Jump to navigation
L'Automàtica és un somni. Un exemple de reconversió d'un negoci tradicional. Una impremta de letterpress, és a dir, de lletres que es munten manualment per crear textos. Pren forma en una associació cultural autogestionada oberta al diàleg, a fer tallers, a experimentar i a aprendre l’ofici. Nostàlgia i política. L'Automàtica neix des de la col·lectivitat: un grup de dissenyadores gràfiques, poetes, artistes i il·lustradores que comparteixen l'interès per desaccelerar el ritme i treballar des del context local. "Ajuntar forces per defensar les coses que ens interessen" escriuen al seu web. Avui parlem amb Ricardo Duque (1978, Medellín - Colòmbia), una de les impulsores del projecte des de l'inici i una apassionada del paper i la tinta.
- Com va sorgir l'oportunitat de reconvertir la impremta de letterpess en l’Automàtica?El projecte neix l'any 2011, feia alguns anys que algunes de les sòcies estàvem interessades en les maneres de fer de l'ofici tradicional de la impressió tipogràfica. Ens interessava tant la tactilitat dels resultats, com els temps i els processos que es requerien per imprimir cada peça gràfica. Teníem un petit taller amb una màquina manual al nostre estudi, i un conegut ens va contactar perquè tancava una impremta de barri al carrer Grassot de Barcelona. Així va ser com vam conèixer al Ferran, el nostre mestre impressor i mentor, que actualment continua sent soci de l'Automàtica. Ell es trobava en una situació complicada per falta de volum de feina. No era un cas aïllat. Moltes petites impremtes de barri de la ciutat i del país es trobaven, en aquesta situació. Cada vegada més els petits negocis imprimien menys materials a la papereria. La impressió digital guanyava terreny i els Pdf i els correus electrònics suplien cada vegada més les necessitats de material imprès.
- Tot això em ressona amb la història de la meva família, del meu pare, que també impressor va tancar el negoci fa uns anys. Que bonic aquesta mena de renaixement.Trobar el Ferran, sempre ho hem dit, va ser un regal gairebé místic. Era un impressor relativament jove amb una experiència insondable. Va ser aprenent de l'ofici des de la seva adolescència i coneixia tots els processos i les màquines en profunditat. Però no només això, sinó que estava disposat a ensenyar i repensar el negoci familiar, i tenia la paciència i l'afecte per l’ofici com per ensenyar-nos tot aquest coneixement.
- I com vàreu viure aquests inicis? Imagino que una decisió com la d'engegar L'Automàtica no devia ser fàcil de prendre.Eren uns dies agitats a la ciutat. Moltes de nosaltres estàvem involucrades d'alguna manera en l'efervescència de les places ocupades, i amb la idea que les coses es podien fer d'altres formes. Així va ser com ens vam anar reunint en una terrassa durant uns mesos, pensant en maneres de salvar no només les màquines i les tipografies mòbils que hi havia al taller, sinó també el coneixement i l'experiència d'una persona com el Ferran. Finalment, ens vam posar d'acord que havíem d'intentar-ho. Li vam proposar al Ferran comprar-li les màquines. Dins de la precarietat en la qual et pots imaginar que vivim un grup de dissenyadores, il·lustradores i poetes. El vam convidar a formar part del projecte. Així doncs, aquests 10, amb ell inclòs, vam fundar una associació cultural. La idea era no només d'aprendre nosaltres l'ofici, sinó de convertir aquest espai en un lloc d'intercanvi de coneixement i d'hibridació de pràctiques artístiques i interessos.
- Trobo molt important i bonic també que el Ferran segueixi vinculat al projecte.El Ferran és possiblement la persona que passa més temps al taller. Imparteix alguns dels tallers públics, fa manteniment de les màquines, ens ensenya a les sòcies, i produeix gran part dels projectes comercials que ens arriben al taller. És un membre actiu de l'assemblea i no tant dels esdeveniments públics a les tardes-nits perquè viu fora de la ciutat. En general està present i actiu.
Foto: Cedida - Amb els anys, què ha anat canviant a L’Automàtica pel que fa a dinàmiques i interessos des de l'inici?L'essència del projecte es manté bastant intacta des d'aquells dies. Sempre hem defensat un espai obert i horitzontal en el que les sòcies puguin proposar projectes, aprendre de les altres i generar espais de trobada. Però també un espai obert a col·laboracions, a complicitats amb altres projectes culturals i socials de la ciutat. Venim de projectes de cultura de base, hem treballat sempre des de l'entusiasme i la precarietat. Sabem que un espai de trobada, presentació i exhibició de propostes a Barcelona és una joia que s'ha de potenciar i cuidar. És per això que a l'Automàtica no només s'imprimeixen coses, també es fan concerts, reunions, xerrades, presentacions de llibres, tallers de dansa o es preparen discos.
