora editorial Chordà Comunicació S.L.- Tothom sap que ets una de les veteranes del món editorial, però quants anys fa exactament que t’hi remenes? El 21 de juny ha fet 39 anys. La meva primera feina va ser al departament de vendes a terminis d’Edicions 62 (sí, els llibres es venien a terminis). Em dedicava a arxivar els albarans de dipòsit dels llibres i a preparar les factures dels que compraven els clients.- Et sembla que ja ho has vist tot, doncs, en aquest món?No, en absolut. És cert que he treballat pràcticament en tots els departaments que pot tenir una editorial, tot i que els últims 17 anys m’he dedicat en exclusiva a la comunicació editorial, però... no, no he vist tot, he vist, viscut i après moltes coses i una d’elles és que sempre hi ha coses noves per aprendre i conèixer. Vivim en un món absolutament canviant i hem d’anar a la roda dels canvis, estar molt amatents a totes les noves oportunitats. Em queden moltes coses per aprendre, veure i viure.- Quina és la principal dificultat actualment per la comunicació editorial?La manca de mitjans culturals, el poc espai (recursos i persones) que els mitjans de comunicació, siguin en paper o digitals, destinen a la cultura. El poc valor que se li dona.- Quines són les propostes actuals més innovadores i/o efectives per vendre llibres?Si em demanes la forma de vendre un llibre, la que és més innovadora i efectiva és la de sempre: que el lector entri a una llibreria i en surti amb un llibre sota el braç. Si em demanes com fer el que lector entri a una llibreria o una biblioteca i s’enamori d’un llibre en concret, això és tot un altre tema. De fet, crec que no hi ha una forma ‘innovadora i efectiva’, sinó la reformulació de les fórmules de sempre. Sempre ha estat molt important no perdre de vista ni l’autor i el lector, donar-los entitat i visibilitat a tots dos. Avui les xarxes socials faciliten molt arribar directament als lectors, però ja es feia abans (més a petita escala i es continua fent ara) a través de les presentacions, clubs de lectura, xerrades... És cert que avui tenim més recursos, més eines. També que les xarxes socials, els blocs, els vídeo blocs ajuden a arribar als lectors, però també és cert que hem perdut molts espais als mitjans de comunicació. No fa tants anys un diari amb seu a Barcelona tenia un suplement (setmanal) de cultura de 16 pàgines, avui aquest mateix mitja ha reduït aquell suplement a 4 pàgines especials un dia a la setmana. Sí, cert, aquest i tota la resta tenen les seves pàgines (poques) diàries dedicades a ‘cultura’, però ves que no hi hagi eleccions, algun trasbals polític, alguna catàstrofe natural, algun partit de futbol més o menys important, que les pàgines diàries de cultura es redueixen misteriosament.- Creus que els objectius empresarials de les editorials són incompatibles amb una acostament de la cultura al màxim de gent possible?Això són polítiques empresarials i depèn de cada editorial o grup editorial. Jo crec que no és incompatible, que es poden fer moltes accions perquè la cultura arribi al màxim de gent possible.- Quin creus que hauria de ser el paper dels escriptors i escriptores en la promoció dels seus llibres?I les biblioteques, quin rol poden agafar? El rol dels escriptors i escriptores? Totalment actiu, sempre de la mà de la seva editorial (si no és auto-edició). Estar disponibles per fer tota la premsa possible, encara que sigui una entrevista a la ràdio més petita del poble més petit. Fer presentacions, xerrades, debats... estar molt presents a les xarxes socials i interactuar amb els seus lectors. El de les biblioteques? Per sort, almenys a casa nostra, ja fa anys que les biblioteques han deixat de ser grans contenidors de llibres degudament classificats, per convertir-se en grans centres de prescripció. Fan moltes activitats, per grans i menuts, per apropar la lectura, per donar a conèixer autors, de fet per crear lectors. Avui les biblioteques són una gran fàbrica de lectors. No ho demanes, però no podem oblidar les llibreries, també les llibreries fan molta feina en favor de la lectura. Moltes llibreries, i moltes d’elles petites i independents, s’han convertit, a les seves ciutats i pobles, en autèntics centres culturals.