Ferran Lega: "La democratització de l'escolta ha facilitat la creació d'art sonor"

L'artista lleidatà exposa 'Els cicles del temps' a La Gòtika de l'Institut d'Estudis Ilerdencs fins al 14 de febrer

Helena Martín

21/01/2021

Arts

Ferran Lega (Lleida, 1983) ha estat el guanyador de la segona edició de la Larva - Biennal d'Arts Plàstiques i Visuals de l'Institut d'Estudis Ilerdencs. Especialitzat en art sonor, l'obra que exposa en el marc del programa de La Gòtika, que aposta per nous llenguatges i talent jove, se centra en la construcció humana del temps com a mètode per ordenar el món. La mostra 'Els cicles del temps' és una combinació d'audiovisual, escultura i pintura i es podrà veure fins al 14 de febrer.

Aborda el territori, l'espai i la natura. Dins de l'obra hi ha un discurs de la pel·lícula de Tarkovski que parla de la relació de l'home amb la natura i de com estem descuidant el món

- L'obra amb què vas guanyar la segona Biennal Larva és '21 sons per a la nostàlgia'. Què et va inspirar?
Està inspirada en el film 'Nostalgia' de Tarkovsky i gira al voltant dels sons i els objectes trobats en un tram de la via que va de Lleida fins a la Pobla de Segur. El projecte aborda la relació entre el so i els espais abandonats, com es poden interpretar els sons a través d'uns enregistraments gravats en aquests espais residuals, entre els quals hi ha antigues estacions ferroviàries. Això es fa a través d'unes fotografies i d'una instal·lació sonora que constava de vint ampolles trobades al costat de les vies de tren.

- Per tant, és una obra que vincula paisatge visual i paisatge sonor.
Aborda el territori, l'espai i la natura. Dins de l'obra hi ha un discurs de la pel·lícula de Tarkovski que parla de la relació de l'home amb la natura i de com estem descuidant el món. El missatge que dóna és com la natura torna a fer seus alguns espais que l'home ha utilitzat. Quan ja no estan en ús i queden abandonats, a través del so i de l'entorn, la natura torna a recuperar-los. Una vegada ens deixa d'interessar un espai, el deixem a la seva mercè, als efectes de la climatologia...

Vista de l'exposició a La Gòtika | Foto: Institut d'Estudis Ilerdencs
- En aquesta obra entra en joc l'art sonor, el qual tu has estudiat durant molt de temps. A què ens referim quan parlem d'art sonor?
Ens referim a totes aquelles obres d'art que estan conformades per un projecte que inclou so. No té per què ser de l'àmbit musical, també pot ser una experimentació de qualsevol mena de so, sigui estètic o no. Per exemple, pot abordar-se amb una escultura que genera un so o amb una instal·lació o el videoart.

- Quina diferència hi ha entre la música experimental i l'art sonor?
L'art sonor està més enfocat a explicar una història i és molt similar a les arts visuals o plàstiques. A través d'una escultura pots explicar un projecte, i la música experimental, encara que formi part de l'art sonor com a camp, també està vinculada a aspectes més tècnics, normalment al voltant d'una partitura. Al final, és cap a on vols enfocar el teu projecte.

- En quin punt es troba el panorama de l'art sonor actualment?
L'art sonor va néixer a principis del segle XX i a la dècada dels 80 i els 90 va tenir una explosió a escala mundial, i ara molts artistes treballen amb el so com treballen amb qualsevol recurs plàstic. Des dels anys noranta que, dins l'art contemporani, hi ha molts projectes que aborden l'art sonor com una eina per a explicar coses. Hi ha gent que només treballa amb art sonor i d'altra que el fa servir com una part de la seva obra.

- La popularitat que ha tingut les darreres dècades es deu al fet que últimament estem desenvolupant més el sentit de l'oïda en matèria artística?
La història de l'art és molt visual i la democratització de l'escolta, amb la introducció dels discs de vinil o els aparells d'enregistrament, ha facilitat el desenvolupament d'aquest tipus d'art com un aspecte creatiu. La introducció del cassette, els megàfons o la tecnologia ha provocat que s'utilitzi més.

- Ara exposes 'Els cicles del temps' a La Gòtika, una obra que estudia la construcció del temps per part dels humans. Aquí entra en joc l'art sonor?
En aquest projecte l'art sonor tenia molta més importància del que realment ha tingut perquè s'ha hagut de variar per motius de seguretat de la Covid. Hi havia una part amb auriculars que no s'ha pogut dur a terme i, al final, ha agafat un caire més audiovisual. Hi ha dues peces que utilitzen el so, una d'elles és una escultura que hi ha a terra, amb un sintetitzador que va repetint una pista en bucle, i que permet escoltar el moviment que fem nosaltres per la sala quan hi caminem. Percebem el so de maneres diferents segons com ens movem. També hi ha un metrònom que aborda el contrast entre els records i les expectatives.

Una de les peces de l'exposició de Lega | Foto: Cedida
- Per què tens interès a estudiar els cicles del temps?
Vivim el temps d'una manera lineal, però el cert és que la construcció del temps depèn totalment de l'espectador. Fa un parell d'anys que em rondava pel cap. Quan estàs vivint en una gran ciutat no t'adones de com en l'espai natural hi ha canvis a escala sonora i visual. A partir del concepte de les estacions de l'any i com s'aborda la repetició dels cicles del temps, volia revisar la relació que nosaltres tenim amb el temps. Com el mateix treball de la Catedral de Rouen de Monet, que mostra la catedral des d'una mateixa perspectiva però en moments diferents del dia.

- Això ho has fet tu però amb el paisatge autòcton.
Sí! Moltes fotografies estan realitzades en un període de tres setmanes, de mitjans de setembre a mitjans d'octubre, i en aquestes setmanes es veuen totes les situacions climàtiques de la tardor. Volia mostrar com en el paisatge on vivim, podem detectar aquestes coses, com canvia la natura.

- Què significa per a tu guanyar el premi Larva?
És un reconeixement al que he fet. Podria haver guanyat qualsevol altre projecte, hi havia molt nivell. Quan et donen un premi, reconforta veure que la teva progressió té conseqüències que et donen ganes de voler continuar.

- Creus que es dóna suficient suport als artistes a Catalunya?
Hi ha moltes plataformes, però és un sector bastant precari en l'àmbit laboral i econòmic. La idea que es té de l'artista difereix molt del concepte de l'artista de fa trenta anys, avui en dia la majoria de persones que ens dediquem a l'art també tenim una altra feina, hi ha poca gent que pugui viure'n exclusivament. Estem a un país en què no es valora l'art, tot i que hi ha molts centres que estan recolzant els artistes joves a partir de residències artístiques o beques.