Jump to navigation
- D'una fascinació de la infància a fer-ne la teva professió. Hi ha algun moment que et marqués especialment per decidir dedicar-te professionalment a l'astronomia?Recordo quan tenia cinc o sis anys i vaig veure la primera pluja d'estels de l'agost, els Perseids. Devia ser l'estiu del 1993 o 1994 i aquell record amb el temps potser també es magnifica. Una mica més gran també tinc present quan vaig mirar per primer cop els anells de Saturn a través del telescopi o quan vaig aconseguir trobar la galàxia d'Andròmeda. Són petits records que m'han anat portant fins aquí, però ha estat tot plegat d'una forma progressiva.
- Vas estudiar Física i després et vas especialitzar en exoplanetes i astrofísica estel·lar, què és el que abraça aquest camp de la ciència?Ara per ara és un dels camps més actius en l'astrofísica, perquè des de fa poques dècades estem començant a descobrir que hi ha molts planetes al voltant de totes les altres estrelles que veiem al cel. És el que en diem planetes extrasolars o exoplanetes. La manera de trobar-los és bastant sofisticada, perquè la majoria no els podem observar directament. Hem d'observar molt bé l'estrella i alguns efectes que pot patir com la presència d'un planeta que orbita al seu voltant i quan passa per davant pot tapar-la una mica. És molt subtil per això és molt important entendre bé les estrelles perquè també tenen variacions i alguns fenòmens sobtats o variables. El Sol el coneixem molt bé, però jo el que vaig fer és estudiar els efectes de l'activitat estel·lar en les altres estrelles que veiem al cel, amb la idea de poder millorar les tècniques que fem servir per detectar-hi planetes.
- I com es fa aquesta feina quan la unitat de longitud que et separa d'allò que estàs estudiant són anys llum i mai podràs arribar a tocar-ho?Sí, els anys llum són les unitats en astronomia i realment abraça coses que estan molt fora de la nostra vida quotidiana i pot resultar difícil d'entendre. Entenem molt bé què els metres i els quilòmetres, però quan en astrofísica estudiem les estrelles del nostre veïnat, les tenim a anys llum de distància. Això sempre ho explico en començar les meves xerrades, els astrònoms som dels pocs científics que estem estudiant una cosa que no podem tocar. Jo no puc anar a una estrella i posar-li un termòmetre per veure a quina temperatura està o veure quina composició té. Tot el que estudiem ho fem a través de la llum que ens arriba des de distàncies molt llunyanes. I per això utilitzem telescopis per comprendre i captar aquesta llum. Utilitzem instruments i en comptes de posar l'ull al telescopi Joan Oró, utilitzem una càmera o un espectrògraf que ens permet entendre molt millor tota la informació que porta la llum i que ens dona informació sobre la composició de les estrelles, com giren, com són, a quina temperatura estan... Això és el que fem.
- En aquestes xerrades també et deuen fer moltes preguntes que lliguen l'astronomia amb la filosofia, les grans preguntes: Estem sols a l'Univers? Hi ha vida més enllà de la Terra?Si, n'hi ha moltes! I algunes no les podem respondre encara: Què hi havia abans del Big Bang o què hi ha fora de l'Univers observable. Però una de les que més em toca de prop és el que hem estudiat amb el grup de recerca del qual he format part i és si hi ha vida a l'Univers fora de la Terra. Fa pocs anys encara ens preguntàvem si hi deu haver altres planetes semblants a la Terra o altres sistemes planetaris. I això ho hem pogut respondre, perquè amb els telescopis com els que tenim al Montsec estem estudiant exoplanetes i estem participant en això. La pròxima gran pregunta que haurem de resoldre és si estem sols a l'Univers, si hi ha altres formes de vida en aquests altres planetes que estem trobant semblants a la Terra. Crec que estem pocs anys abans de poder-ho respondre, perquè estem començant a construir els grans telescopis que seran prou potents per a captar amb molt detall la llum de les estrelles properes i detectar si els planetes que hi volten tenen atmosfera que s'assembli a la Terra i si hi ha algun biomarcador, algun senyal d'existència de vida, segurament de forma microscòpica.
- Com és l'Univers en el qual vivim? Quines preguntes s'han respost?Si ens n'anem cent anys enrere i compares el que sabíem amb el que sabem ara, hem avançat moltíssim. I si mires més enrere, fa uns segles només miràvem el cel a simple vista. Després vam utilitzar telescopis, vam començar a entendre millor la llum, a entendre la matèria i vam començar a fer astrofísica, que és al que ens dediquem ara, a entendre la física de les estrelles. L'última gran etapa de l'exploració de l'Univers ha estat poder sortir a l'espai en les últimes dècades i estudiar l'Univers més proper, els planetes del sistema solar de manera més propera. Constantment avança el coneixement i ho fa d'acord amb els instruments que tenim: telescopis més potents, missions espacials, telescopis que posem a l'espai per veure la llum amb molt més detall... En tots els camps de l'astrofísica, des del que estudia la cosmologia fins a l'Univers proper, el sistema solar o els estels del voltant del sol, no té res a veure el que coneixíem fa cent anys amb el que podem conèixer ara.
