Dos anys després del tràgic naufragi d'un vaixell pesquer que va sacsejar un petit poble mariner gallec, els habitants del poble decideixen que ja és hora de recuperar la il·lusió i deixar el dol enrere. Per això tornen a unir-se per posar en marxa la rondalla, una agrupació de música tradicional en què participen des de nens fins a gent gran, amb la intenció de competir en un concurs contra els pobles veïns, però sobretot de començar a mirar cap endavant de nou.

En ser mare i arran de la mort del seu germà, Sofia torna a casa seva 10 anys després d'haver marxat: l'única casa del poble que té pou d'aigua, i que permet mantenir l'hort i el bestiar. 

Allí es retroba amb el seu pare, Gabriel, que està malalt i a punt de morir a causa d'una vacuna inoculada fa 25 anys. I no és l'únic. N'hi ha molts com ell, ja que a causa de la crisi climàtica i a la superpoblació, un govern feixista impulsa la política del fill únic, condemnant a tot aquell que en tingui més d'un a una mort programada (injectant la vacuna Saturn25). Però Gabriel no va poder triar: la malaltia del seu fill gran, Xavier, els va portar a ell i a la seva dona (que va morir en el segon part) a engendrar una criatura que pogués salvar la vida del seu primogènit, Sofia.

En aquesta distòpia, Sofia es debat entre el seu passat, el present i el futur. Però lluita per aconseguir un dels antídots que el nou govern ha posat en marxa per a parar els efectes del verí. A mesura que passen els dies, Gabriel va degenerant el seu estat de salut, obrint incògnites sobre el passat de la seva família, mentre la població es rebel·la per la falta d'aigua.