Jump to navigation
- Skalariak neix en un moment en què pocs grups de música feien ska al territori espanyol.En aquell moment, molts grups barrejaven tots els estils. A Euskal Herria es coneixia perquè hi havia bandes com Kortatu, que feien ska i punk, però no buscaven els orígens de la música jamaicana. Fora d'Euskal Herria trobaves Doctor Calypso o the Busters a Europa. Nosaltres vam voler fer ska, però buscant tots els estils, des d'ska punk fins al rock Oi. En els orígens, vam ser uns militants de la música ska.
- Sovint comentes que fas música internacionalista.Em sento internacionalista perquè no defenso la lluita de la meva terra, sinó que defenso totes les lluites del món. M'agrada viatjar, conèixer altres cultures, contrastar les vides de la gent... Em sembla legítim defensar la petita gent humil que hi ha per tot el món.
- El grup neix en un moment polític determinat, en un clima de violència. Com influencia al grup?Vaig néixer l'any 74, durant el franquisme, i tot plegat influencia sobre una persona. A més a més, durant la nostra adolescència, hi havia un clima de violència al País Basc: manifestacions, accions d'ETA, la policia, els GAL... Ens criem en la inseguretat, amb la por de sortir al carrer. Anaves de festa per Iruña i trobaves un cordó policial que et demanava el document d'identitat. És una situació anòmala que va influenciar Skalariak i d'alguna manera es denunciava en les lletres.
- Per què poseu punt final a Skalariak?D'alguna manera mai ha acabat Skalariak perquè va ser una parada indefinida el 2007. Va haver-hi alguna controvèrsia dins de la banda, diferents opinions. El meu germà Peio també havia deixat el grup i hi havia diverses baixes. Vaig veure que havíem de parar per reflexionar el que venia després. Jo volia continuar amb el projecte, però si ho feia amb el mateix nom, ho veia poc honest. Així va néixer Juantxo Skalari & La Rude Band.
- Què en queda del projecte d'Skalariak al Juantxo Skalari actual?És un projecte continuista. Els dos discs de Juantxo Skalari, conceptualment, són una continuació dels anteriors. Tots els discs tenen una història que està relacionada. A més a més, tots els àlbums d'Skalarik comencen amb una introducció que s'anomena 'Sarrera I', 'Sarrera II', etc. i els dos discs de Juantxo Skalari són 'Sarrera VII' i 'Sarrera VIII'.
- El panorama musical basc ha perdut força els últims anys?És inevitable. La convulsió d'Euskal Herria va ser molt forta i va afectar en el pensament de la gent. El País Basc dels anys 80 va canalitzar les frustracions a través de la música i de l'art. És el que ha passat al País Valencià. En l'àmbit polític i social han patit força, i paral·lelamenthan sorgit moltes bandes.
- I què passa ara al País Basc?Euskal Herria està en un moment de pausa, també en les consciències de la joventut. És com la ressaca de la guerra. No sorgeixen tantes bandes, no hi ha moviment... En canvi a Navarra la situació és diferent, la gent encara té aquesta força. A Navarra han patit molts anys la dreta d'UPN que ha exercit molta pressió política per intentar-ho erradicar. Han intentat acabar amb la cultura basca i això crea un reducte irreductible.
- Skalariak no neix a la dècada dels 80, és també fruit d'aquesta frustració que comentaves, però?És diferent. Skalariak és la transició entre el rock radical basc i el que veiem ara. Va néixer perquè estàvem farts de la situació de tensió insostenible que hi havia al País Basc. La cançó 'Solo vivir' reflexa això: volem viure tranquils, solucionem el conflicte ja.
- I s'ha solucionat el conflicte?No, evidentment. Està clar que d'una part ha acabat la violència, la violència d'ETA, però encara es manté la violència de l'Estat. Tenir presos lluny de les seves famílies atempta contra els drets humans. Hi ha presos que estan a Cádiz, és un càstig als presos i a la societat basca perquè hi ha centenars de familiars que en pateixen les conseqüències. També hi ha moltes persones que han acabat a la presó per fets sense importància. Catalunya està veient ara que potser el País Basc tenia raó. ETA era l'excusa per acabar amb una dissidència, fos violenta o pacífica.
- Canviant de tema, actualment, és un moment negre per la música protesta.Als anys 80 hi havia més llibertat d'expressió que ara. Els noms de les bandes, el que deien... Els casos de Valtònyc, de Pablo Hasél i de molts altres són escandalosos! No m'he autocensurat mai, però amb els anys me n'he adonat que les lletres tenen molta influència sobre la gent. Vaig amb compte perquè hi ha molta gent que agafa les coses al peu de la lletra, però mai he tingut por de la política ni d'anar a la presó. Sí que és cert que a Iruña, estic segur, que molts ajuntaments no ens han contractat perquè cantem unes lletres determinades.
- Tornant a Juantxo Skalari, ara publiques un llibre.Volia que fos una història sobre una gira que vaig fer, la Rude Rock Train, un viatge improvisat per diverses ciutats d'Europa i una altra per Llatinoamèrica. Però al final ha sigut l'autobiografia dels 25 anys. La Rude Rock Train va ser un moment vital, un punt d'inflexió en la meva carrera musical. Vaig anar amb el Toubab, fent concerts pels trens, al carrer, i tot sense diners. Van ser uns viatges per retrobar el camí.
- Pels 18 anys ja vas fer un llibre i va sorgir el projecte de Juantxo Skalari.Era la majoria d'edat musical. Vaig voler fer una retrospectiva per saber quin camí havia recorregut fins al moment. I com dius, així va néixer el personatge de Juantxo Skalari. De fet, el llibre dels 25 anys també anuncia una parada d'un any de La Rude Band. Continuarem, però hem de veure quin és el camí.
- Després de la parada, començaràs un projecte nou com vas fer després de publicar el llibre dels 18 anys?La idea és continuar amb La Rude Band, però un any d'aquests et fa reflexionar molt sobre el passat i el futur. En principi és un descans, però en la meva trajectòria, alguns descansos han tingut efectes imprevisibles.
Web Juantxo Skalari
