Les 5 claus del festival Rihihiu

Del 28 al 30 de juliol s'han programat performances, desfilades, col·loquis i circ

Surtdecasa

17/07/2023

Espectacles

Aquest estiu, la tercera edició del festival Rihihiu s'expandirà per la plana del Montsià. El festival d'arts vives nascut fa dos anys a Santa Bàrbara, enguany també tindrà seu a Mas de Barberans del 28 al 30 juliol. A l'octubre, concretament del 20 al 22, el crit tornarà a Santa Bàrbara amb moltes més activitats. Una proposta que aquest juliol ha participat en el darrer Foro Cultura y Ruralidades sota el lema 'Continuidades – Discontinuidades. Artes, creación y ruralidades contemporáneas en Europa', com un dels projectes referents a l'Estat espanyol, al costat d'experiències similars d'altres festivals europeus, en països com Noruega i Portugal. Us hem destacat allò més interessant:

1. Una proposta amb discurs propi
"La nostra intenció és posar el focus en els espais de fora vila que queden entre els municipis, com els camps d'oliveres, les cases de camp o els molins, espais de trobada en època de collita, de diversió i que quedaven fora del control dels municipis i, per tant, APTES per dissidència i l'experimentació", explica Anna Zaera. "Amb el Rihihiu, volem desestigmatitzar la mirada esbiaixada cap al món rural, que erròniament s'associa a un món vast, rústec i poc civilitzat. Ens volem apropar a la tradició d'una manera respectuosa i actualitzada, per imaginar aquells possibles que la història no ha deixat escrits, com les representacions de gènere o l'empoderament de la dona en el món agrícola", afegeix Zoraida Roselló.

2. Ampliació a altres pobles del Montsià
El Rihihiu va néixer el 2021 a Santa Bàrbara i té previst incorporar altres municipis que comparteixen cultura i paisatge. La idea és establir col·laboracions entre diferents espais de les Terres de l'Ebre, amb la mirada oberta a altres indrets de Catalunya, o el món, on també tenen crits semblants. "Considerem interessant que els projectes localitzats en un context concret puguin dialogar amb altres projectes semblants establint col·laboracions amb altres propostes en espais rurals de Catalunya i la resta de l’Estat, per construir relats que desbordin les perspectives localistes" s'assegura al manifest fundacional.

Graham Bell liderarà una cercavila queer y transfeminista | Foto: Cedida
3. Artistes i creació pròpia
Pel que fa a les propostes, l'artista d’Alcanar Vicent Matamoros donarà el tret de sortida al festival amb una acció sonora titulada 'Últimes vivències de les cantadores', una performance en la qual les participants entonaran el crit ancestral del rihihiu que dona nom al certamen. El mateix dia, el cantant, músic i performer Adriano Galante presentarà el nou disc 'Toda una alegria'. Es tracta d'un àlbum de debut que comença a girar aquest estiu amb una formació especial en directe, plena de veus, percussions i capes sonores. L’acompanyaran les artistes Magalí Datzira (baix, veus) i Amaia Miranda (guitarres i veus). L’endemà, dissabte 29 de juliol a la tarda, l’artista transgènere Graham Bell Tornado liderarà una cercavila queer i transfeminista acompanyat de la banda instrumental de la Plana del Montsià i cors participatius, amb un espectacle que fusionarà la cultura popular i la crítica social (20h des de la plaça de l'Església fins al Mirador). A la nit, Joana Gomila i Laia Vallès presentaran 'Paradís', un disc que combina sonoritats electròniques, cants folklòrics, jazz, improvisació, poesia i una acurada posada en escena. Diumenge 30 de juliol es presentarà l'exposició fotogràfica 'El crit del rihihiu' d'Iris Muñoz, en la qual visibilitza la vida als pobles del Mas de Barberans i Santa Bàrbara, retratant una generació de persones que van viure directa o indirectament vinculada al món agrari i que coneixen el crit del rihihiu. A continuació s'iniciarà el col·loqui 'El gest i les noves formes d'art', amb Oriol Escursell (Nilak), Iris Muñoz (Fotògrafa), Anna Vizcarro (Lo Fil de la Vida), Simone Simons (Artista sonora i artesana) i la moderació de la periodista Laia Beltran. La xerrada servirà per constatar com des les pràctiques artesanals hi surten corrents de pensament que ja de per si són polítics. Finalment, la companyia de circ Eia clourà el festival amb 'Espera', una proposta coreogràfica en una atmosfera que transporta a un lloc fora de temps, fet de gests simples, on els acròbates es converteixen en artesans del moviment i apareixen paisatges perduts, plens de gests humans i trobades sinceres.

L'activitat del Rihihiu tornarà el tercer cap de setmana d'octubre -del 20 al 22 d'octubre- a la població veïna de Santa Bàrbara amb, entre altres, el quartet de clàssica Accent Ensemble. La formació està liderada per la soprano tortosina Cecília Aymí, que és la protagonista del vídeo promocional de l'edició 2023 de Rihihiu. D'altra banda, la cantant, compositora i productora Marina Herlop, una de les màxims exponents de la música electrònica al nostre país, oferirà un concert on transformarà la seva formació musical clàssica en pura avantguarda.

4. La cultura com a eina de transformació
“Tenim un paisatge propi, una cultura popular vinculada als cicles de la natura, i volem resignificar totes aquestes herències, des del pensament i l’activisme”, explica Anna Zarea. “Conscients de l’envelliment de la població rural, volem crear un espai de contacte intergeneracional, que fomenti l’intercanvi d’idees entre la saviesa local i les noves perspectives contemporànies dels joves. Entenem que les grans transformacions es produeixen en espais de confiança i de proximitat, i els pobles petits ens proporcionen aquest ambient íntim i de confort des d’on relacionar-nos amb màxima seguretat”, afegeixen.

5. Perspectiva inclusiva
Rihihiu aporta una revisió de la cultura popular des d'una perspectiva feminista i queer que promogui el pensament des de l'actitud festiva i carnavalesca. No només vol afavorir l'exhibició d'art contemporani sinó també promoure la creació comunitària sobre el territori a través de residències artístiques i la implicació de col·lectius locals. Rihihiu forma part d'un moviment cultural que els darrers deu anys ha aconseguit crear una xarxa de projectes contemporanis de diverses disciplines a les Terres de l'Ebre, que ha generat sinergies entre els professionals i ha permès la creació d'una indústria cultural potent fora de les grans capitals. Un dels aspectes més interessants serà el treball comunitari que Marta Galán farà a Santa Bàrbara a l'agost i que es materialitzarà amb una peça de teatre documental que tindrà lloc a l'octubre a Santa Bàrbara.