Foto:
Anna Zaera
Pilar Lanau
Pilar Lanau: “Veig que ha sortit la quotidianitat més feliç i serena que he tingut mai”
El conte “A casa viu un fantasma” combina il·lustracions amb text en un format minimalista
Anna Zaera
17/12/2014
Llibres
“Per a mi, aquest llibre ha estat un exercici de llibertat”, diu Pilar Lanau, artista, tècnica en dinamització cultural i professora de dibuix de l’Escola d’Art i Disseny de la Diputació a Tortosa. “Per què m'estic negant aquesta manera de comunicar o de connectar?”, pregunta sense esperar altra resposta que la d'ella mateixa. 'A casa viu un fantasma', un conte autoeditat del qual s'han fet 500 exemplars, és una història per a menuts i grans, que val més pel que no diu que pel que diu. L’argument se centra en l’existència d’un personatge innocent i enigmàtic que transcorre dins d'un paisatge vivencial quotidià on hi reconeixem alguns indrets ben propers com, per exemple, els Ports de Caro.
"Aquest llibre surt d'un moment feliç a la meva vida, d'un present amable, d'un reivindicar el dibuix, el ser i l'estar com a personeta en aquest món"
La subtilesa en el plantejament - textos descriptius i curts - i el traç delicat dels dibuixos - fets amb llapissos de colors - són un homenatge a la senzillesa. I en els temps on ens trobem, aclaparats pels estímuls, s'agraeix trobar una creació - un conte en aquest cas - que opti per una expressió tan delicada. Aquest llibret on predomina tant la innocència com la força tempestuosa del blanc - de fantasma - és una peça limitada. Per això, la pregunta és si és art fet conte o un conte d'art.
- Per què arriba ara "A casa viu un fantasma"?
Era una de les meves assignatures pendents. Tenia ganes de fer-ho, perquè quan era adolescent no ho havia fet mai. La meva germana Natàlia, que creu molt en mi, considerava que ja tocava que sortissin al món els meus personatges i històries més il·lustratives. Crec que aquest llibre surt d'un moment feliç a la meva vida, d'un present amable, d'un reivindicar el dibuix, el ser i l'estar com a personeta en aquest món. També d'un desig d'empatitzar i comunicar-me amb els altres des d'una mirada fresca i poc sorollosa.
- Eren dibuixos que ja tenies fets del passat o són actuals?
Són dibuixos actuals fets al sofà, amb llapissos de color i una llibreta petita. Ha estat gestat des de la placidesa.
- Tenies ganes de recuperar elements i records de la infantesa?
Potser sí, sense adonar-me'n veig que ha sortit la quotidianitat més feliç i serena que he tingut mai. És possible que m'hagi fet menuda i gran alhora. El conte em remet als meus referents immediats: a la terra, els meus pares, que ja no els tinc físicament, però si energèticament... Potser també per això existeix el fantasma...
- Com a creativa, per què decideixes expressar-te a través d'un conte i no des d'un altre suport o context?
Perquè era un format que no havia realment treballat per a mi. He dissenyat catàlegs, és cert, però això és diferent. Reprodueixo una imatge meva. També tenia molt clar el tipus de llibre que volia crear: un objecte per a ser agafat, per a mirar, contemplar, recrear-te....
- El teu llibre és una narració que permet al lector imaginar un univers a partir d'elements textuals i gràfics. La idea és no limitar la imaginació del receptor, sinó oferir-li un punt de partida per a la seva creativitat?
Sí! És un llibre obert, parteixo d'una idea, però deixo que cadascú faci la seva lectura...
- T'has inspirat en algun estil de conte en concret?
No, però volia llum!
- Què opines dels contes clàssics que tendeixen a reproduir estereotips familiars, de classe, i de gènere? Algun exemple d'algun tipus de conte que creus que hauria d'estar fora de les llibreries?
Uf! Hi ha moltes coses amb les quals no empatitzo. Però crec que tot ha d'existir, i després cadascú decidir el camí que pren. No sóc ningú per a vetar ni adoctrinar. Ignorar és una opció i fer créixer altres discursos ajuden a minvar coses infumables.
- Algun altre projecte vinculat amb el món del conte que tinguis ganes de tirar endavant?
Tinc un projecte molt bonic amb una gran persona del món de la cultura i de les lletres d'aquestes terres, per a mi una persona sàvia i menys sorollosa que jo. Ja existeix el seu text i els meus, però l'objecte encara es resisteix a baixar del món de les idees.
A