- Malgrat que l’engranatge del món editorial és llarg i complex, en el sentit que hi ha molts agents que n’han de viure, creus que és possible que cada part tingui la seva parcel·la justa de benefici econòmic i que en pugui viure? No, és molt complicat. Sovint els lectors es queixen dels preus dels llibres, però si es valora tota la feina que hi ha al darrere de qualsevol llibre: autors, traductors, correctors, agents literaris, editors, paper, impremta, dissenyadors, caps de premsa, departaments d’administració, de drets d’autor, de producció, la distribució i la logística, les llibreries... No, el sector editorial no és un negoci d’alts rendiments econòmics per ningú, més aviat el contrari. I més especialment si es publica en català, on el mercat és molt reduït i on avui, sí avui l’any 2018 tot i la immersió lingüística i els grans esforços que hi hem dedicat tots, institucions públiques i empreses privades, si un llibre està editat en català i en castellà, les vendes a Catalunya són del 30% de l’edició en català i el 70% de l’edició en castellà.Ilu Vílchez, Directora de Màrqueting a Roca Editorial - Segons el teu currículum, podríem dir que la teva experiència en les xarxes socials és llarga i prolífica i sabem que aquest món és ja el present de la comunicació editorial. Des del teu punt de vista, creus que està prou explotat i se’n treuen tots els beneficis que se’n poden treure? Per què? Els professionals dels mitjans socials aprenem que vivim en un món dinàmic i que la realitat ens obliga a estar alerta de les novetats que ens imposi el sector i a estar constantment actualitzant-nos. No podem descansar molt. Res està escrit, no hi ha un manual de l'efectivitat que ens garanteixi l'èxit en cada campanya, però sobretot tenim clar que hem de seguir esforçant-nos, ja que cada vegada el mercat és més exigent. Sempre hi ha noves versions que puguin millorar la nostra estratègia i que no hàgim utilitzat fins ara. Les tendències, les possibilitats de cada eina, l'anàlisi, marcar objectius, la rendibilitat i efectivitat del nostre treball, forma part del nostre dia a dia com a professionals dels mitjans socials. Per descomptat estem utilitzant moltes eines al nostre abast, però aquestes van variant amb el temps i el que abans funcionava gairebé sense gaire esforç (pàgina de Facebook) avui en dia ens demana un major esforç pel que hem d'estar alerta per seguir creixent amb el sector i seguir sent el més rendibles, competitius i efectius possibles. A més, les eines més populars es reinventen constantment i ofereixen nous serveis que hem d'aprofitar per sorprendre als nostres clients. El màrqueting en línia s'ha consolidat com un dels aspectes que més ha evolucionat en la gran majoria d'empreses, i és indiscutible que s'ha incrementat notablement en els nostres pressupostos.- Més enllà del posicionament de les editorials, quin paper han de jugar la resta d’actors com els professionals de l’escriptura, les llibreries i les biblioteques en la difusió dels llibres a les xarxes socials? Principalment m'agradaria destacar que amb l'ús dels mitjans socials s'ha democratitzat notablement la cadena del llibre. Ja fa temps de la importància dels diferents actors que presenciem el sector cultural des de diferents punts de vista és necessària i fonamental per fer créixer el sector cultural del nostre país. Tenim un mateix públic objectiu i és el lector. La majoria dels diferents actors del sector editorial enfoquem les nostres estratègies online al client final. I si algun d'ells no pensa que cal està molt equivocat. Des del autor fins al més senzill club de lectura és imprescindible per arribar al nostre públic objectiu. És imprescindible que unim forces per arribar al lector. Està clar que tenim diferents objectius ja sigui per vendre més, invertir cultura, iniciar els nens en el món dels llibres (també inclouria els mestres) i per descomptat, viure d'això. Però tots sabem que per arribar a un lector no és fàcil i necessitem treballar conjuntament per arribar al major públic possible. La visibilitat de cada un dels personatges que estem implicats és fonamental per viralitzar aquest contingut. A aquest públic objectiu es pot arribar directament o través d'una recomanació d'un tercer. Podem calcular que més del 50% del temps que gestiono els mitjans socials és per aconseguir recomanacions de terceres parts, que em permetin arribar d'una manera menys intrusiva al públic objectiu. Ja no serveixen excuses com "els meus clients són molt grans i no utilitzen les xarxes socials", perquè ens hem adonat que podem arribar de diferents formes a aquest lector que fins i tot no té instal·lada cap aplicació al mòbil.