Observatori del Montsec | Foto: Kike Herrero- Parlaves del telescopi Joan Oró, que es troba a l'Observatori Astronòmic del Montsec. És el més gran i tecnològicament més avançat de Catalunya. Què el fa diferent respecte a la resta de telescopis i per a què s'utilitza?És el telescopi més gran de Catalunya i diem això perquè fa 80 centímetres de diàmetre. Com més diàmetre té un telescopi, capta més llum i, per tant, podem veure més detalls, perquè com dèiem, la llum és el que més ens interessa. Així i tot, no és un telescopi gran a escala professional, n'hi ha de molt més grans. El que fa especial el telescopi Joan Oró és que és robòtic, totalment automatitzat. Qualsevol astrònom des de qualsevol lloc del món, pot sol·licitar utilitzar-lo, el configura a través d'internet a la pàgina web i tot sol va fent observacions rutinàries. Els astrònoms no han de venir aquí al Montsec i quedar-s'hi mesos per estudiar una estrella, sinó que només a través d'Internet configuren les observacions que volen fer i durant mesos o anys el telescopi pot fer l'observació que l'astrònom ha demanat. Cada matí rep les dades i les observacions que ha fet. L'astronomia moderna és així, no posem l'ull als telescopis, sinó que tenim telescopis automatitzats que observen cada nit tots aquells projectes que se li han encomanat. Des del Joan Oró s'estan observant camps molt diferents: esteroides que s'apropen a la Terra, estrelles variables de l'entorn del Sol, trànsits d'exoplanetes, supernoves llunyanes o els fenòmens que passen al voltant dels forats negres. Cada nit el telescopi pot estar fent observacions de deu o dotze projectes simultanis de camps diversos.
- En el teu cas, el teu dia a dia com a investigador, en què consisteix?Faig molta feina de coordinació i administració. Dirigeixo l'equip d'astrònoms i enginyers que ens encarreguem que el telescopi Joan Oró estigui funcionant. També fem alguns projectes de recerca, però sobretot és un telescopi obert a tothom del món. Sempre ha d'estar en funcionament, no pot fallar res. Fem molta feina d'enginyeria, programació, manteniment de tots els aparells que estan funcionant a l'Observatori i també desenvolupem idees que compartim amb altres astrònoms d'altres llocs del món que també fan servir observatoris. I ara, a més a més, estem en projectes d'expandir equipaments de l'Observatori, tot just comencem a construir un nou telescopi, més petitet que el Joan Oró, però que farà coses complementàries que el Joan Oró no pot fer. De cara a la primavera hauria de veure la llum.
- Que el telescopi Joan Oró estigui a l'Observatori del Montsec no és casual. Té a veure amb la certificació Starlihgt que va rebre el 2013?Sí, i de fet des de molt abans. Ja als anys noranta hi havia grups d'astrònoms professionals i amateurs que ja havien identificat el Montsec com un lloc molt bo per a l'observació astronòmica. A finals dels noranta va ser quan es van fer uns estudis de qualitat del cel i també hi va haver l'impuls del científic Joan Oró per defensar que el Montsec havia de ser un molt bon lloc per a un observatori astronòmic i també per a un centre de divulgació, que és el Parc Astronòmic. Però en aquest cas, a dalt del Montsec, és on tenim els telescopis de recerca, perquè hi ha un cel fosc, sense contaminació lumínica, estem allunyats de les ciutats i hi ha unes lleis de protecció del cel. Després ja va arribar la certificació com a reserva Starlight.
- Això va ser el 2013 al Montsec i l'any 2018 també es va certificar el Parc Nacional d'Aigüestortes i estany de Sant Maurici. Què ha passat durant aquests anys i quin impacte ha tingut el fet de rebre aquestes certificacions en la preservació del cel nocturn?En l'àmbit científic l'impacte és evident per a l'Observatori. Era essencial per fer recerca i això depèn de la qualitat del cel, que sigui fosc principalment i hi hagi absència de contaminació lumínica. Pel que fa al territori, tant el Montsec com més recentment a Aigüestortes, es va visualitzar que el cel fosc també és un patrimoni i un recurs i és important la seva preservació per molts àmbits diferents, no només de recerca, sinó també per la protecció de la fauna nocturna, la biodiversitat, l'estalvi energètic i sobretot per potenciar aquest valor turístic i cultural que també pot ser el cel fosc. I d'aquí venen també les activitats i les accions que es duen a terme, sobretot al Montsec per part del Parc Astronòmic, i a la zona Aigüestortes pel Parc Nacional i altres organismes que hi organitzen activitats relacionades amb el cel fosc com a atractiu per la gent del territori i per tothom qui ve de fora.
