"Volíem intentar recuperar la imatge dels herbaris antics"

L’exposició ‘Plantes silvestres. La flora local oblidada’ es pot visitar al Centre Cívic de Porqueres fins el 20 de desembre

Mar Molero Dolz

27/11/2019

Entorn

La flora oblidada és l’aposta expositiva del Centre Cívic de Porqueres per acostar el coneixement del territori a la gent i conscienciar sobre l’entorn a partir d’una exposició que travessa les parets i fa partícip el visitant. L’exposició compta amb l’ajuda i el coneixement de Marisa Benavente i Pilar Herrera, que han estat les assessores a l’hora d’escollir les plantes i parlar de les qualitats de cada una. A més, ha comptat amb el disseny expositiu de Marta Montenegro i les il·lustracions de Marta Bellvehí. En definitiva, un projecte jove que es nodreix de coneixements d’anys enrere que s’han anat perdent, però que vol posar de manifest el valor d’unes espècies que curen refredats, se’n poden fer plats i que és enriquidor distingir-les. Hem pogut parlar amb Galderic Sanmartí, responsable del Centre Cívic, i Marisa Benavente, una de les comissàries de l’exposició.

"Sembla un món abandonat, el de les plantes. El teló de fons de la nostra vida, una cosa verda que hi ha darrera. Però els arbres són els pulmons, les plantes són vida, són riquesa"

- Hi ha consciència de la flora que tenim?
Marisa: Cap ni una. La gent no distingeix les plantes, tot són males herbes. La idea que tenen els ajuntaments d’un espai arreglat i verd és un espai estassat. Tothom es pensa que un jardí bonic és un jardí amb tres centímetres de gespa i res més. I si es planta, es planten espècies de fora, que a més del viatge necessiten ajuda per créixer, perquè aquest no és el seu clima. Sembla un món abandonat, el de les plantes. El teló de fons de la nostra vida, una cosa verda que hi ha darrera. Però els arbres són els pulmons, les plantes són vida, són riquesa.

- Com es va construir la idea de l’exposició?
Galderic: Aquesta exposició és la tercera proposta expositiva que plantegem des del centre cívic: fa dos anys va ser ‘El català il·lustrat’ i l’any passat ‘On és el cívic?’, parlant de mobilitat i quantificació de dades del municipi. I aquest any ens va sorgir la possibilitat de fer una exposició de flora local ja que disposem d’experts molt pròxims perquè el col·lectiu de Flora Catalana està ubicat al centre cívic de Porqueres. El contacte amb aquesta entitat ens va fer despertar l’interès per la flora i convertir-lo en exposició.

- Fa anys que us dediqueu a la flora?
M: Vaig tenir un problema de salut i em vaig veure amb vint anys carregada de medicines. I ja de ben jove em vaig posar a mirar solucions, remeis alternatius. La Pilar ja tenia aquest interès desenvolupat pel seu compte i al trobar-nos se’ns va multiplicar. Vam començar a estudiar les plantes des del punt de vista no només terapèutic, sinó també per fer tints naturals amb arrels de ceba o amb arrels de rubia peregrina, estampació amb fulles... No s’acabava mai, era un món sense final. L’últim que estem estudiant és la planta silvestre alimentària. Anem sovint a França, on el món de la planta silvestre comestible és més conegut i fem cursos.

- Tant la Pilar com tu, Marisa, formeu part del Grup Local del Pla de l’Estany de Flora Catalana.
M: Hi ha divuit grups locals a tot Catalunya. Formar part del grup de Flora Catalana ens ha estat molt útil perquè per menjar-te les plantes has de saber quines són. El 2013 es va formar el grup i des de bon principi el Centre Cívic ens va donar aixopluc. S’hi va ajuntar en Joan Font, doctor en biologia, i ens va fer la formació amb classes de botànica, que després nosaltres apliquem a l’etnobotànica. Fem sortides sovint, a peu de planta ens expliquen de quina planta es tracta i ens fixem, per exemple, en la forma concreta de la fulla per a que després la puguem reconèixer.

