Jump to navigation
- Portes diversos anys estudiant la cacera de bruixes, has escrit el llibre 'Dones al marge. Bruixes i altres històries d'estigma i oblit' (Editorial Fonoll) i ara arriba l'exposició. Què has après de tota la recerca que portes feta fins ara sobre la cacera de bruixes?Una de les reflexions essencials que he extret després d'analitzar aquest fenomen és que té moltes ressonàncies en el moment actual. La cacera de bruixes, com a tal, es va acabar al segle XVIII, però d'alguna manera s'ha anat transformant i adaptant als temps i podríem dir que avui dia els feminicidis també són una nova cacera de bruixes, així com les persecucions a diferents col·lectius: LGTBIQ+, persones migrades racialitzades, aquelles que no tenen cànons estètics normatius, les que tenen algun problema associat a la salut mental... És a dir, segueixen les persecucions arreu del planeta i cal tenir en compte que la cacera de bruixes, com a tal, encara és vigent en alguns llocs del món, en concret a Àfrica, a indrets d'Amèrica Llatina i d'Àsia.
- Si ens mirem el perquè de la cacera de bruixes, veiem que són acusacions de persones que assenyalaven, dones que també eren assenyalades i això porta a fer el paral·lelisme amb l'actualitat quan ens referim a col·lectius que estan assenyalats i victimitzats.Sí, i això convida a fer una reflexió individual i col·lectiva sobre les nostres pròpies llums i ombres, perquè reconèixer-se víctima d'una situació és necessari i és pertinent, però a vegades no hem sigut les víctimes, sinó que hem sigut els mateixos botxins. I cal reconèixer aquesta part que portem a dins crec que pot ser un element transformador perquè puguem decidir en quin cantó de la història estem. Des d'aquest reconeixement, dir-nos que la pròxima vegada que tinguem l'opció d'exercir com a botxins, doncs igual no fer-ho, perquè crec que poc o molt dins la nostra història personal a vegades hem tingut un rol o n'hem tingut un altre. Si això ho portes a gran escala es manifesta en els grans conflictes que tenim en l'actualitat. Crec que si fem aquesta reflexió individual, però també col·lectiva sobre la naturalesa del mal, entenem que és un concepte molt complex. Aquí podem trobar les claus per intentar erradicar totes aquestes formes de violència amb l'educació i la informació com aliades, perquè quan es va produir la cacera de bruixes a Europa, entre els segles XV i XVIII aproximadament, la societat del moment buscava responsables dels seus mals i no tenien l'educació i l'accés a la informació que tenim nosaltres. Nosaltres, les societats contemporànies, ja no tenim excusa. És el nostre deure, també, perquè hem rebut educació, tenim accés a la informació. És veritat que ens hem d'apropar des d'una perspectiva crítica, perquè avui en dia també hi ha molta intoxicació sobre aquest tema. Està al nostre abast comprendre realment quins són els orígens de les nostres preocupacions i, evidentment, l'altre, el nostre veí, la persona al costat no és la responsable d'això.
- El document de les Ordinacions d'Àneu ens porta sis-cents anys enrere per situar les Valls d'Àneu com a epicentre de la cacera de bruixes. Què passava en aquell moment a les Valls d'Àneu?L'any 1424 al castell de València d'Àneu es va redactar la primera llei europea que diu que fer bruixeria és un crim. I això situa els nostres Pirineus com un dels bressols de la cacera de bruixes a Europa, tot i que hi ha documents d'aquelles dates també molt pròxims a zones alpines, Itàlia i diferents punts d'Europa. Ara trobem que es desenvolupa de forma paral·lela, però de moment el document més antic que hem trobat és aquí, és pirinenc. De fet, Catalunya destaca per la seva activitat en la cacera de bruixes. Era una forma que tenia la justícia local de dictar les seves pròpies lleis i governar sobre el seu territori. Cal tenir en compte que eren territoris descentralitzats i que, per tant, el poder local tenia més marge de maniobra.