- Com a persona externa al projecte, doncs, hi ha diverses formes d’apropar-te i vincular-te a L’Automàtica.Des de L'Automàtica estem sempre oberts a col·laboracions. El projecte està regit per una assemblea, i en principi, sempre està oberta la possibilitat d'associar-se mentre es porti la proposta a assemblea. Però ser sòcia implica les responsabilitats i els drets establerts en els estatuts. Com t'imaginaràs en un projecte com aquest hi ha molt d'ordenar material, netejar, fer barres als esdeveniments. Justament per això estem plantejant-nos obrir altres formes d'implicar-se en el projecte. Potser la possibilitat de ser "amiga" de L'Automàtica, poder fer ús del taller per temporades, aportar econòmicament al projecte sense necessitat d'entrar en els processos de governança i gestió.
- I si tinc inquietuds relacionades amb els processos de treball abans de saber si vull ser sòcia o amiga puc apropar-me a provar?A nosaltres ens encanta que la gent interessada vingui als tallers. Fem tallers d'introducció a la impressió tipogràfica, fem tallers específics d'il·lustració, d'experimentació òfset, d'enquadernació, etc. I fem també tallers personalitzats en què tu portes un projecte. En comptes de ser un encàrrec de producció a l'ús, és un dia en què tu mateixa fas part de tots els processos. És una forma de produir una peça, passar temps entre les màquines i les tintes, aprendre i entendre totes les possibilitats del taller.
Foto: Cedida- Tornant al que comentàvem relacionat al naixement del projecte. Em sembla destacable assenyalar que el context cultural sembla que ens permeti mantenir tècniques o formes de treball més lentes, potser menys precises que en altres àmbits laborals deixen de ser possibles. Per què creus que passa això?La idea de la productivitat, l'eficiència i l'obsolescència són temes que ens interessen molt a L'Automàtica. La tècnica d'impressió tipogràfica requereix temps, temps de reflexió mentre s'executa un projecte, temps de disseny i preparació. És un exercici que ens convida a projectar. Un error fruit de les presses pot desencadenar encara més temps necessari per solucionar-lo. Estic d'acord que des del context cultural hi ha un marge per això, així com des dels moviments socials, i qualsevol espai que permeti el pensament crític i l'exercici de consciència. Però no és un marge simplement, jo crec que és justament una responsabilitat estar atentes, pensar altres formes i adaptar les maneres de fer.
- Em sembla molt important això que comentes; seguir atentes, buscar alternatives. Sentint-te em ressona la paraula resistència, però sovint implica marge. En canvi, tu comentes que no es tracta d’un marge simplement. En quin sentit ho dius?Tal com jo entenc la feina en comunitat dels projectes culturals i socials en l'espectre més ampli és mantenir ferma la mirada crítica dels processos i formes de fer que s'estableixen en la societat. El pensament crític és la clau per desenrocar automatismes culturals. Pensar com ens relacionem com a persones i com ens relacionem amb l'entorn. Finalment, les idiosincràsies són fruit d'experiències i decisions passades. Mai són inamovibles. Jo personalment crec que altres maneres de fer són possibles, i no només possibles, sinó més viables i més sostenibles. El contacte amb el caràcter humà de les relacions és el que ens impulsa a totes les que fem coses mogudes per l'"entusiasme" i justament en aquest contacte és on hi ha l'experiència estètica.
- I concretant altre cop en L’Automàtica, com ho feu vosaltres per continuar atentes? Quins horitzons de futur esteu teixint pel projecte?El projecte de L'Automàtica ha crescut aquests anys de forma contingent. A nosaltres mateixes ens sorprèn que amb els anys els matisos, interconnexions i les xarxes que es van teixint. Un projecte assembleari amb múltiples caps i interessos i obert a propostes externes és impredictible, entusiasmant i enriquidor. Des de l'assemblea continuem creient que un espai de transmissió de coneixement i experimentació va donant fruits sol. Treballem per enfortir els vincles amb institucions educatives locals i externes. La producció de noves maneres d'aprendre a través de tallers i processos d'investigació interna i col·laborativa ens van obrint noves metes a curt i mitjà termini. També estem buscant noves maneres de fer el projecte més estable en termes econòmics perquè l'únic perill d'iniciatives com aquesta, nascudes de l'entusiasme, és que es desactivin per la precarietat.
- És trist, però cert que la precarietat és el fantasma continu de projectes com aquest. Com esteu buscant vosaltres aquestes noves formes de fer que estabilitzin econòmicament L’Automàtica? Penso que sovint compartir aquests processos pot servir de mirall a altres projectes que també estiguin en una situació similar.Estem començant a demanar subvencions i ajudes que d’alguna manera ens permetin remunerar les feines i energies invertides en el projecte. Però també volem potenciar i enfortir les xarxes relacionades amb l’educació i la transmissió de coneixements que hem teixit durant tots aquests anys. El suport físic i el cúmul de coneixements que hem generat i consolidat durant aquests anys, creiem que són eines molt potents no només per les sòcies, sinó justament per projectes i iniciatives híbrides que orbiten el projecte de L’Automàtica. Tingues en compte que som una associació cultural, però també som un espai de producció gràfica, i generant nous tallers, i produint material imprès es poden generar recursos que enforteixin aquesta part del projecte.
Web L'Automàtica