,
02/11/2021
Llibres

‘Després de la vergonya’, de Marc Moreno

Un thriller lent i introspectiu, en el qual l’acció ràpida i adrenalítica habitual en els thrillers de sang i fetge o en les novel·les de suspens deixa pas a un relat més pausat i psicològic. Així és com defineix ‘Després de la vergonya’ el seu autor, Marc Moreno, també editor de Llibres del Delicte, editorial que publica aquest llibre. Una història que m’ha permès apropar-me a un subgènere de la novel·la negra que desconeixia: la denominada domestic noir. Aquella novel·la negra en què no existeix investigació policial i que està protagonitzada per personatges corrents, que passa en entorns quotidians i que presenta problemàtiques en les que ens podem arribar a sentir identificades.

A ‘Després de la vergonya’ coneixem a Pau just la nit en què deixa a la seva dona i fill per iniciar una nova vida amb la Lluna, de qui està bojament enamorat. Just en sortir de casa, però, és atropellat per un vehicle que no deixa rastre i cau en un coma profund. Després de quatre anys es desperta i a la vora del llit de l’hospital només hi troba els seus pares. La seva exdona i fill han desaparegut sense deixar cap mena de contacte. I no hi ha cap rastre de la Lluna. Pau haurà de refer la seva vida i això suposarà recuperar-se tant físicament com mental. Però una obsessió l’envaeix i s’apodera del seu dia a dia: vol esbrinar què va passar la nit de l’atropellament i recuperar el seu fill. Això l’arrossegarà a ell i també al seu amic Rubèn, amb qui el Pau anirà a viure per començar a reconstruir la seva vida fora de casa els seus pares, a una espiral de males decisions. Poc a poc, el Pau -i qui llegeix- s’anirà apropant a la veritat d’aquell accident. 

‘Després de la vergonya’, que segons el mateix autor, té punts autobiogràfics, parla de refer la vida després d’una hospitalització llarga i de les conseqüències per a la salut física i mental que això té, parla de separacions de parella traumàtiques; de males praxis al sector immobiliari i, una mica, de la violència que ens envolta sense ser-ne massa conscients. Tots aquests temes s’entrellacen al voltant del Pau que pateix per tornar a ser el d’abans de l’accident i poder valdre’s per ell mateix, per tornar a fer de periodista, per recuperar el seu fill, per trobar la Lluna. 

El ritme de tot plegat és lent. Sembla que la història no avanci massa, però tot i així t’enganxa a les pàgines per saber què va passar aquella nit i si el Pau podrà recuperar el seu fill. En arribar a l’última pàgina, tot queda lligat, amb un final obert que encaixa amb la història i que potser, en termes generals, ja es va fent previsible una mica abans. 

Amb tot, i si he de dir un però, aquesta és la història del Pau i la veiem des del seu punt de vista. I això fa que els dolents de la història ho siguin de manera completa, sense massa matisos ni contrapunts. I sense justificar les seves decisions ni accions. I això m’ha molestat una mica. I me’ls ha fet irreals. Perquè caracteritza la dona rebutjada com una psicòpata capaç de qualsevol cosa. O el músculs com un home sense escrúpols. I no entro a dir res més per no fer cap mena d’spoiler. 

Us el recomano si volen tastar el domestic noir i busqueu un llibre de gira pàgines. Una història perfecta per a una tarda de manta i sofà amb llibre a la mà sense cap altra pretensió que passar-ho bé amb una història que enganxa. 

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Em dic Vanesa Adell, sóc periodista i una lletraferida. Els llibres em són refugi. No sóc experta en literatura ni pretenc sentar cap veritat. Aquí només voldria explicar-vos perquè m'agraden els llibres que llegeixo.

09/05/2024
Una de les meues darreres obsessions literàries ha estat també un dels llançaments més mediàtics dels darrers mesos.
22/04/2024
Arriba la diada de Sant Jordi, un dels dies més intensos per a llibreteres, editorials, escriptores i totes aquelles que ens agrada llegir.
09/04/2024
“M’agrada llegir però mai trobo el moment i ara fa molt que no llegeixo”. “Els llibres massa llargs se’m fan eterns i al final els acabo abandonant”.
30/04/2023
Si us he de ser sincera, desconeixa l’existència Willa Cather.
14/04/2023
Fa setmanes, potser fins i tot algun mes, que remeno prestatgeries de llibreries i segueixo les xarxes socials de les meves editorials de referència per conèixer les seves apostes per a la primavera literària.
06/03/2023
Sigui dit d’entrada que hem de llegir autores tot l’any. Cal reivindicar la feina sovint invisibilitzada de les escriptores.
12/02/2023
Ho confessaré. De tant en tant m’agrada llegir un llibre d’aquells un pèl massa dolços, amb històries d’amor previsibles, d’amics que s’acaben convertint en parella, de desconeguts que s’enamoren només creuant-se la mirada al metro.