Jump to navigation
1. Coneixem els racons del nostre entorn. Sabem on vivim?Fer de turistes allà on vivim de vegades pot arribar a sorprendre’ns. Solem fer sempre els mateixos itineraris, però la nostra població compta amb un munt de racons que s’allunyen del circuit que fem habitualment. Si fem una passejada fora dels espais coneguts, veurem com els més petits es poden sorprendre amb detalls que ens semblarien insignificants. O més fàcil encara, segur que l’ajuntament disposa d’una web amb algun apartat on es parla de la història de la població, dels racons emblemàtics, de personatges històrics, de cases senyorials, de rutes per la natura… Us passa que, més que mai, teniu necessitat de contacte amb la natura? Feu palanca per deslliurar-vos del sofà, val la pena -i és necessari!- sortir. Coneixerem espais amb què no comptàvem i, si en sortir del confinament primaveral vèiem com els arbres havien brotat, ara veurem la multitud de paisatges enfarinats de l'hivern.
2. Què en sabem de la família?Durant el confinament de la primavera vam convertir-nos en experts de les videoconferències i vam parlar amb la família potser més fins i tot del que ho fèiem en les condicions habituals. Per als nens, el nucli familiar és de molta importància, com també conèixer d’on venim. Així com ells tenen pares i avis, és un bon moment per estirar el fil i aprendre a fer un arbre genealògic amb el qual de ben segur se’ls despertarà la curiositat. Com es deien els besavis? Ja vivien al mateix poble? Com eren i com es guanyaven la vida? Aprendre la història familiar més que distreure’ls els pot entusiasmar i és una bona ocasió per treure la pols als antics àlbums de fotos o per crear-ne de nous.
3. A casa cal estar-hi còmodes i a gustL’espai on més hores passem ha de ser pràctic, alhora que confortable i acollidor. De vegades el ritme diari se’ns menja el temps per aturar-nos a pensar si tenim les quatre parets tal com ens agradaria. No cal fer grans experiments ni basar-se en les tècniques del fengshui, però sí gaudir d’una bona estona amb els petits per repensar els espais. Tenim la distribució del mobiliari com més ens agrada? Posem-nos a imaginar! Podríem pintar uns murals i retallar figures amb cartolines de colors per decorar les parets? I si fem un mòbil amb allò que més ens agrada de la tardor? Amb uns branquillons, unes pinyes, fulles seques i uns cordills podem decorar el sostre de l’habitació dels petits. De ben segur que estaran orgullosos de les seves obres i els agradarà una mica més passar l’estona de l’espai que s’han fet seu. Perquè tornar a casa sempre és més agradable quan ens hi sentim a gust. I si teniu balcó, pati o potser un gran jardí, podeu pintar alguns testos, fer un hotel d’insectes, una menjadora per a ocells o fins i tot potser un gronxador.
4. Fem un Marie Kondo amb les joguinesSi sou dels que a casa ja no us hi entra res més ni amb calçador, les tardes fosques de tardor són un bon moment per fer espai. Amb canalla a casa s’acostuma a col·leccionar tota mena de jocs que passat el temps queden en desús: sonalls, tricicles, contes… Si durant una temporada els nens no n’han fet cas, és ben probable que ja no hi tornin a mostrar interès, han crescut! Podeu retirar tot allò que no feu servir i també guanyar espai pel que hagi de venir. Hi ha coses que de ben segur poden tenir una segona vida. Per poc que investigueu, trobareu punts de venda de segona mà o grups de donació o intercanvi a la població o barri on viviu.
6. Avorrir-nos ens fa més imaginatiusMentre les escoles puguin estar obertes els nens tenen la ment plenament ocupada fins a mitja tarda. En sortir de classe, ja sense extraescolars i amb les tardes més fredes i fosques és possible que hi hagi un espai per l’avorriment. És natural que això passi i més els dies laborals, que els pares combinen com poden el fet de teletreballar i atendre’ls. L’avorriment no és dolent si es tracta de quelcom poc habitual, és més: és saludable! Qualsevol expert en educació afirma que la imaginació i la creativitat es treballen a còpia de deixar espai per l’avorriment o, en qualsevol cas, per la inactivitat. D’aquestes estones en poden sortir grans invents, jocs nous, idees genials i és una manera més que òptima per posar en marxa mecanismes cerebrals propis dels infants amb la imaginació al capdavant.