- T'has endut alguna sorpresa durant les investigacions que has estat fet sobre l'origen pirinenc de la cacera de bruixes a Europa?Com que ja fa molt temps que investigo, les sorpreses sobretot crec que me les vaig endur al principi quan vaig descobrir gràcies a les investigacions historiades de Pau Castell o Agustí Alcoverro, que justament a Catalunya la cacera de bruixes, els judicis contra el crim de bruixeria, els feien els mateixos tribunals locals i no la Santa Inquisició i que la motivació principal per dur a terme aquests judicis era la fama i el rumor que gravitaven al voltant d'aquestes dones. Això va ser com la primera sorpresa que després, gràcies al debat, gràcies a indagar, vas discernint una mica els motius i això ho portes molt al terreny actual per intentar-ne aprendre. ;Després, qui em va introduir sobretot en aquest món i em va despertar la fascinació per aquest tema és l'activista i filòsofa feminista Silvia Federici, que és referent en aquests termes, i la lectura del seu llibre 'Caliban i la Bruixa' per mi va significar un abans i un després en la manera d'entendre el món. Després vas descobrint les múltiples interpretacions que té aquest fenomen des d'un punt de vista més acadèmic o des d'un punt de vista més feminista o més etnogràfic i et vas nodrint de tot plegat perquè també hi ha múltiples interpretacions. Totes són legítimes i ens ajuden a tenir aquesta visió coral.
- Hi ha algun lligam en el fet que precisament fossin les autoritats locals les que jutgessin aquestes dones amb què hi hagués una persecució més virulenta de la bruixeria a les Valls d'Àneu?No està demostrat que fos més virulenta, simplement tenim registre documental d'aquesta llei, tot i que hi va haver un incendi a posteriori i no tenim pràcticament judicis de les Valls d'Àneu que puguin demostrar-nos tota l'activitat que van fer després, sí que en tenim d'altres llocs. El document simplement ubica com a punt de partida les Valls d'Àneu i després veiem que en diferents indrets geogràfics pròxims sí que hi ha uns registres documentals que segueixen la mateixa lògica. És dins de l'arc Pirinenc i també en una extensió àmplia del Principat i les zones properes que segueixen aquestes lògiques que tenen punts comuns a diferents indrets d'Europa, però és complex i no hi ha un únic patró, hi ha diferents paradigmes.
Un instant de la inauguració de l'exposició | Foto: Rut Solé- Com has recollit ara tota aquesta informació que ja tenies i que has anat recopilant al llarg dels anys per transformar-ho en una exposició i què és el que hi podem veure?He fet una aproximació més periodística, i fins i tot poètica acompanyada de les il·lustracions de Maria Anaïs Miranda Solé. El que he fet és transformar aquest material amb tot el que també he pogut recollir a posteriori de la publicació del llibre, en un material més divulgatiu, en format d'instal·lació artística amb la col·laboració d'artistes de diferents disciplines. Per exemple, hi ha els quadres de la Cesca Geladert, una il·lustradora de Farrera que són súper potents i que giren entorn de la realitat de les dones en un sentit ampli. Hi ha les fotografies de la Rut Solé que també són espectaculars i estan emmarcades en un espai d'homenatge a les nostres padrines, com a dones del món rural doblement invisibilitzades pel fet de ser dones i per pertànyer al món rural. Hi ha una peça audiovisual del Pepe Camps. Es tracta d'establir diàlegs entre diferents creacions artístiques i la investigació de la cacera de bruixes tot dirigida a un públic que potser és expert, però que en la majoria de casos, segurament, s'hi està introduint amb la intenció de tenir una sensació potser més viscuda, passada pel cos en alguns moments, perquè també hi ha una sèrie d'elements que et fan processar la informació a través del cos. Us convido a visitar-la i així us creo una mica d'intriga. També hi ha unes fonts bibliogràfiques potents per seguir-ho investigant. Moltes vegades el que les persones acaben processant sobretot és aquella vivència, més enllà del gruix teòric que és superessencial i pertinent que existeixi i que estigui fet d'una forma molt rigorosa tal com s'està treballant aquí a Catalunya, que tenim persones molt potents que ho estan fent. Poder transformar tot això en material artístic i passar-ho per parts nostres més viscerals que ens permeten poder dimensionar el que ha passat, perquè ho hem de tractar com un fet històric. Moltes vegades quan es parla d'això es fa més al·lusió al folklore, a les llegendes, a la mitologia i no ens hem de confondre, és un fet històric, estem parlant d'un assassinat cap a milers de persones.
- Milers de persones, la majoria dones perquè aquest és el fet diferencial també, que en altres llocs potser estava més equilibrat, però aquí estem parlant de dones majoritàriament.Sí, és un fenomen que s'ha d'analitzar des de la perspectiva de les dones. Entre el 80 i el 90 % d'acusades de crims de bruixeria eren dones. Està molt associat als discursos misògins d'odi cap a les dones i a conceptes com per exemple el de maldat femenina i també associat a tot el tema del control de la reproducció de força del treball en societats capitalistes en què les dones són les que porten nous treballadors al món i, per tant, una forma de controlar la seva reproducció és dominant-les i sotmetent-les. Entenent que les dones tenen aquesta doble visió de, per una banda, els conceptes de bona esposa o bona cristiana, però per l'altra banda com a éssers també pecaminosos i luxuriosos, aquesta doble mirada que ve dels homes.
