Enric Company: "No vaig mai a veure monòlegs perquè em posen nerviós"

L'actor i reporter de tele tarragoní portarà el seu últim monòleg a Tarragona el 15 d'agost i a Alió el 25

David Fernàndez

12/08/2013

Espectacles

És de Tarragona tot i que ha passat llargues temporades a Solivella on hi té una casa familiar. Un bon dia es va llicenciar en Administració i Direcció d’Empreses encara que ja fa 10 anys que va deixar de fer d’administratiu per dedicar-se al món de la faràndula. Durant aquest temps ha compaginat la feina de monologuista amb la de reporter de televisió, dues tasques en les que se’l va començar a veure aquí, al Camp de Tarragona. Més tard, de 2005 a 2011, sortia pràcticament cada dia pel programa ‘España Directo’ de TVE -i durant uns mesos a La Sexta-, un fet que li va fer guanyar popularitat i fins i tot la benedicció del mateix Ferran Monegal, en una de les seves famoses entrevistes. Ara, cada dimarts a les 00:15h, fa reportatges per l’espai ‘Fabricando. Made in Spain’ de TVE; mentre presenta el seu nou monòleg arreu de l’Estat.

Després de passar per Reus, Vila-seca i La Canonja, aquest 15 d'agost portarà ‘No dissimuleu’ al Highland de Tarragona, i el dia 25 d’agost el representarà davant el públic del Teatre Municipal d'Alió. Per això des del Surtdecasa hem volgut parlar amb ell.

- Aquest estiu se’t presenta mogut! Prop d’una vintena de bolos en només tres mesos, i arreu de l’Estat, defensant el monòleg ‘No dissimuleu’. Qui t’havia de dir que un gènere en el que hi vas entrar mig per casualitat ara et faria fer aquestes gires...

Tens tota la raó. Ara fa deu anys, quan vaig començar a actuar com a monologuista, poc m’ho pensava. Ara estic content de tot l’esforç perquè gaudeixo molt de l’escenari en aquest registre. És una oportunitat única d’estar en contacte amb la gent d’una manera molt especial.

- De què ens parles en aquest monòleg i de què t’agrada parlar en general dalt els escenaris?

Parlo de tot, però sobretot d’actualitat, de les coses que són noticia en aquell moment. Tot plegat ho combino amb temes quotidians, del dia a dia, del que ens passa a tots.

- D’on treus les idees? Com és per tu el procés de creació d’un monòleg?

Jo em passo els dies enviant-me correus electrònics a mi mateix amb idees que em venen al cap. Abans trucava al fixe de casa i em deixava missatges a mi mateix al contestador, però ara tiro de mails des del mòbil. Quan trobo el moment, endreço la informació rebuda, em quedo amb la que veig factible donar-li una volta i descarto el que crec que no funcionarà.

- Estem en un moment complicat per la cultura però tu estàs actuant força. Com t’ho fas? En el teu cas la clau també és l’autogestió?

Sóc molt de gestionar-me jo mateix l’agenda. Tracto amb molts artistes que, com jo, ens agrada saber de primera mà com estan les coses. El millor representant que pots tenir ets tu mateix, sempre que el temps i les ganes t’ho permetin.

- Aquest any celebres 10 anys com a professional. Ara, et seguim veient de monologuista i fent tele com a reporter, en aquest cas en un nou programa de TVE. T’has sentit còmode dins aquests dos terrenys? Amb quin et quedaries?

M’agraden els dos terrenys. De fet, penso que són complementaris. La meva feina a la televisió durant tots aquests anys m’ha afavorit com a actor, i a l’inrevès.

- A la tele, a banda de monòlegs, sempre t’hi hem vist fent de reporter ens programes d’un contingut informatiu determinat. No has treballat en altres gèneres televisius propis d’altres cadenes. Ha estat per convicció o també t’hi veus si les coses t’hi acaben portant...?

Les coses t’acaben portant on no tenies previst. És cert. En televisió sempre he treballat com a reporter i crec que ja és una marca, una imatge de tu que és molt difícil canviar, així que arriba un punt en que et deixes portar.

- Com actor sempre t’has decantat per l’humor, però quan estaves a ‘España Directo’ el dia a dia a vegades et va portar a cobrir temes d’actualitat més de caire informatiu, i a vegades no massa simpàtics. Com ho has portat?

No gaire bé. M’ha tocat cobrir informacions, sobretot d’actualitat, molt dures. I aquest no és un rol que esperava abordar quan vaig entrar a la tele. El meu to sempre ha estat més simpàtic, més distès, així que quan arribaven dies crus, havia de fer un sobreesforç per tractar la noticia amb la professionalitat que es mereixia.

- Els teus orígens professionals els hem de situar al Camp de Tarragona. A la companyia Prosceni i al Bravium en la vessant teatral, i a Canal Reus TV en el terreny televisiu fent precisament de reporter. Què en recordes d’aquella època?

A Reus li dec moltíssim. És aquí on vaig començar a pujar a escenaris, al Bravium, amb el Tèbac. És també aquí on vaig viure els meus inicis televisius. Any 1999, amb en Santi Suárez-Baldrís i 3 anys després a 'L’Illa dels Pingüins' i 'El Magatzem' amb en Jordi Gil i la Patrícia Fernández. Ho recordo amb molta enyorança. Aquí vaig conèixer moltíssima gent de la que en guardo un gran record.

- A partir d’aquí, en moltes entrevistes t’hem sentit dir que si les coses t’han anat com t’han anat és per “casualitats de la vida que seria impossible repetir”. No em diràs que tu no hi vas fer res i et vas quedar creuat de braços...

Sí que ho penso. Crec que vaig viure moltíssimes casualitats que m’han portat fins aquí i que serien difícils de repetir, la veritat. Tot i així, també crec en la vocació. Tard o d’hora ha de sortir per alguna banda, però la sort té un pes.

- Vas començar fent ràdio i sempre que has pogut no n’has deixat de fer...

Als 16 anys estava a RNE Ràdio 5 fent un programa setmanal amb els amics que es deia '33 Revolucions'. Ho passàvem molt i molt bé. Ara, 22 anys després, ja en fa 4 que estic a RNE Ràdio 4 col·laborant setmanalment amb una secció de cultura i 'risses'.

- Posem-nos seriosos. Des de fa tres anys ets membre de la junta directiva de l’Acadèmia estatal de les Ciències i les Arts de la Televisió. Quina panoràmica em faries del contingut de l’actual graella televisiva a nivell d'Estat?

Des de l’Acadèmia, entre moltes altres coses, hem redactat un decàleg de quines han de ser les línies mestres de la televisió al país. No li posem límits, però sí que advertim que creuar aquestes línies no és el més adient i justifiquem el perquè. Hem d’anar amb cura i, sobretot, participar d’una televisió responsable.

- Fa 10 anys què et dediques professionalment al món de l’espectacle i de la televisió. Com et veus d’aquí 10 anys?

Afortunadament, i toco fusta, em veig fent exactament el mateix que ara, treballant tant a la tele com als teatres.

- Com que el nostre portal es diu Surtdecasa, sempre preguntem als nostres entrevistats: Què t’agrada fer quan surts de casa?

Sobretot passejar. Però també tiro molt d’agenda cultural, sobretot concerts. Teatre, menys. I monòlegs, zero. No vaig mai a veure’n. Em posen nerviós. ;)

Als nostres entrevistats sempre els demanem les seves 5 cançons de capçalera. L'Enric ens apunta que la seva llista "podria canviar dia a dia", però que "en un dia com avui podria sonar així":