- Es tracta d’una exposició participativa lúdica, que interpel·la l’usuari. Què té de diferent d’una d’estàtica?
G: Nosaltres no som una galeria d’art, no som un espai expositiu pròpiament dit, sinó que som un centre cultural. L’exposició és a l’altell del bar, un espai que s’hi ha d’anar expressament. Per tant, crèiem que l’exposició havia de ser alguna cosa més que quelcom visual. Busquem una dimensió participativa, que interpel·li el visitant i el faci partícip. El que proposem és un espai expositiu amb 32 plantes silvestres del nostre entorn, il·lustrades per la Marta Bellvehí i acompanyades d’una pista complementària que ens parla sobre com s’ha usat popularment aquesta planta en el territori i com l’utilitzaven els avantpassats. La gent té una butlleta on pot intentar endevinar les plantes i també hem plantejat una sèrie d’activitats complementàries que fan que l’exposició surti de les parets del centre.

- Per què dibuixos, i no fotografies?
G: El projecte l’hem desenvolupat juntament amb la Marta Montenegro, dissenyadora gràfica, amb qui ja havíem col·laborat en altres projectes, i volíem intentar recuperar la imatge dels herbaris antics, el traç de llapis. Primer vam pensar en il·lustracions en blanc i negre, fetes amb llapis. Però parlant amb altra gent, ens vam adonar que era molt important que hi aparegués el color de la planta per conèixer-la. Així que vam apostar per l’aquarel·la, ja que per una banda ens reporta la imatge de l’herbari i el quadern de camp, però alhora també la il·lustració botànica científica. La proposta dels dibuixos de la Marta Bellvehí respecta les característiques de les plantes, però no és científica perquè no és el que es pretenia.

- Hi ha diverses activitats relacionades amb l’exposició.
G: Creiem que els projectes expositius s’han de nodrir d’una activitat complementària per aprofundir i conèixer. Hem realitzat una passejada botànica per descobrir les plantes que conviuen entre nosaltres i que de vegades són invisibles; un taller d’etnobotànica gastronòmica, fet per la Pilar i la Marisa; una activitat per infants amb jocs que es podien fer amb plantes; una conferència sobre plantes comestibles a càrrec d’en Marc Talavera, del col·lectiu Eixarcolant, o un sopar silvestre. El 29 de novembre, com a cloenda del concurs, desvetllarem les solucions i qui és l’homo silvestris de Porqueres, és a dir, la persona que ha endevinat més plantes. A més, com que intentem que l’exposició impliqui la majoria d’agents que hi ha al territori, hem treballat un dossier pedagògic amb les dues escoles d’aquí i una visita als voltants per identificar plantes. I també estem intentant acabar de concretar com implementem receptes de plantes silvestres al menjador escolar.

- Parla’ns del taller de plantes comestibles.
M: A la gent se li fa costa amunt, aquest tema. Fem el taller per aplicar aquest coneixement a la teva vida, però sense sortir-ne, sense variar-la. Fem un pica-pica amb aquestes receptes, que és una bona manera que la gent en pugui veure realment els usos. El veritable motiu per menjar les plantes són els principis nutritius que tenen. Si els mecanismes que té una planta li han servit per créixer sola, quan menges la planta també t’ajuden a tu.

- Què hem oblidat, de les plantes?
M: Sobretot l’ús terapèutic i l’alimentari. Fins els anys seixanta la gent vivia molt més a pagès i era força autosuficient. Si tenies un problema, agafaves una planta, te’n feies un ungüent i tu mateixa et curaves. No estem pas en contra de la medicina al·lopàtica, simplement pensem que hi ha moltes coses que te les pots solucionar tu: mals de panxa, mal de gola, cops... I passa el mateix amb l’alimentari. Anys enrere, als mercats encara es venien les patates nyàmeres i altres plantes que ara ningú coneix. Nosaltres viatgem molt, tenim una furgoneta i passem dies sense trepitjar la civilització. Però jo volia menjar fresc i per això vam començar a investigar per introduir plantes als plats que fèiem. Vaig als mercats de Bulgària, Croàcia o Itàlia, i estan venent plantes silvestres, colitxos, blets, mentre que aquí no se’n veuen. Fins i tot, en un mercat de França, hem vist dent de lleó a 7 euros al quilo, i aquí la trepitgem!

- Està pensada com a exposició local, o bé va més enllà?
G: El plantejament inicial era fer una exposició d’influència local. La selecció de les plantes està enfocada al territori del Pla de l’Estany, però totes són bastant presents a tota l’àrea mediterrània. Un cop creada i hem vist tot el treball que es pot fer, tenim intenció que sigui una exposició itinerant i portar-la a altres poblacions i convidar a fer aquest treball de recuperació i popularització dels usos de les plantes.