Kids from Mars: “Sabem que és inevitable que es fixin en nosaltres per la nostra edat”

L’electrònica i el pop del jove duo debuta amb l’EP '</3'

Judit Monclús

18/02/2019

Música

Tot i que pel nom amb què s’han batejat sembla que provinguin del planeta vermell, l'Òscar Jiménez (veu, teclats i guitarra) i el Roger Borrell (programació, bateria i veu) són de Blanes, tenen quinze –en Roger tot just ha complert els setze– i els terrenys més inhòspits els trepitgen a la Terra, però ho fan amb seguretat i contundència, que és com s’han de trepitjar els escenaris. Des que l’estiu passat van crear el grup Kids From Mars avancen sense vacil·lacions entre la música pop i l’electrònica. El 15 de febrer van publicar '</3', el seu primer EP i la carta de presentació que desplega el potencial dels dos singles que han anat estrenant des del passat mes d’octubre.

"Ens agradaria moltíssim tocar al Primavera Sound. A banda, com que nosaltres no tenim setze anys, en teoria no podem treballar i hem de demanar un permís especial"

- From Mars perquè això vostre és d’un altre planeta?
Roger: El nom va sortir a l’estiu. Ens trobàvem a la tarda per fer cançons i després sortíem pel poble, durant les festes majors. Aquest estiu, el planeta Mart destacava al firmament i es veia molt vermell. Mirant-lo anant cap a casa o cap a la platja, se’ns va acudir que podria ser un bon nom.

- Com sorgeix el projecte?
Roger: Li vaig enviar un missatge a l’Òscar –amb qui abans teníem un altre grup, però de punk– per si volia tirar endavant un projecte totalment diferent. Em va dir que sí i aquell mateix dia ja vam quedar per fer unes bateries. Des de llavors, ens anàvem veient cada dia a les tardes per compondre.
Òscar: Va ser un estiu molt intens perquè quedàvem cada dia per compondre, assajar i tocar.

- Vau llançar el primer single, ‘August’, el 26 d’octubre. Per tant, el vostre debut es remunta a fa només quatre mesos. Com ha estat el viatge que heu fet durant aquest temps?
Roger: La veritat és que molt bé. No ens esperàvem aquesta rebuda tan bona. ‘August’ va picar molt fort i no ens ho esperàvem. Els mitjans ho han rebut molt bé i ens agrada molt perquè és una recompensa al nostre esforç.
Òscar: A més, el videoclip d’‘August’ ja està a punt d’arribar a les 18.000 reproduccions a YouTube i n’estem molt satisfets.

- Voleu que la música que feu transcendeixi la vostra edat. No negareu, però, que la proposta que oferiu amb quinze anys sorprengui justament per això...
Roger: No lluitem contra això. Diem que no ens agradaria però sabem que és inevitable que es fixin en nosaltres per la nostra edat.
Òscar: És normal que a la gent li sembli estrany que amb quinze anys fem el que fem...

- Heu detectat en quines franges d’edat compteu amb més seguidors?
Roger: No podem saber molt bé les franges d’edat però crec que la majoria de gent que ens segueix té entre els 18 i 20 anys.
Òscar: Jo apostaria per la franja dels 16 als 25 anys. Tot i que també hi ha gent adulta que ens escolta però no tanta com ho fan els joves.

- Les xarxes socials s’han convertit en els aliats imprescindibles per a les bandes emergents?
Roger: Sí, perquè es fa tot de manera immediata: compartir, parlar amb la gent, etc.
Òscar: Aquesta interacció fa que la gent s’uneixi més a tu d’una manera similar a la que ho farien si fóssim amics o coneguts.

- De quines influències heu begut a l’hora de compondre les vostres cançons?
Roger: Sobretot de grups com The Neighbourhood, que són americans i que ens encanten. Ara, però, estem escoltant més música actual. Hem anat variant. Intentem fer-ho sempre perquè la gent no s’avorreixi amb el nostre estil tot i que a vegades és complicat perquè un cop ja tens un estil predeterminat és difícil canviar. Esperem no caure en aquest parany.
Òscar: De fet, a mi m’agrada molt parlar d’influència sonora i d’influència a l’hora de compondre. I pel que fa a l’estil, tal com comenta en Roger, nosaltres tenim la sort que les nostres cançons són molt diferents entre elles, cadascuna té la seva història.

- Després d’‘August’ va arribar ‘The Words I Already Say’ i després la resta de cançons del vostre primer EP, que en conjunt té un deix de nostàlgia...
Roger: Parlem de coses que normalment passen a tothom. No són casos molt específics. Sempre et poden recordar casos personals i això fa que la gent les escolti d’aquesta manera.
Òscar: Nostàlgia, tristesa...

- De fet, el títol del vostre EP és </3 (parèntesi angular, barra i el número 3) que equival a una emoticona que representa un cor trencat...
Roger: Es pot dir ‘Broken Heart’, però la realitat és que no tenim nom. Li podeu dir com vulgueu.
Òscar: Bategeu-lo amb el nom que us vingui més de gust.

- Els fracassos sentimentals us inspiren més que els èxits?
Roger: Les nostres primeres cançons parlen de separar-se d’algú a qui estimes molt però no ens referim només a les parelles.
Òscar: L’amor no és només fer petons, tocar el cabell i fer abraçades. Hi ha molts tipus d’amor. I és pot trencar, és molt fàcil.

- Us heu marcat alguna fita en aquesta carrera que just comenceu i que combineu amb els vostres estudis?
Roger: Ens agradaria moltíssim tocar al Primavera Sound. A banda, com que nosaltres no tenim setze anys, en teoria no podem treballar i hem de demanar un permís especial. Entenem que és complicat. A banda, volem agrair a la gent del Vida Festival que ens convidessin a la segona festa de presentació del festival. Es van portar molt bé, van confiar en nosaltres perquè era el nostre primer concert i els tenim molta estima.
Òscar: O sigui, que també ens agradaria tocar al Vida Festival!

Més informació:

Les cançons principals definides per l’Òscar i el Roger:

'Dress': És el sentiment que estàs perdut en un lloc i no saps com sortir-ne.
'Looking For What': La veritat és que no té cap sentit en general. És la cançó ‘random’ del treball.
'The Words I Already Say': La sensació que estan jugant amb tu.
'August': Una amistat trencada que se’n va lluny, una desil·lusió.
'Memories': Estar enamorat bojament i saber que estàs entrant en una fase en la qual no vols entrar.