Jump to navigation
- Quin coneixement té la població de Tàrrega sobre el pas de les brigades internacionals per la zona? Diria que poc. Fins fa tres anys, que és quan es van fer els actes de commemoració del pas de les brigades internacionals per Tàrrega, el coneixement d’aquest fet era molt proper a nul. Els historiadors que dominen sobre el tema i la gent gran sí que ho sabien, però era un fet que moltes generacions ni s’havien imaginat que podia haver passat. A partir dels actes que s’han fet, s’ha fet més ressò als mitjans de tot el que va passar aquell maig del 38.
- Com es va viure la Guerra Civil Espanyola per aquesta regió? A tot arreu se’n parla molt poc. Hi ha molt poques fotografies i documents que, si no s’investiguen, si no hi ha una persona al darrere amb l’objectiu altruista d’investigar, no es remenen. Moltes persones que van viure la Guerra Civil són mortes i no van deixar-ne memòria, i això és un gran problema i un dels motius pels quals s’està oblidant. Històries com la que expliquem al podcast són un bri d’esperança per recordar, perquè com a societat entenguem que la memòria històrica no es pot oblidar i s’ha de treballar.
- El podcast sorgeix a partir d’unes fotografies. Què et va interessar d’aquestes? La troballa va passar el febrer del 2011 i el primer capítol del podcast es va emetre justament 10 anys després. Són unes fotografies que va trobar el Joan Trilla, un historiador de la Segarra que té molt interès en la Guerra Civil perquè un familiar seu va morir a la guerra i no se’n sap res. Busca sempre informació sobre el tema i va trobar aquestes fotografies, que li va passar al meu pare, Jaume Ramon Solé, un historiador local. Al cap dels anys, el 2014, el meu pare es va decidir a mirar amb més deteniment aquestes fotografies i va trobar les de l’enterrament de dos brigadistes al cementiri de Tàrrega. Era una porta a un fragment d’història que havia quedat oblidat des de feia més de 70 anys. Aquesta història me l’he fet molt meva perquè l’he viscut de prop, i em semblava de pel·lícula: pel fet en si i pel procés d’investigació. Durant el confinament li vaig poder dedicar temps per fer el podcast.
- Han quedat altres proves del pas de les brigades internacionals per Tàrrega? Sí, hi ha molts manuscrits. Al podcast parlem de l’arxiu rus RGASPI, que recull tot el relacionat amb el comunisme. També hi ha documents de l’Hospital de Mas de Colom on hi havia registrats els ferits i morts, el registre del cementiri per trobar els nínxols i saber si algunes persones estaven allà enterrades… Molts documents acrediten que van passar per aquí i quins moviments i quins treballs de segona línia es feien des d’aquí.
Alguns membres del comissariat de les Brigades Internacionals a Tàrrega (maig del 1938) | Foto: Cedida - El podcast de ‘La Quinta Brigada’ parteix fonamentalment de la història d’un soldat en concret, Willian Mitchell Digges, però se’n pot extrapolar algun missatge universal? El missatge que intento transmetre és que s’han de rescatar històries de l’oblit. Aquesta història va estar literalment 70 anys amagada a la foscor absoluta, i m’emociona poder reivindicar que no s’ha d’oblidar el que ha passat perquè si no, pot ser que tornin a passar. El subtítol del podcast, ‘Solidaritat contra el feixisme’, també diu molt: és un acte de solidaritat sense precedents, van venir milers de joves de tot el món a lluitar per uns ideals, a lluitar contra el feixisme. Ells van intuir el que estava venint, un feixisme que va desencadenar dictadures a Europa.
- El podcast narra la voluntat d’exhumació dels dos brigadistes de les fotografies, William Digges i Juan Medina Palmero, de qui se’n sap molt poca cosa. Per què es volien exhumar? No se sabia ben bé si estaven enterrats o no, es volia assegurar que estaven allà, perquè podria haver passat que les fotografies s’haguessin fet, però que dies després hi hagueren hagut saquejos i els seus cossos ja no hi fossin. També es volia reafirmar la mort d’un dels soldats, William Digges, de la quinta brigada, que va ser molt misteriosa i que l’exhumació va corroborar que havia estat tal com l’havia explicada una versió. Es van agafar mostres d’ADN de William Digges perquè no es tenia rastre de cap familiar seu, per poder trobar familiars i explicar-los la seva història. De l’altre soldat, Juan Medina Palmero, no se’n té massa informació.
- Aquesta exhumació era també una manera de dignificar-los? Sí, es va dur a terme per això, per dignitat. Es van celebrar uns actes de commemoració del vuitantè aniversari de la Batalla del Segre, que és on van morir aquests soldats. Es va saber al 100% que eren ells, sobretot perquè estaven en un estat de momificació i perquè mantenien l’equipació militar. A més, un d’ells va morir amb un tret al cap, com s’havia documentat, i es va corroborar que havia estat així.
- Els targarins republicans morts durant la Guerra Civil, se sap on estan? A l’Hospital Mas de Colom hi havia una fossa comuna i al cementiri de Tàrrega es té constància d’una altra. La història del podcast té també un sentit de qüestionament: per què els protagonistes del podcast es van guanyar el dret de ser enterrats al cementiri i els altres no?
- Et planteges reobrir la història amb noves investigacions? Sí! De fet, ara estic pendent de diversos historiadors britànics i nord-americans que estan intentant agilitzar el procés d’obtenció d’ADN d’un dels soldats per enviar-lo a l'FBI i creuar-lo amb bases de dades. Pot donar molt de si i tinc ganes que arribin més novetats. El quan ja no sé quan serà.
Web La Quinta Brigada Spotify La Quinta Brigada
Web Ràdio Tàrrega Twitter La Quinta Brigada Twitter Miquel Ramon