- Quines tècniques creus que són més efectives per la difusió de la literatura i quin hauria de ser el nostre públic objectiu principal?Les tècniques són variades i cadascú ha de seleccionar les que millor s'adaptin a la seva capacitat. És clar que no és el mateix una editorial, una biblioteca, un autor que una llibreria. Els mitjans socials han arribat per quedar-se, ja ningú té dubtes de si són rendibles o no i les hem integrat de forma natural a casa nostra per la qual cosa és una manera molt efectiva per arribar al client. Amb una visió molt general el públic objectiu és el mateix per a tots, el lector final, però a partir d'aquí cal ajustar el target per conèixer-lo en detall. Necessitem conèixer-al màxim sobretot per saber com anem a poder accedir-hi i complir els nostres objectius. El target es refereix concretament a qui ens va a comprar el nostre llibre per la tipologia del mateix, per la ubicació del lloc o fins i tot per la implicació que té amb la cultura. A partir d'aquí fem servir tot el que tenim al nostre abast per arriba al lector. Ja sigui a través dels mitjans socials, clubs de lectura, newsletter, comercials, ressenyes, premsa, etc. Per aconseguir l'èxit la clau està en que hem d'anar de la mà conjuntament i unir esforços. Per a qualsevol editorial és tan important un tweet d'un autor, com d'una llibreria, encara que aquesta sigui petita, i per descomptat l'opinió d'un lector.- Quines xarxes socials creus que són imprescindibles per a la nostra feina?Això va evolucionant i depèn molt del target a què et vulguis dirigir. Els mitjans socials com Facebook o Twitter solen ser bàsics per a desenvolupar correctament una estratègia, però m'atreviria a afegir Instagram sent un dels mitjans socials que més ha crescut en els últims informes d'usabilitat del mercat espanyol. A partir d'aquí tenir el teu propi blog o fins i tot un canal de YouTube et poden ajudar molt en el posicionament tant del llibre, com de la imatge de marca que vulguem treballar. Però abans d'endinsar-se al meravellós món dels mitjans socials és imprescindible traçar una estratègia en màrqueting en línia amb uns objectius mesurables i el més realistes possibles. Sempre recomano estar on puguem i haguem d'estar, no perquè tothom tingui Twitter, Instagram, Pinterest i YouTube és necessari per desenvolupar una bona estratègia en mitjans socials. Si tot just hi ha un professional que s'encarregui dels mitjans socials, és millor anar a poc a poc, tenir fins i tot només una xarxa social però fer-ho bé. A mesura que es vagin complint objectius es podrà anar ampliant el nombre de mitjans socials que s'utilitzin.- Segons la teva experiència, quin és el motor principal per a la difusió de la literatura a internet?El motor principal segueix sent l'ésser humà per excel·lència, encara que aquesta vegada estigui camuflat dins de les xarxes socials ja que estan integrades plenament de forma natural en la seva vida més quotidiana. Per això cal que no deixem de banda la connexió personal, humanitzar la marca i el tracte de respecte amb tot aquell que doni suport al sector cultural. Utilitzar la passió i la veritable emoció que ens mou a cada un ens actors d'aquest sector són les claus que ens permetran connectar de manera natural amb el lector.- Més enllà de la feina creativa, hi ha algun element bàsic per a què les nostres campanyes en xarxes socials siguin efectives?Sense una bona estratègia, anàlisi i seguiment de les campanyes no és possible l'efectivitat de la nostra tasca en les xarxes socials. Els que no coneixen aquest món sembla que és senzill portar les xarxes socials, però hi ha molt poc deixat a l'atzar i cal una anàlisi molt ampli abans d'obrir les marques als mitjans socials. Una estratègia per saber quins són els passos que donarem amb la nostra marca, una bona anàlisi per saber si estem complint els nostres objectius i per descomptat seguiment per veure si devem canviar alguna cosa en la nostra estratègia que no hagi sortit com esperàvem. Qualsevol empresa que estigui en els mitjans socials porta molta feina i esforç darrere de cada publicació, no es tracta de publicar per publicar, és tot una mica més complex. D'aquí la necessitat de formar-se en aquest sentit si volem ser el més efectius possibles.- Quina és la tendència actual en l’ús de les xarxes socials per la difusió de la literatura?El creixement de determinades comunitats en línia, el valor del contingut generat pel lector / usuari, l'increment de dispositius mòbils, l'aposta del lector / usuari pel contingut visual i les noves generacions que aposten fort pels mitjans socials, ens fan pensar que la tendència és molt clara i no deixa espai per al dubte. Integrar els mitjans socials en les nostres marques és necessari per seguir creixent al mateix ritme que creix la nostra societat i acompanyar la societat en el seu creixement, és fonamental per al sector de la cultura i sobretot, per a la literatura.
Per participar al Riudelletres cal inscripció prèvia al correu electrònic riudelletres@gmail.com. Amb la inscripció de 10€ s’inclou, a part de les xerrades, un tast de vins de la vall del Riudebitlles a càrrec de l’entitat Riudevins i el sopar de Forquilla Riudebitllenca. La jornada es farà de 16h a 21h de la tarda al casal dels Marquesos de Lió.
Facebook Riudelletres
