Terra de castells: Baix Empordà (II)

Segona entrega per conèixer els castells que custodien el Baix Empordà

Carles Sáez

14/02/2018

Entorn

Al Baix Empordà hi ha castells construïts per la defensa, altres més recents pensats per la comoditat dels regents, hi ha castells que s’han restaurat, altres que es van desmantellar per construir altres edificis i, alguns que han desaparegut. En aquesta entrega ens fixem en alguns dels castells més antics de la comarca.

Castell de Mont Aspre (Pals)

Un dels castells més antics del Baix Empordà, s’esmenta en un document carolingi de 889 i l’anomenen castell de Mont Aspre. Durant la guerra civil catalana (1462-1472) el castell va quedar en molt mal estat, i per decret del rei Joan II es va permetre desmantellar el castell i reaprofitar les pedres per restaurar la muralla i l’església. Només van deixar la torre de l’homenatge on hi van construir un campanar gòtic per marcar la jornada de treball dels camperols. Per aquest motiu, avui dia es coneix com la Torre de les Hores. Durant els anys 1716-1717 la torre va ser utilitzada com a presó però sense gaire èxit perquè els presoners escapaven al poc temps d’haver estat empresonats.

Castell de Velloses (Ullastret)

Aquest fortí és un altre de les construccions militars més antigues de l’Empordà. Es va fundar al segle IX, però va tenir una vida molt curta ja que es va desmantellar al segle XI. Era un edifici de planta trapezoïdal amb quatre torres cilíndriques a cada angle. Després de temps de ser abandonat, al segle XV les restes del castell es van convertir en el santuari de Sant Andreu de l’Estany, fent referència a l’antic estany d’Ullastret que cobria tota la plana. Les ruïnes del castell es poden veure dins el recinte arqueològic de la ciutat ibèrica d’Ullastret, on un tram del mur del castell coincideix amb una de les parets de l’actual museu, i en una sala d’aquest es conserven els arcs diafragmàtics d’estil gòtic del santuari. És un element més per gaudir del conjunt arqueològic d’Ullastret.

Castell de Solius (Santa Cristina d’Aro)

D’aquest castell es desconeix l’origen. Es suposa que va ser construït al segle XII o XIII. Un castell bastit al cim d’un penyal escarpat, del que ja només resten les ruïnes del mur, diverses escales tallades, uns encaixos a la roca i una façana a l’interior d’una escletxa. A l’any 1830 a les portes de la primera guerra carlina, el castell va ser fortificat de nou aprofitant les pedres antigues de muralles i torres, adaptant-lo als nous avenços bèl·lics. Acabada la guerra carlina, va ser abandonat i no va trigar gaire en esfondrar-se degut a l’acció de la tramuntana i el mal temps. La visita de les ruïnes d’aquest castell regala unes magnífiques vistes i més elements d’interès, com la cova dels Moros o el monestir cistercenc de Santa Agnès de Solius.