La Vil·la Casals: ànima a les estances

Els racons de la casa d’estiueig de Pau Casals parlen, més enllà del gran músic, d’un home sincer, afable i compromès

Goretti Martínez

30/04/2015

Entorn

A tres quilòmetres del nucli del Vendrell, el barri marítim de Sant Salvador revifa amb la primavera. De passejants, n’hi ha tot l’any, buscant un respir, pura teràpia. Però el sol amable els multiplica i els diversifica, se senten les rialles dels nens i les converses animades dels grans. La remor del mar fa inevitable la mirada a l’horitzó mentre els restaurants del passeig marítim regalen olor a suquet de peix. Pau Casals es va fer construir aquí mateix, a l’extrem sud de la platja, la casa d’estiueig. La Vil·la Casals és avui dia seu del Museu Pau Casals, un indret indispensable per a conèixer veritablement qui era i què el definia com a persona.

Pau Casals ha passat a la història com un gran músic, un dels millors violoncel·listes del segle XX, un director d’orquestra brillant. Però també se li coneix una dedicació incansable en defensa de la pau i de la llibertat. Tot això i molt més és el que ens explica la Vil·la Casals a través dels seus racons, els objectes que l’habiten i a través de la veu mateixa de Pau Casals, materialitzada en les seves frases memorables, que ens condueixen per les estances com una ànima que perdura allà on més feliç se sentia. Casals tenia una consciència històrica impressionant i ho guardava tot metòdicament. “Amb tot el fons que tenim es podria fer un altre museu i un tercer”, explica la Núria Ballester, directora de la Vil·la Museu Pau Casals. Per això el repte de la museïtzació de la casa ha estat el filtratge i, el resultat, una selecció acurada de peces i records agrupades a l’entorn de diferents eixos que defineixen Pau Casals, l’home i el músic. “El que volíem era que la gent percebés l’essència de la casa i, alhora, conegués el personatge i el que el va fer venir aquí”, diu Ballester. Amb aquest mateix objectiu, aquí us proposem una llista d’objectes i conceptes sobre els quals parar l’atenció quan visiteu la Vil·la Casals. No us quedeu atrapats als magnífics jardins ni a la galeria que dóna al mar, gaudiu d’aquests espais i entreu després dins la casa per descobrir l’essència de Pau Casals. En sortireu tenint la certesa que les persones excepcionals fan que el món sigui una mica millor.

La primera partitura de Pau Casals

Els audiovisuals
Afortunadament es conserven una bona pila d’imatges de Pau Casals des de la seva infantesa. Les fotografies sempre són una eina útil per a conèixer una persona i, en el cas de la Vil·la Casals, a través de diversos audiovisuals, podem saber més de Pau Casals, la seva infància i la pròpia casa. No us perdeu el vídeo de la Sala de la música, a través del qual entendreu per què va revolucionar Casals la manera de tocar el violoncel i el va convertir en un instrument solista, recuperant les oblidades suites de Bach.

La carbasseta
Nascut al Vendrell el 29 de desembre de 1876, Pau Casals va mostrar ja des de ben petit una gran sensibilitat per la música.El seu pare, organista modest i professor de música, i li va transmetre els primers coneixements. A més, li va construir, amb l’ajut d’en Peret, el barber del Vendrell, el seu primer violoncel, la “carbasseta”. Aquí la veureu exposada, al costat de partitures manuscrites per en Pau i el seu pare. Aquell instrument entranyable va veure néixer el músic que poc després, amb 13 anys, tocaria al Cafè Tost de Barcelona i seria descobert per Isaac Albéniz. Deu anys més tard, Casals iniciaria la seva trajectòria professional actuant com a intèrpret als millors auditoris del món.

L’espai més íntim
A la sala annexa al dormitori de la casa original (després va ser ampliada), Pau Casals hi tenia el seu espai més íntim. S’aixecava i veia el mar. Estudiava, composava, tocava el violoncel... En aquest espai trobem una col·lecció de relíquies importants per a ell: una pedra de la casa on va morir Beethoven a Viena en agraïment a la seva lluita perquè no la derruïssin, un floc de cabells de Mendelssohn, un manuscrit original de Brahms, el safir que la Reina Maria Cristina li va regalar i va dur durant anys a l’arquet del seu violoncel.

Les cartes i els retrats dedicats
Pau Casals era un home afable i cordial. Es relacionava amb tothom, des dels pescadors de Sant Salvador i la gent del Casal Garbí als grans líders mundials. Mostra d’aquesta àmplia i variada gamma de relacions personals és l’extens nombre de cartes i de retrats dedicats que podem contemplar i llegir a una de les sales de la Vil·la Casals. Theodore Roosevelt, Richard Strauss, Enric Granados, Àngel Guimerà, Apel·les Mestres o Manuel de Falla són alguns dels noms que veiem a la sala.

Les pipes
Li agradava molt fumar en pipa o, almenys, tenir la pipa a la boca constantment. Diuen que era el que més li agradava després del violoncel. Les tenia classificades en capsetes i totes estaven etiquetades amb un nom. La pipa de l’ermità, la pipa dels pallassos, la d’en Peret (el de “la carbasseta”)...

La música és per a tothom
L’any 1920 Pau Casals ja era reconegut mundialment. Va ser llavors quan va crear a Barcelona l’Orquestra Pau Casals, una formació estable i professional que dirigia ell mateix i que va comptar amb la participació de músics de renom internacional als quals convidava. Poc després, convençut que la música havia d’arribar a tothom, fos quina fos la seva condició social, va crear l’Associació Obrera de Concerts. Per una petita quota, obrers i estudiants associats, podien assistir a sis concerts de primer ordre de l’Orquestra Pau Casals (sortia a pesseta per concert). La Vil·la Casals conserva alguns dels documents que expliquen aquesta iniciativa extraordinària.

Justícia i llibertat
Pau Casals no tocava a països on no es respectessin els principis democràtics, inclòs Espanya durant la dictadura franquista que el va dur a l’exili. La seva croada personal per la justícia i la llibertat té multitud de braços perquè era un lluitador incansable. Les sales de la Vil·la Casals ens descobreixen els seus “no” als mitjans inhumans de Rússia, a la falta de llibertat artística i intel·lectual a Alemanya, a tocar públicament en democràcies que acceptessin la dictadura a Espanya. I també ens ensenyen la seva tasca impagable per ajudar als refugiats espanyols a través de la Spanish Refugee Aid i la Chaînes du Bonheur International.

El festival Bach
Aquesta historia és absolutament representativa del magnetisme que generava Pau Casals. Amb motiu de la commemoració del bicentenari de la mort de Johann Sebastian Bach, el violinista Alexander Schneider va convèncer Pau Casals per fer un festival on confluïssin els millors músics del moment. Però, per respectar els “no” de Casals, el festival es va celebrar a l’església de Sant Pere de Prada, a Prada de Conflent, on residia Casals. Feia cinc anys que Pau Casals no tocava en públic i ho va fer interpretant la primera suite de Bach.

Més informació:

La Vil·la Museu Pau Casals, a banda de l’horari habitual d’obertura, ofereix visites concertades, visites escolars, materials educatius, activitats familiars, música als jardins i moltes altres propostes que fan de l’espai un centre viu i generador de cultura i reflexió.
Si voleu experimentar una autèntica immersió en la figura de Pau Casals, us recomanem engegar la jornada amb una visita a la casa nadiua del mestre, al carrer Santa Anna del Vendrell, continuar a Sant Salvador amb la Vil·la Casals i acabar amb un bon dinar al restaurant del museu.