Núria Feixas: “La dansa tradicional continua viva i és bo que pugui conviure amb les propostes contemporànies"

Parlem amb la nova directora del festival Ésdansa de Les Preses, que enguany arriba a la 37a edició

Judit Monclús

14/05/2019

Espectacles

Des del 2016, Núria Feixas (Hostalets d’en Bas, 1990) s’encarregava de la producció i la coordinació del festival Ésdansa, la cita anual que reivindica el paper de la dansa d’arrel tradicional com a expressió artística viva i en constant evolució. Ara, pocs mesos abans que se celebri la 37a edició del festival, s’ha convertit en la nova directora de l’esdeveniment en substitució de Jordi Fosas, nomenat director artístic de la Fira Mediterrània de Manresa. Mantenir la mirada actual, transversal i internacional, així com l’alt nivell que el festival ha assolit els darrers anys, són els objectius de Feixas, que es converteix en la primera dona que es posa al capdavant de la direcció de l’Ésdansa.

"No podem deixar enrere el passat perquè ens dóna molta informació per poder anar cap endavant i fer evolucionar la dansa"

- Què t’ha suposat convertir-te en directora de l’Ésdansa?
Agafar aquest càrrec és un gran repte. Jo portava tota la producció i coordinació general del festival, per tant, ja hi estava treballant des de fa anys des de dins. Ara, però, agafo una responsabilitat més gran que intentaré dur a terme el millor que sàpiga.

- Com planteges aquesta propera edició del festival?
La plantegem en la mateixa línia de sempre. Nosaltres treballem amb una comissió i ara seguim amb el mateix equip, només n’ha canviat el lideratge. Pel que fa a les línies generals del festival, la idea és la de la continuïtat: treballar amb totes les propostes internacionals; treballar la formació que durant aquella setmana oferim a infants, joves i adults; i continuar treballant en la línia de la creació i innovació que vam iniciar fa quatre anys. De fet, aquest és l’últim any que ens vam marcar de fer tot aquest treball, però volem seguir amb aquestes noves propostes de creació i totes aquestes companyies que fan una mirada a l’arrel per crear els seus espectacles.

- Com bé deies, aquest any està previst tancar el cicle argumental dedicat a la creació i a la innovació iniciat fa tres edicions. Com s’innova en dansa d’arrel tradicional?
Doncs a partir de danses i de puntejos que es feien tradicionalment i que ara es recreen. Per exemple, fas recerca sobre com va néixer o què representa un punteig tradicional i, a partir d’això, crees una nova peça o una nova dansa. Una companyia que fa un treball brutal en aquest sentit és Kukai Dantza, del País Basc. Són l’exemple més clar d’aquest treball de mirar l’arrel per produir noves creacions. Aquí a Catalunya, tenim Factoria Mascaró que també fa molt bon treball o altres propostes que hem vist a l’Ésdansa que han sigut brutals com, per exemple, l’any passat que vam veure ‘Sa Mateixa’, o fa un parell d’anys, que vam veure ‘A vore’.

- Un dels objectius que t’has plantejat és el de donar cabuda a noves propostes. Cap on focalitzes aquesta meta?
En intentar trobar o aconseguir que les companyies vulguin crear propostes d’aquest tipus. Aquests quatre anys que hem fet el treball d’incorporar la part creativa a l’Ésdansa volem que segueixi per programar propostes d’aquest tipus. Aquest any, per exemple, tindrem diferents companyies fent-hi residència perquè tinguin espais on crear. Crec que des dels festivals i fires hem de donar aquestes opcions perquè les companyies puguin treballar. Una altra de les iniciatives que duem a terme perquè es creï i es formin propostes d’aquest tipus és el Premi Delfí Colomé, creat l’any 2016 convocat des de la Generalitat de Catalunya, Ésdansa, la Fira Mediterrània de Manresa, el Festival Sismògraf d’Olot i el Festival Dansàneu, i on també hi col·labora el Mercat de les Flors i la Xarxa d’Ateneus de Catalunya. Hi fem una aportació econòmica perquè la companyia o la proposta guanyadora pugui desenvolupar el seu projecte que, en aquest cas, tots són de dansa contemporània i que parteixen de l’arrel tradicional.

- Per tant, podem afirmar que la tradició i les formes de moviment actual han sabut encaixar de manera harmònica?
Tot és dansa i, per tant, han d’anar de la mà. No podem deixar enrere el passat perquè ens dóna molta informació per poder anar cap endavant i fer evolucionar la dansa.

- De fet, tu vas començar a ballar dansa tradicional amb sis anys. Al llarg d’aquest camí, n’has pogut constatar la seva salut. En quin estat es troba actualment?
Continua molt viva. A Catalunya, hi ha molts esbarts que continuen fent molta feina de recuperació i de manteniment de danses que es ballaven als pobles i que si no fos per aquestes associacions no es ballarien. També hi ha molts pobles en què se segueixen ballant en determinades festivitats. La dansa tradicional continua viva i és bo que pugui conviure amb les propostes contemporànies que en puguin sorgir a partir d’aquesta tradició. A Les Preses, per exemple, tenim el Ball de Cintes que balla la gent del poble per festa major. Fa un parell d’anys a l’Ésdansa vam agafar aquest ball amb els coreògrafs Cesc Gelabert i Montse Colomer, entre d’altres, i el vam transformar en un treball que va ser molt interessant i del qual en va sortir un resultat ben bonic.

- L’Ésdansa vol que els espectadors també es converteixin en balladors amb l’organització de diferents tallers. Què hi trobem?
Durant cinc dies fem el campus Ésdansa’T en què hi tenim grups d’infants de 4 a 12 anys que ballen i treballen amb algunes companyies internacionals i d’on en surten propostes molt divertides. L’any passat, per exemple, vam treballar el moviment del cos amb Factoria Mascaró i els més petits del festival van acabar presentant un espectacle que portava per títol ‘Silenci... Dansa!’. Amb els joves també fem aquest treball perquè ballin amb els grups internacionals. En aquest cas, els introduïm la part més creativa. Aprofitem que tenim gent que ve a presentar els seus espectacles o a fer formació pels adults, promovem que els joves comencin a amarar-se d’aquestes altres eines que van més enllà del fet de ballar. En la passada edició, teníem aquí la ballarina i coreògrafa Monica Extremiana que va fer una formació sobre la improvisació als joves, que estan en aquesta edat en què fa vergonya fer segons quines coses. Finalment, als adults els oferim dos itineraris: un per aprendre danses tradicionals d’arreu del món, i un altre en què s’hi afegeix alguna pinzellada de creació en una línia molt més creativa i en què hi participen formadors de la talla de Jon Maya. A més, a part de totes aquesta part formativa, tenim la part participativa. Així, les nits d’aquella setmana, fem Nits ÉsDansa a l’escenari principal en què els grups internacionals ensenyen les seves danses perquè la gent s’hi afegeixi i les balli. Ho vam iniciar fa potser més de vuit anys i té molt bona acceptació.

- Per acabar, més enllà d’aquesta 37a edició, t’has proposat algun repte per a les properes edicions que vindran de l’Ésdansa?
De moment, el repte és adaptar-nos i posar-ho tot a lloc. En Jordi Fosas feia 23 anys que dirigia l’Ésdansa i m’estic adaptant encara al meu nou càrrec. Per molt que el conegués, sempre és diferent portar la producció i la coordinació del festival que portar-ne la direcció. Ja pensarem en nous reptes. De fet, treballem en cicles de quatre anys per marcar-nos objectius i aquest any toca marcar-nos els dels proper quatre anys. Veurem quins seran.