Point Saint Esprit

L'estiu de 2011, Xavi Carreras, exmembre del grup Eter, es queda sense feina. Aquest és el detonant que el porta a tornar a escriure cançons. Aquestes que, en un principi, eren una simple excusa per practicar l'anglès, acaben sent una vàlvula d'escapament i una eina d'expressió per al Xavi, qui comença a compondre i a gravar algunes maquetes. Un matí, es troba amb Miquel Higuera, guitarrista de Musaranya, a qui coneixia d'haver compartir escenaris anteriorment. L'escolta va ser curta, tan sols dues cançons, però suficient per a que, dies desprès, es trobessin tots dos tancats en una habitació arranjant una pila de cançons amb la intenció de poder-les presentar al públic. Durant el 2012 s'incorporen al projecte dos músics més amb una dilatada carrera en formacions de jazz i flamenc. Aquests són Xavi Carbó i Marc Laguna amb els quals es consolida la formacio sota el nom Pont Saint Esprit i s'acaba de donar forma a les cançons. A partir d'aquest moment, el projecte no para de créixer i, el gener de 2013, després de sis mesos d'assajos, emprenen el pas de gravar sis de les cançons en format d'EP. L'enregistrament es fa en un estudi improvisat en un pis de Vilafranca del Penedès amb l'ajuda d'Ignasi Canals, tècnic de so i bateria dels barcelonins Olivemoon que, tot i la seva joventut, ja ha enregistrat el treball de formacions tan prometedores com els propis Olivemoon o els italo-catalans Berlinist.