- Com es pot descobrir a simple vista el cel fosc des del Montsec i Aigüestortes?Hi ha moltes maneres de descobrir el cel fosc. Ho pots fer pel teu compte i sempre és espectacular passar una nit sota les estrelles en qualsevol dels miradors de la zona del Montsec o també en tot l'entorn d'Aigüestortes i fotografiar-ho. De fet, s'està construint tota una xarxa de miradors astronòmics en diferents pobles, tant per part del Parc Nacional d'Aigüestortes com també, més recentment, el Parc Natural de l'Alt Pirineu, està posant una xarxa de miradors amb temàtica relacionada amb el cel fosc. Però sobretot el més interessant és fer alguna de les visites o activitats guiades. El Parc Astronòmic és un referent, hi pots anar amb la família i descobrir el cel nocturn. A mi m'apassiona comunicar l'astronomia i en el meu temps, amb el projecte Celístia Pirineus, he fet moltes observacions de descoberta. A la zona d'Aigüestortes recomano MontNatura Pirineus, a les Planes de Son a prop d'Esterri d'Àneu, es poden fer activitats amb un planetari i amb telescopis per descobrir un dels millors cels de Catalunya.
- Parlant més d'aquesta tasca de divulgació amb Celístia Pirineus, fa deu anys que promous l'astroturisme. Què és el que més atrau el públic de les activitats que feu?Normalment, comencem explicant el cel amb algunes imatges amb una pantalla. Els divulgadors que fem aquest tipus d'activitats utilitzem imatges espectaculars del cel per explicar allò que veurem. Però quan apagues la pantalla i realment estàs sota el cel fosc, els teus ulls s'acostumen a la foscor i en uns minuts veus la Via Làctia i aquells milers d'estrelles... Això la gent no s'ho espera, és el més espectacular. Aquest és el primer punt que causa aquella emoció de veure el cel, i després el fet de posar l'ull al telescopi i veure les coses de manera tan diferent de com te les imaginaves.
Cometa Neowise des de Torallola l'any 2021 | Foto: Kike Herrero- Parlaves d'imatges espectaculars, perquè el cel nocturn també es fotografia. De fet, també ets astrofotògraf. Com es fotografia el cel nocturn?Amb tècniques que necessiten molta paciència i sofisticació perquè encara no tenim càmeres que fent un clic puguis veure tota la Via Làctia al moment. Cada foto requereix molta estona, càmeres especialitzades i altres aparells. També es poden fer fotos a través de telescopis, però és més difícil. El que més m'agrada és fotografiar el cel amb el paisatge, m'interessa capturar la Via Làctia a sobre d'un paisatge i m'agrada comunicar-ho, perquè la gent identifica un territori des d'on es veu aquell cel. És molt important perquè aquest cel el tenim aquí, no en un altre lloc del món i això permet que la gent s'adoni de la importància de protegir el cel fosc i això és essencial perquè les pròximes generacions encara puguin veure la Via Làctia. Normalment, vivim en llocs envoltats de llums artificials i cada cop és més difícil trobar un lloc prou allunyat per veure el cel fosc. Fins i tot des del Montsec, a l'horitzó, es veu tota la claror de Barcelona a gairebé 200 quilòmetres. Per això és important conservar i preservar aquestes certificacions i la legislació que hi ha darrere, que a Catalunya és força moderna i avançada.
- Una cosa és haver aconseguit la certificació, però l'altra és mantenir-la...Si, són coses diferents. Una certificació com la que dona la Fundació Starlight és com un segell de qualitat. Té molta visibilitat, però darrere també hi ha la llei que regula com han de ser els fanals, com s'ha d'il·luminar... La certificació únicament et dona compte que allò està bé i que el cel és fosc. Catalunya va ser la primera comunitat autònoma que va implementar lleis per protegir el cel fosc cap al 2006, i això permet que hi hagi unes zones molt protegides on les llums han de ser d'un color ataronjat, han d'il·luminar cap a baix, no poden molestar els ulls directament ni a les cases i, sobretot, no es poden dispersar cap amunt. Tot i que hi ha una legislació costa que es compleixi a tot arreu, però s'està intentant treballar perquè el cel es conservi durant anys. Podríem dir que lluitem contra l'evolució: cada cop més llum, més cases, més carrers i més il·luminació... És difícil, per això és important que avanci molt de pressa el coneixement dels valors culturals i els valors econòmics del que és el cel fosc.
