Jordi Savall

Foto: 

Surtdecasa
Jordi Savall

Jordi Savall: "La maduresa et fa més lliure"

Parlem amb el director del III Festival de Música Antiga de Poblet, que se celebra del 14 al 16 d'agost
Anna Zaera
,
08/08/2015
Música
Per fer un viatge en el temps, no fa falta un cotxe supersònic, sinó estar atents als sentits. La música és una bona manera de reviure temps remots, sense intermediaris, sense textos, directe a l'essència. És per això que, enguany, dins el III Festival de Música Antiga del Monestir de Poblet, ens proposen diversos viatges sensorials cap a la societat de segles passats. El mestre de música antiga Jordi Savall és el director artístic d'aquest festival i també l'encarregat de dirigir les formacions que hi actuaran: Hèsperion XXI, Le Concerts des Nations i La Capella Reial de Catalunya, amb qui s'homenatjaran els 700 anys de la mort de Ramon Llull, el centenari del genocidi armeni o l'obra de J.S. Bach.
"El que ens apropa més a la música del Renaixement és que estava pensada per a que el músic pogués improvisar i crear a partir d'ella"

- La música és la forma més directa d'expressar un sentiment?
La música serveix per comunicar-nos entre nosaltres, però també per entendre la història. A través de la música, podem interpretar molts dels fenòmens que han tingut lloc en segles passats. Fa poc vaig tenir l'oportunitat d'experimentar amb les músiques que interpretaven els esclaus, en la ruta de l'esclavatge. Vam reunir a músics dels quatre continents en el programa, i vam aconseguir reproduir unes emocions meravelloses. Hi ha molta riquesa, molta emoció i molta bellesa en aquesta música.

- Podem accedir més a una època passada a través de la música que del patrimoni material...
Jo crec que sí. Si trobéssim música egípcia del temps en què es van construir les piràmides, podríem fer un viatge molt més emocional del que fem veient-les en directe. Sentiríem les mateixes vibracions, i això és sensacional. La música és l'únic art que només existeix quan el cantes o el toques. Les partitures són fórmules que estan guardades, però que necessiten sempre un ésser humà que les interpreti.

- Exacte. Vostè sempre diu que la seva música és contemporània, perquè independentment de l'any en què es va compondre, recobra una vida nova quans'interpreta...
La vida la donem també els músics del nostre temps. Quan es representa un Shakespeare no diuen mai que és teatre antic, són obres que es consideren part del teatre modern. El mateix passa amb la música.

- Com va néixer la seva curiositat per la música antiga?
En una estada a França, vaig visitar la Biblioteca Nacional i, regirant entre llibres antics, vaig descobrir músiques meravelloses. Com era possible que allò estigués oblidat! Va ser en aquell moment quan vaig deixar el violoncel, el meu instrument de sempre, i em vaig ocupar de la viola de gamba.

- Però la seva sensibilitat per la música ve d'abans?
Sí. Crec que tenia 14 anys, quan vaig passar per davant d'una Escola de Música d'Igualada i vaig sentir que un quartet de corda assajava el Rèquiem de Mozart. Em vaig emocionar i vaig pensar: si la música té un poder tan fort per fer-nos emocionar, jo vull ser músic! De tots els instruments que sentia, el violoncel és el que més em va agradar i, per això, vaig fer-lo meu.

- Aquesta professió l'ha acompanyat tota la vida...
Sí. Hi ha dos moments importants a la vida d'un ser humà: el primer quan neixes, i el segon, quan descobreixes perquè has nascut. Si tens la sort de descobrir-ho, clar. I aquest ha estat el meu cas.

- Aquesta passió ha fet que pogués desenvolupar una carrera tan exitosa...
Cada ser humà té unes capacitats especials, però no tothom té la sensibilitat per saber què li dóna plaer i per a què capacitat. El talent és el que fa que treballem en una cosa i no ens n'adonem de l'esforç. A la vida tens tres pilars fonamentals: un que és la salut; l'altre, l'amor, que és el que et fa sentir que formes part d'aquest món; i el tercer és trobar una feina que t'agradi. Moltes vegades, totes tres, van lligades.

- Què tenen d'especials les músiques del Renaixement?
Ens parlen d'un món en què hi ha un diàleg entre Orient i Occident, entre el Nou Món i el Vell. Hi ha músiques que representen moltes cultures i que ens parlen de manera molt natural, amb un llenguatge que podrem entendre perquè és un llenguatge que està molt a prop de l'ésser humà.

- Quina és l'herència musical d'aquella època?
El Renaixement es caracteritza per una música melòdica, on hi ha contrapunts. Però el que ens apropa més a la música del Renaixement és que estava pensada per a que el músic pogués improvisar i crear a partir d'ella. Això és el que farem en aquest concert! És un concert on la part d'improvisació és molt important.

- L'home com a mesura de tot, però un home religiós... La música antiga està molt vinculada a la religió?
Jo diria que està vinculada amb l'espiritualitat. La seva bellesa està per sobre de qualsevol concepte religiós. De la mateixa manera que la bellesa de l'església de Santa Maria del Mar està per sobre de la seva funció religiosa. En aquests dominis de l'art, el que es crea sempre té una dimensió espiritual que està per sobre de les divisions.

- En què ha canviat vostè i en què la seva música?
Amb la música transmets la maduresa del que has viscut i també mostres un amor a la vida i a la llibertat. Crec que la maduresa et fa més lliure. No tens tants prejudicis ni idees que et limitin. Quan no ets lliure és perquè tens coses que limiten el teu espai, i són sovint psicològiques, com la manca de confiança o la manca d'experiència. La maduresa et fa acceptar les coses com són i prendre més riscos, i això es nota quan t'expresses amb l'instrument.

A

També et pot interessar