Jump to navigation
Tal com hem pogut comprovar els darrers anys, les relacions entre Catalunya i Espanya de vegades no han estat gaire fluïdes. Hi han hagut desencontres a nivell econòmic o polític, sovint perquè des del govern de Madrid no han entès aquesta voluntat dels catalans d’existir per nosaltres mateixos. A nivell simbòlic, però, també s’ha donat aquesta batalla. L’any 1994 el Reglamento General de Circulación establia la retirada els famosos “Toros de Osborne” que hi havia arreu de les carreteres espanyoles, però nombroses peticions a diferents llocs d’Espanya per tal de mantenir-lo com un símbol espanyol, van fer que els toros es mantinguessin ben visibles. Aviat el “toro de Osborne” va esdevenir el més conegut símbol d’espanyolitat, i va aparèixer en multitud de samarretes, banderes i adhesius, que molts lluïen al seu automòbil.
A Catalunya bona part de la població va considerar el manteniment dels toros com una imposició a nivell simbòlic, ja que el conegut “toro de Osborne” situat al Bruc (i protegit des del 1998 com a “patrimonio nacional” per una sentència del Tribunal Suprem), era considerat com una icona espanyolista. Es van dur a terme diverses accions per contrarestar l’efecte “toro de Osborne”, que van anar des de l’enderrocament del toro del Bruc –per part dels independentistes més radicals- fins a l’elaboració de símbols i imatges relacionats amb Catalunya.
I d’animals anava la cosa, ja que així van aparèixer el CATIGAT i el ruc català. La imatge del CATIGAT va ser creada per una entitat anomenada Lliga Anticolonial, que intentava respondre a la temptativa de popularitzar la imatge del toro. Segons diuen en la seva web “L'any 2001, al cul dels cotxes sols s'hi veia un animal: el toro d'Osborne. Conscients que darrera cada toro s'hi amagava simbòlicament una bandera espanyola,la Lliga Anticolonial va recuperar el CATIGAT com primer element de substitució simbòlica”. Us haureu fixat que vist de lluny el CATIGAT es pot confondre amb el toro, però vist de prop no tenen res a veure. El fet que en anglès “gat” es digui “cat”, i que aquesta paraula coincidís amb l’abreviatura que arreu s’utilitza pe fer referència a Catalunya, van fer la resta.
I així el CATIGAT es va escampar arreu del país. Tot i que en altres llocs va ser la imatge del ruc català la que va arrelar, a les terres de Ponent va instal·lar-se a viure el CATIGAT, i en molts pobles del Pla d’Urgell van aparèixer murals amb aquest símbol. Una marxa ciclista, doncs, que recorria tots els pobles de la comarca, no podia més que adoptar aquest nom per reivindicar l’existència d’un territori lligat a la resta del país.
Em dic David Sancho. Sóc Llicenciat en Història i Màster en patrimoni cultural per la UdL, treballo de professor de secundària intentant transmetre als meus alumnes que això de la història no és tant horrible com ells pensen. Sóc autor i col·laborador de diverses guies excursionistes. Les meves dèries muntanyenques les explico a www.segueixpujant.blogspot.com