El filòsof Roman Aixendri visita el Museu de Tortosa amb motiu del seu primer aniversari

El Museu de Tortosa obria portes, ara fa un any, concretament el 29 de setembre de 2012, i encarava l'octubre amb la il·lusió d'un projecte que s'havia fet esperar. Dotze mesos després, aquest equipament de la ciutat ja s'ha fet un lloc en l'oferta cultural local i encara la seva etapa de consolidació.

 

Ubicat en l'edifici modernista projectat per Pau Monguió a les primeries del segle XX, el mateix complex és, en ell mateix, una peça de museu digna de ser visitada per la seva singularitat. En aquest cas, em rep a la porta Maria José Bel, la directora del Museu que m’atorga el privilegi de fer-me una visita guiada per ella mateixa.

 

En un museu, menys és més 

Només entrar-hi, em fascina el minimalisme que respira l’exposició permanent, que conté un total de 271 peces de les més de 4000 que el museu té catalogades. Només començar la ruta, ens trobem amb la instal·lació artística de Leonard Escoda, L'os del vent, que ajuda a fer dialogar l'espai amb les obres exposades. De fet, el títol és molt il·lustratiu, ja que les peces transmeten aquesta subtilesa que permet fer una introspecció del paisatge “fins arribar al moll de l'os”.

 

En aquest museu, està clar que s'ha fet una tria exhaustiva per evitar sobrecarregar l’exposició i per decidir quins són els objectes més representatius i importants de cada un dels períodes històrics. Els responsables d'aquesta tria ha estat Quaderna, l’empresa que ha fet l’assessorament museístic i que, basant-se en una distribució cronològica, ha sabut ressaltar les particularitats de cada període històric.

 

Un recorregut en el temps

Comencem pel paleolític, allà on la ciutat de Tortosa no era ni tan sols un embrió. En aquest espai ens trobem, per exemple, objectes que acompanyaven els aixovars dels morts, collars i polseres. En aquest punt, em passa pel cap un pensament fugaç. Rebobinar en el temps és impactant, et trobes amb els teus orígens, aquells que han acabat per determinar la teva cultura. Resseguint el camí, arribem al món iber, un periode que conté algunes de les peces de més vàlua del museu: un total de 16 bustos que representen la deessa de l’agricultura Demèter i que es troben en molt bon estat. Aquestes peces es van trobar a Camarles i demostren que l’agricultura sempre ha estat una activitat cabdal a les Terres de l’Ebre. Quan passegem per aquest període històric, Maria José m’indica que una de les idees que vertebra el museu és la de mostrar les diferències més significatives que hi ha entre una època i una altra. Els ibers, per exemple, en lloc d’inhumar els morts, tal com ho feien al neolític, els incineraven i els guardaven en urnes. Diferents maneres d'interpretar el pas de la vida a la mort. Entrant ja a la Dertosa romana, ens n'adonem que aquest és el període en què neix pròpiament la ciutat. Hi trobem la Pedra (Jaspi) de la Cinta, molt valuosa en època romana i que s’exportava gràcies a la seva qualitat. No avancem un metre que ja tenim al davant una altra de les peces més singulars i importants: L’estela de la nau del segle II de la nova era. Una làpida tallada en pedra que commemora a un mort. Aquesta estela va servir perquè els historiadors milloraren els coneixements que tenien dels vaixells que navegaven en època romana.

 

Terra de cruïlla 

Està clar que el nostre territori és una terra de mescles i de camins creuats. La conquesta musulmana de part de la Península convertiren Dertosa en Turtuxa. Una època de gran esplendor de la qual al museu es conserven belles ceràmiques i fragments de l'escriptura àrab. També hi trobo una nina feta de fang, que em captiva ja que és molt complicat trobar a la cultura àrab una representació d’una figura humana. No oblidem tampoc al poeta turtusí Abu Bakr, conegut a molts països de l’Europa Central i de l’Est però una mica oblidat al nostre territori. El Museu de Tortosa li fa un homenatge incloent-hi un poema seu. Si en època andalusí Turtuxa era important, durant l’Edat Mitjana l’esplendor de Tortosa arriba al seu zenit. Una mostra de la seva grandesa és l’escut de la ciutat esculpit en pedra allà al segle XV i que es conserva en perfecte estat. També trobem documents originals com són el de l’expulsió dels jueus (1492) i dels moriscos (1613). Materials que ens conviden a la reflexió i ens aboquen a entendre millor el nostre present. I com no podria ser d’altra manera, també l'època més contemporània hi és present, en aquest cas amb el suport audiovisual. Muntatges fotogràfics i una veu en off passegen per la ciutat amb imatges plenes de dolçor, unes i impactants, les altres, com per exemple l’avarament del vaixell Anita, els bombardejos de la Guerra Civil o la inauguració del canal per part d’Alfons XIII.

 

Si vols entendre realment qui ets, has de conèixer d'on véns. 

 

--

Més informació:

www.museudetortosa.cat