- Quina és la imatge que es tenia de la figura de la dona en l'imaginari popular i de la figura de la dona bruixa? De què les acusaven?Les acusaven principalment de la mort d'infants, de la mort de persones adultes, però hi havia una preocupació molt accentuada cap a la mortalitat infantil. Les acusaven d'emmetzinament, és a dir d'enverinar, però hem de tenir en compte que fins al segle XIII metzina significava ciència mèdica o medicament. És després quan es va transformar el significat de la paraula per designar verí. Segurament abans del segle XIII eren una mena de farmacèutiques o de metges. També d'emmetzinaments cap a animals, de desastres naturals com pedregades. Un sinònim de pedregada és bruixonada que ve directament de la paraula bruixa. Les acusaven de tots els mals que assotaven al moment. Entre els perfils de les acusades hi ha dones que exerceixen pràctiques magico-medicinals, que mediaven entre la vida i la mort. Després hi ha moltes viudes, dones pobres que demanaven almoina, persones que tenien conflictes en el si de la seva comunitat o dins del domini de les relacions de poder dins la llar, així com persones migrades. És bastant habitual que parlessin de gavatxes o gavatxones en to despectiu per parlar de les immigrants franceses. Aquest era el perfil de dona en la qual s'encarnava el concepte de bruixeria, de bruixa, tenint en compte que fins llavors quan es parlava de bruixes es feia més referència a esperits nocturns que entraven a la casa de la gent per fer mal, però a poc a poc es va anar personificant.
- L'exposició porta per nom Bruixes de Dol en referència al poemari 'Bruixa de Dol' (Edicions 62) de Maria Mercè Marçal, un llegat entre dones que reculls ara per fer una revisió d'aquesta història?Sí, per mi era molt important honorar la figura de Maria Mercè Marçal, és un referent dins dels feminismes i la creació poètica, social i literària dels Països Catalans com a moviment social i crec que la seva obra artística, poètica, però també política i social està present a moltes de les creacions artístiques que fem des del territori sense ser-ne plenament conscients i el seu imaginari està impregnat a moltes de les produccions que fem.
Algunes de les obres de Cesca Gelabert | Foto: Rut Solé- Hi ha algun element, alguna peça de l'exposició que creguis que tindrà un impacte significatiu en els visitants?Jo diria que hi ha diferents moments en què ens impactarà tant el contingut que digerim com la manera de presentar-lo. Les obres de Cesca Gelabert són molt potents, els retrats de la Ruth també, la reflexió final també ens convida a aquest diàleg entre les nostres llums i les nostres ombres, la comparació amb la cacera de bruixes i els feminicidis, crec que hi ha diferents moments que impactaran i tot això està complementat amb activitats culturals que tindran lloc de forma paral·lela aprofitant l'avinentesa de l'exposició i que aportaran o aprofundiran en la qüestió.
- És una exposició que fins a finals d'agost està instal·lada a Lo Ventador, a la Guingueta d'Àneu, però serà itinerant i de moment ja està confirmat que passarà per l'Institut d'Estudis Ilerdencs de Lleida. Quin recorregut tindrà durant els pròxims mesos?Just estem començant i confiem que també ens sortirà l'oportunitat de portar-la a altres llocs a part dels que estan confirmats. Estem explorant dur-la a Terrassa, perquè també hi va haver molta activitat antibruixesca, però encara no està confirmat i esperem que un cop estigui en rodatge arribi a més llocs. L'exposició també compta amb la col·laboració de l'Institut Català de les Dones amb una versió adaptada que podrà anar a instituts o altres espais d'aquest tipus per seguir fent la divulgació sobre aquest tema.
- L'exposició mostra la comparativa del que passava fa 600 anys a les Valls d'Àneu amb les caceres actuals, per tant, és important que aquest debat també arribi a les escoles per poder establir el diàleg amb els més petits.Jo que també soc professora de Secundària crec que els centres educatius són terrenys molt fèrtils per portar el debat, a part que hi ha un alumnat molt sensibilitzat amb la matèria. Quan els hi expliques com funcionava tot el tema de la cacera de bruixes i els hi preguntes directament quins col·lectius en l'actualitat segueixen la seva herència, t'ho saben identificar al moment. I al final, aquestes persones, són a les que potencialment hem d'arribar perquè també tenen tota la capacitat de poder transformar el món.
Web Festival de Cultures del Pirineu Dansàneu
