Jump to navigation
La Vitel·la és una llibreria relativament nova, oberta fa poc més de tres anys. Com és que vàreu decidir obrir una llibreria en un moment socio-econònic complicat com el que vivim?
No és que siguin motius molt tangibles i concrets, la veritat. Sobretot no són motius econòmics, i sí més romàntics. Una de les persones que va engegar aquest projecte és editora, i va ser ella qui va considerar que podria ser, malgrat tot, un bon moment per iniciar una aventura com aquesta. A la resta de socis que hi estem embrancats ens va saber convèncer, i després de tres anys i mig seguim aquí.
Com sobreviu un llibreter avui dia?
Doncs sobreviu fent més hores que un rellotge, fent molts equilibris econòmics, fent molta feina de despatx que segurament si venguessis cinc llibres més al dia no hauries de fer... Hi ha molts factors. Fem treballar molt la sala de dalt, on hi fem presentacions, activitats, i donant molta mobilitat al llibre. El llibre és un producte que si no es mou consumeix molt recurs econòmic, i en una zona turística com l’Escala, tenint un stock de 4.000 títols l’any de mitjana, com a mínim, és molt complicat de mantenir. Una de les claus es donar mobilitat al stock i evitar que es perpetuï a la llibreria.
Sembla que la llibreria, com a negoci, està obligada a reinventar-se, no?
Correcte. De models de llibreria n’hi ha molts. Totes venem el mateix, si fa no fa, però hi ha diversos models empresarials. Estic pensant en La Central, que són monstres del sector, i que en algunes llibreries hi tenen bar i restaurant en el mateix local. N’hi ha d’altres de més petites que ofereixen espais on el lector pot llegir el llibre o fer un cafè. Nosaltres, pel lloc on ens hem ubicat, vam intentar desenvolupar on espai on, apart de vendre llibres, s’hi poguessin fer presentacions i activitats derivades de la cultura i de l’art.
Quin paper hi juguen els nous dispositius electrònics? Sumen o resten?
S’acusa sobretot als sectors culturals, concretament al del llibre, que “som luterians i estem en contra del progrés”. En cap cas. Sí que és cert que el llibre electrònic genera nous lectors, i d’això la societat se’n beneficia. Però d’aquí uns anys els llibreters ens veurem molt més afectats. De moment, encara hi ha molta gent que llegeix llibres, inclús les noves generacions que ja creixen amb l’ipad sota el braç encara consumeixen llibres en paper, però si volem continuar en aquest sector ens haurem d’adaptar. El temps dirà si s’ha de tancar o no. Si s’ha de tancar, en tot cas, l’important és que es segueixi llegint.
La sensació, però, és que els suflé del llibre electrònic s’ha desinflat una mica...
Sí. També van dir que amb internet desapareixerien els diaris i es continuen venent, molts menys esclar. Inclús es continuen venent CD’s i vinils. De totes maneres, és molt complicat que el paper desaparegui. Això ho dictaminaran els nostres néts i besnéts, però evidentment anirà quedant com un objecte de luxe i minoritari.
Des que vau obrir, al 2011, noteu alguna millora? Heu incrementat vendes, o us manteniu?
No som una excepció dins l’economia de crisi. Si el consum creix un 2%, nosaltres ho notem, i viceversa. D’altra banda, és molt complicat de valorar perquè estem en una zona on la temporalitat és absolutament condicionant, i senzillament si venen més turistes venem més.
Com es presenta aquest Sant Jordi?
Depèn del temps. Aquest serà el 4rt Sant Jordi i les estadístiques sempre són les mateixes, ens hem mantingut. Els nostres taló d’Aquil·les és que faci bon dia, perquè la gent surt més i més motivada. El temps marcarà moltíssim i segurament tots els llibreters n’estem pendents.
Un llibre empordanès que ens puguis recomanar per aquest Sant Jordi...
Escombrarem cap a casa. Enguany, després de pràcticament un segle des de la seva publicació, torna un llibre de la Víctor Català que s’ha reeditat gràcies al Club Editors i que es titula ‘Un film: 3000 metres’. És un llibre que havia desaparegut de les llibreries, molts de nosaltres ni el coneixíem i que gràcies a la feina de la Maria Bohigas i Club Editors arribarà a tot a l’Estat. Evidentment, a casa nostra, i en aquest carrer, que és on es troba la casa on va viure i morir Víctor Català, no podem fer altra cosa que destacar aquest llibre.
