Jump to navigation
No, no és que la persona encarregada del pregó l'hagi de fer amb barretina, però la nit del pregó té lloc una de les primeres curiositats de la Festa Major de Vilafranca. Tot just quan el pregoner o la pregonera acaba el seu discurs i saluda i es fotografia amb els administradors, en Joan Romeu, conegut com Joan el Pipa's, puja les escales del Palau Baltà i col·loca una barretina al pregoner de la festa. Romeu, molt vinculat a la festa dels Tres Tombs, regala també una branca d'olivera en senyal de pau. El pregoner d'aquest any serà Mossèn Xavier Aymerich, un incondicional de la festa que, durant molts anys va oficiar a Vilafranca i que ara continua la seva tasca a Molins de Rei. Aquí el veiem molt ben acompanyat durant la processó del 29 de l'any passat.
El que arreu de Catalunya és un mocador casteller, a Vilafranca és el mocador de Festa Major. Si a Vilanova explicàvem que per la Festa Major la gent es vesteix de blanc, a Vilafranca tothom duu un mocador de Festa Major! Al coll, al cap, lligat al canell, com a cinturó,... De fet, més enllà del mocador, l'estampat vermell amb topos blancs ha envaït alguns armaris vilafranquins; samarretes, faldilles, arracades, braçalets,... Per cert, si la canalla vol fer-se un mocador a mida, teniu el taller d'estampació de mocadors!
Malgrat no aparegui al programa d'actes, ja hi ha qui no es perd l'acte cerimoniós que des del 2009 fan els Diables el dia 29 a quarts de 12 del migdia. L'origen de tot plegat és en les Segones Jornades de Cultura Pirotècnica que aquell any es van celebrar a Vilafranca. Un dels ponents, So Andrés Castellano va explicar que en alguns pobles del País Valencià, les traques i mascletàs S'encenen amb el ciri de l'altar major. Els Diables vilafranquins es van il·luminar, i des de llavors van a buscar el foc del ciri de Sant Fèlix, a la Basílica de Santa Maria. Arriben a la plaça en formació, en dues files, tabalers i amb el llucifer, la diablessa i l'àngel davant de tot. Ells tres són els encarregats d'encendre el botafoc amb el ciri, un botafoc que serà entregat als administradors perquè encenguin, a les 12 en punt, la Tronada.
El 30 d'agost, dia de Sant Fèlix, és l'únic dia a l'any que s'exposen les que es consideren les relíquies de Sant Fèlix. Les restes òssies que es van enviar des de Roma el 1699. Va coincidir amb el final d'una sequera que va deixar fam i misèria. Les pluges es van atribuir a la presència del Sant i el 1776 el van erigir patró juntament amb Sant Ramon de Penyafort. Hi ha qui encara sense haver dormit visita la Cripta de la Basílica de Sant Maria on reposen les relíquies. A primera hora les autoritats, els administradors i ciutadans matiners les obren.
Últimament, fins i tot avisen amb cartells. Durant la Diada de Sant Fèlix, a tocar de Cal Ramon, a la plaça de Sant Joan, hi estareu fresquets! No estareu a tocar de les pinyes, però d'una banda hi teniu alguns arbres i, de l'altra, hi ha una colla de gent carregada amb sifons. Sí, amb sifons per ruixar a tothom!
Si als contes s'hi deixaven molles de pa, a la Festa Major, espardenyes! Si quan passegeu pel centre de Vilafranca alceu la vista, veureu espardenyes que pengen dels cables. No és que a ningú els amics li hagin fet una broma pesada, sinó que marquen el recorregut de la processó del dia 30.
Sabeu que el Drac de Vilafranca original només surt a ballar un cop l'any? La història del Drac es remunta entre els segles XIII i XIV. La primera referència documental però, data de la processó de Corpus de 1600: “Lo clavari fa sonar los músichs, y en aquex temps pàssan los gegants, lo drach y diablots, tirant cuets per regosigar la festa, etcètera.” Moltes veus reclamaven ara fa uns anys una rèplica del Drac per tal de preservar la peça històrica. Finalment, l’any 2006 es va estrenar la rèplica, finançada, per cert, amb part del superàvit de la Festa Major 2005. Així doncs, el Drac que veiem ballar pels carrers és la rèplica. Ara bé, la figura original surt un dia l'any, òbviament, el 30 d'agost, per Sant Fèlix!
És el lema d'una de les samarretes de la Festa Major 2015. Però... com ha arribat aquesta sèrie de la BBC, amb Rowan Atkinson com a protagonista, al marxandatge de Festa Major? Doncs la culpa és d'un tarragoní! Amic de la flabiolaire i grallera Iris Gayete, i fan de la sèrie, perseguia grallers perquè n'arrangessin la sintonia. Finalment, el timbaler Albert Carbonell li va fer cas, i la van tocar, per primer cop, a la festa de final de curs de l'Aula de Sons de Reus. L'any 2001, acabat el Ball de Gralles, els grallers van baixar de l'escenari i en una improvisada 'cercavila' nocturna la van tocar. S'ho van passar tan bé que l'any següent hi van tornar, i el 2003 ja tothom els la demanava. Ara, tot i que el Ball de Gralles ja no baixa de l'escenari (s'hi va anar sumant tanta gent que als grallers ja els feia por arrossegar tants eufòrics pels carrers!) segueix sonant, amb el 'lo lo, lo lo lo lo lo lo...' Segurament per a molts joves penedesencs l'Escurçó Negre ja no és aquella sèrie anglesa, sinó d'un hit festamajorenc!
La del 31 és, segurament, la processó més desenfadada de la Festa Major. Els balladors se n'han fet un fart i gaudeixen de la darrera processó de l'any. El cansament i la disbauxa fa que, en alguns punts del recorregut, pugueu veure balladors sense la vestimenta habitual, i és que ex balladors de les colles s'afegeixen uns instants a recordar vells temps!
Enguany toca rècord de pavanes. Ja fa tres generacions de bastoners que cada dos anys, a la plaça Constitució, i tot i el cansament que acumulen el 31 a la nit, es proposen ballar pavanes sense parar. La primera colla va aconseguir 269 pavanes. La segona en intentar-ho va batre la xifra amb 303. L'objectiu dels bastoners actuals és arribar a les 369. Ho aconseguiran?
El dia 31 d'agost, en acabar la processó, Sant Fèlix entra a casa d'un dels cinc administradors de l'any. Fins l'inici de la novena de l'any següent anirà de casa en casa estant uns dos mesos i mig amb cada administrador. Així doncs, al llarg de l'any hi ha cinc trasllats del sant. Trasllats que pot ser que us trobeu un vespre qualsevol pel mig de la vila. I ep, que aquí també hi ha tradicions. A banda de saber que qualsevol persona pot visitar el sant durant l'any a les cases, els dies de trasllat, l'administrador que acomiada Sant Fèlix prepara un pica-pica salat i el que el rep un pica-pica dolç.
I acabem amb un dels hits de la Festa Major 2015. Els 'memes' de l'estampa de Sant Fèlix. L'obra de Montse Català ha patit la intervenció de desenes de twitaires als qui, tot s'ha de dir, l'artista els ho ha posat molt fàcil! La bafarada ha donat per molt!!!
