Vivim al món de l’obsolescència programada. No només dels electrodomèstics. Les persones també som obsolescents, sobretot les dones. Anna Maria Ricart ens ofereix una reflexió de la situació de les dones que ja no poden tenir fills per raons biològiques i que deixen de ser “desitjables” segons la lògica de la societat de consum. Quin és el seu paper?
Horari:
De dimecres a dissabte: 20h
Diumenge: 18h
Sinopsi:
Una dona, al voltant de la cinquantena, entra en una botiga d’electrodomèstics, dona una ullada i marxa. La mateixa dona, poc després, hi torna a entrar, fa una pregunta a la dependenta i marxa. Vivim en el món de l’obsolescència programada, quan una rentadora s’espatlla o es fa vella, de seguida la canviem per una de nova. I això és el que pensem que vol fer aquesta dona: comprar una rentadora. Però no, no té cap intenció de comprar res. Llavors, per què hi torna a entrar una tercera vegada?
Fitxa tècnica:
Autoria: Anna M. Ricart
Direcció: Mònica Bofill
Repartiment: Gemma Martínez, Victòria Pagès i Albert Triola
Escenografia i vestuari: Albert Pascual
Il·luminació: David Bofarull
So: Rafel Plana
Producció Sala Trono: Joan Negrié, Eloi Isern, Mariona Garcia, Manel Torres
Comunicació: Mariona Garcia
Ajudantia de direcció: Pau Ferran
