Mireia Cirera: “Uns Pastorets amb molt foc i molt espectacle, realment és així”

Els Pastorets de Calaf arriben a la 93è edició amb una nova directora i uns dimonis remodelats

Anna Vila

20/12/2018

Espectacles

S’acosten les festes de Nadal i això només pot significar una cosa, és l’hora dels Pastorets. Enguany, els Pastorets de Calaf celebren la seva 93a edició i ho fan, amb certs canvis. Un d’ells és la nova direcció del centenar de persones que fan possible aquest espectacle, la Mireia Cirera (Manresa, 1970). La Mireia és actriu, docent d’interpretació, directora de teatre i membre de la companyia Parking Shakespeare. Amb una cinquantena de decorats a l’espera, els Pastorets de Calaf s’estrenen el dia de Nadal al Casal de Calaf. Però abans, parlem-ne amb la seva directora.

- Com reps la proposta de ser la nova directora dels Pastorets de Calaf?
A mi em va venir a buscar una persona que havia dirigit els Pastorets abans que l’Antonino Mestres i el Josep Garriga, va ser la Neus Quer. Tot ve perquè l’Eloi Hernàndez, que fa de Lluquet, m’havia tingut de professora de teatre i buscaven algú que fos de fora... Ser del poble i dirigir Pastorets, jo suposo que també és dur. Llavors l’Eloi li explica això a la Neus, i la Neus m’ho proposa.

- Quines van ser les sensacions del primer dia com a directora?
He de dir que vaig començar de manera molt gradual. Vaig començar a fer assajos parcials al setembre, perquè clar, jo no coneixia ningú. Nosaltres (ella i l’ajudant de direcció, Climent Rivera) no sabíem qui era la Teresa, la Rosa... Ens parlaven de gent a qui no posàvem cara, evidentment, tot i que des del primer moment ens van passar informació dels Pastorets. Nosaltres no sabíem ni com anava ni com venia, no sabíem res, era aterrar totalment. Llavors, al setembre, vam començar a fer petits assajos parcials per conèixer la gent, saber qui faltava, si teníem tots els papers, etc.

- Enguany, es preveuen diversos canvis a l’escenari, ens en pots avançar algun?
Bé, alguns canvis només. Això és molt difícil de manegar, és una màquina molt gran. No pots arribar el primer dia i dir, doncs mira, em poso a fer canvis per canviar, perquè com que hi ha una direcció nova, doncs vinga! No. Per tant, el que volíem fer nosaltres era veure com era això, a part d’algun canvi que volíem fer segur, que sobretot és tema dimonis. Tota la resta són petits canvis, petites cosetes. Jo he intentat agilitzar-los. Els Pastorets són molt llargs i passen moltes coses. La cosa més gran que hem canviat és dimonis, tant la part estètica com el ball dels dimonis. Era una mica l’objectiu que tenia aquest any. I els canvis que hem de fer l’any que ve, ja serà amb coneixement de causa, no? Si és que l’any que ve hi som, és clar!

Eloi Hernàndez (Lluquet) i Jordi Servitje (Rovelló) durant l’assaig general dels Pastorets. Fotografia: Anna Vila

- I el nou vestuari dels dimonis neix amb la idea de fer-los més impactants?
Bé, canviar-ho una miqueta. Hi ha una història, i és que penso que la música dels Pastorets, que és molt bonica i que està molt bé, en el cas dels dimonis, jo crec que no acaba d’ajudar. Sobretot, en el que seria aquest ambient d’infern. Llavors, hem canviat això, la música i la seva estètica. Potser modernitzar-ho una mica, també cadascú ha anat fent. Tothom et diu que quan va venir el Daniel Anglès va fer molt Matrix, que el va venir després, com que era l’època d’El Senyor dels Anells, va anar més per una altra banda. Nosaltres si t’hem de dir alguna cosa, hem anat més per Crepuscle o estil més “manga”.

- Havies vingut a veure els Pastorets de Calaf en altres temporades?
Jo havia vingut una vegada amb els meus tiets quan era petita, per Nadal. Jo tenia el record d’una cosa molt grossa, allò que dius La Passió d’Esparreguera, però amb Pastorets. Uns Pastorets amb molt foc i molt espectacle, realment és així. És molt espectacular.

Climent Ribera, ajudant de direcció, també està present durant l’entrevista
Jo no havia vingut a veure’ls, però havia estat posat als Pastorets del segle XXI i hi havia molta gent de Calaf i sí que hi havia coses que em sonaven. Sobretot perquè es van fer servir moltes coses dels Pastorets de Calaf allà, com el vestit del dimoni.

Mireia Cirera (directora) i Climent Ribera (ajudant de direcció). Fotografia: Anna Vila

- Aquest espectacle suposa treballar amb més d’un centenar de persones, com organitzes tanta gent?
De moment a trossos. Hem treballat molt parcialment, però aquesta màquina va molt sola. En el sentit que tot el que és tramoia, llum, so, etc., fa molts anys que ho fan i és molt professional. Però sí que ha sigut tot més a pams, un dia tots els dimonis, un altre els pastors... Penso que és millor, perquè és com hem pogut conèixer a la gent.

- Queda menys d’una setmana per Nadal i per tant, menys d’una setmana per l’estrena. Com ho porteu?
Jo crec que bé, ara demana-m’ho demà! (riures). L’últim dia vam marxar contents, perquè tot havia anat bastant fluid. Hi ha hagut entrebancs, però com a tot arreu. Quan tu fas una cosa, sempre surten imprevistos. Vull pensar que anem bé! Encara ens queda un assaig gran aquest dissabte, però jo crec que arribem. Sí, sí, jo crec que sí.

- Així teniu la intenció de seguir amb la direcció dels Pastorets?
Normalment, aquí les direccions són de 3 anys mínim. Almenys la idea de quan vam parlar per primer cop va ser si el compromís podia ser de 3 anys. En principi, vaig dir que sí. Penso que l’any que ve serà d’una altra manera, això sí. Aquest any, nosaltres hem hagut de baixar per tot, no sabíem res, havíem de mirar com anaven els dimonis, hem aconseguit vídeos, etc. Si aquest ball de dimonis agrada, l’any que ve potser hi ha alguna cosa nova. I l’assaig del ball potser serà de 3 dies, enlloc de 8 com aquest any. És diferent!

- Com definiries els Pastorets de Calaf en tres paraules?
Espectaculars, tradició i innovació (espero!).