- Al Montsec la divulgació també arriba a través del Parc Astronòmic. Del 31 d'octubre al 3 de novembre se celebra la desena edició del Festival d'Astronomia amb moltes activitats dirigides a un públic familiar. De quina manera la divulgació que feu des de diversos àmbits ajuda a despertar vocacions científiques entre els més petits?Ajuda moltíssim i ho notem. Jo de petit recordo anar a xerrades, fer observacions amb telescopi i potser en aquell moment no li donava importància, però ja hi havia una petita llavor. Als centres on es fa divulgació com el Parc Astronòmic i ara també amb el Festival d'Astronomia, hi va molt públic. Als adults els agrada descobrir coses però als nens encara més, i això pot determinar el seu futur. En etapes posteriors també ho hem viscut a l'Observatori, amb estudiants que fan pràctiques de carrera o treball de recerca de Batxillerat i anys després te'ls trobes treballant en una recerca amb tu. Això és màgic.
- Un dels teus primers records lligats a l'astronomia va ser la pluja d'estels, els Perseids. Segurament és una de les observacions més populars. Quins altres fenòmens hi ha al calendari que puguin despertar interès?N'hi ha molts i alguns són recurrents, com la pluja d'estels d'agost. Sempre és un exemple i a més m'agrada perquè de pluja d'estels n'hi ha tot l'any! També es pot sortir un 13 de desembre a observar les Gemínides que són espectaculars, però enmig de l'hivern fa més mandra i la gent treballa. A l'agost fa molt bona temperatura i la gent surt a observar el cel i és molt popular. Però també passa una cosa curiosa, de vegades no s'arriba a veure el que la gent espera. Cal molta paciència, com tot el que observes a la natura. Potser veuràs tres o quatre estels fugaços, o amb sort en veuràs vint. Però més enllà d'això, el més important és que hauràs passat una estona sota les estrelles i això no ho fem en cap altre moment de l'any. Només quan hi ha altres fenòmens que no tan recurrents, com les aurores boreals que hi va haver al maig. Aquests dies es diu que potser tindrem un o dos cometes visibles, "el cometa del segle!". Aquesta expectativa fa que la gent observi el cel. Potser no l'arribaràs a veure, potser no serà el cometa del segle o la Súper Lluna, però de retruc hauràs observat el cel i la natura que t'envolta.
- Quin és el missatge o la idea clau que t'agradaria transmetre sobre l'astronomia?Quan em passo una estona explicant el cel al públic general o sortim a mirar les estrelles m'agrada remarcar dos missatges. Intento recalcar que l'astronomia és un gran toc d'humilitat i això ho veu tothom, som molt petits en relació amb el que ens explica el cel, amb les dimensions amb què descrivim l'Univers i aquest és el toc d'humilitat de l'astronomia, som molt petits, som un puntet a l'Univers. I l'altre missatge és el gran toc d'alerta de l'astronomia, com hem comentat, estem descobrint molts planetes semblants a la Terra en moltes estrelles que envolten el Sol. Segurament en deu haver-hi més d'un on el fenomen de la vida s'hi ha desenvolupat, però com que les distàncies que hi ha són anys llum, no hem de creure que hi ha un planeta B per a nosaltres. No hi ha cap alternativa que exhaurint els recursos i sobreexplotant la Terra ens permeti anar a viure a un altre planeta perquè tots estan molt lluny. Per tant, el toc d'alerta de conèixer l'Univers també és saber com de sols estem com és d'especial el planeta Terra en aquest petit racó de l'Univers. És un gran missatge que ens dona el cel estrellat.
- Som l'únic planeta habitable i habitat tal com coneixem la vida nosaltres dins el sistema solar. Per la nostra pròpia existència és important conservar-lo, però també ens l'estem carregant. Es pot quantificar quant temps li queda al planeta Terra, tal com el coneixem?És una bona pregunta! És impossible de saber i depèn dels nostres ritmes i de com evoluciona tot. Segur que al planeta Terra no el destruirem pas, el que destruirem serà el nostre hàbitat. La Terra ha patit moltes extincions massives per fenòmens externs com la caiguda d'un asteroide, que va extingir els dinosaures. Nosaltres som com el següent asteroide, amb els efectes que estem causant al nostre voltant. Tot depèn d'aquest model de desenvolupament, durant quants anys és possible que la Terra el sostingui. Segurament si no hi ha un canvi, són dècades i motivarà el canvi tant sí com no. Els planetes del sistema solar són extrems: Venus és un infern calent, Mart està congelat tot i ser el més proper a casa nostra i el que més s'investiga. Són mons extrems i, per tant, el nostre planeta continua sent l'únic habitable i habitat que coneixem aquí, al nostre entorn. L'únic que podem abastar que és al sistema solar.
Twitter Kike Herrero Web Celístia Pirineus Web Observatori del Montsec
