Obsidian Kingdom: "Conservem cert gust pel misteri, la contemplació estètica de la violència i el nihilisme”

Els barcelonins presenten 'Mantiis' divendres 11 a la Sala Zero
Vicenç Torrent
,
07/10/2013
Música

Com un cuiner inconformista i sense receptaris, els Obsidian Kingdom defugen les pautes i aposten per buscar noves fórmules combinant ingredients d’alt contrast. Veus guturals i trompetes, música metrallant i sonoritats acústiques, passatges atmosfèrics i guitarres punyents; tot plegat assentat sobre una base de metall obscur no només apte per a seguidors del gènere, sinó obert a tothom qui tingui curiositat pels còctels explosius de marcada personalitat. El primer plat de llarga durada sorgit de la cuina d’aquest grup barceloní es titula ‘Mantiis: An Agony In Fourteen Bits’ (2012), un disc que en realitat és una cançó dividida en 14 pistes i que ha captivat crítica i públic d’arreu del planeta. La foscor dels Obsidian Kingdom il·luminarà la Sala Zero de Tarragona aquest divendres 11 d’octubre.

- Definiu la vostra música com “heavy difícil de classificar amb molts contrastos”. Ho feu expressament això de que sigui tan complicat definir-vos o és fruit natural d’un esperit experimental?
Aquesta traducció és una mica equívoca, atès que “heavy” podria fer referència a l’estil musical homònim, quan el que realment volem manifestar és que la nostra música és pesant, densa, contundent. Evidentment, hi ha un esforç conscient per part nostra de cara a trobar un llenguatge propi, esforç que tot sovint ens apropa a l’eclecticisme que menciones; però som més propensos a pensar que la dificultat per encasellar-nos respon més aviat al nostre esperit inconformista i iconoclasta que no pas a una voluntat expressa per part nostra de ser difícils de classificar, fet que resulta més un repte que una facilitat.


- Que sigueu una banda amb tants matisos fa que capteu diferents tipus de públic, alguns d’ells potser fins i tot poc avesats a la tralla o als guturals? O qui us escolta i assisteix als vostres concerts és bàsicament públic de grups de metall?
Tenim constància que els nostres oients provenen de tots tipus de transfons i franges d’edat, malgrat és cert que, ara per ara, la immensa majoria senten una forta afinitat per la música metal o, en el seu defecte, rock. Determinades sonoritats i recursos com les veus guturals, els blastbeats o les guitarres distorsionades encara suposen, per a més d’un, una barrera estilística difícil de superar, especialment de cara a gaudir d’un espectacle en directe. Malgrat això, estem convençuts que us sorprendríeu en descobrir quins individus vénen als nostres concerts.


- El vostre primer llarga durada, ‘Mantiis’, és una cançó de 47 minuts de durada i dividida en 14 pistes. Respon això a un romanticisme pel concepte de disc entès com una unitat que cal escoltar ordenadament de principi a fi? O simplement teníeu ganes de fer un disc conceptual?
Quaranta set minuts i tres segons, per ser exactes. No voldríem pas ser llepafils però, en aquest cas, els números importen. Definitivament, existeix en ‘Mantiis’ un fort component romàntic, nostàlgic i reivindicatiu de l’àlbum com a entitat autònoma i obra artística tancada i completa; enfrontat al fenomen single o a la idea d’àlbum com a recull més o menys coherent de cançons en un marc temporal. No obstant això, és evident que ens venia molt de gust embarcar-nos en un projecte ambiciós, complex i amb una forta càrrega metalingüística -com és l’àlbum que ens ocupa-, per tal de poder explotar al màxim el nostre potencial creatiu.


- I com es composa un disc així? Realment s’idea la cançó com un tot o es conceben diferents grups de cançons i després es busca la manera d’unir-les?
En el nostre cas, el primer pas imprescindible va ésser l’elaboració d’un guió. Un motllo emocional, d’intensitats, de colors i d’idees sobre el qual anar-hi vessant contingut; contingut que, majoritàriament, es va crear a partir d’aquest esquema i que, a mesura que s’anava acomodant i dipositant, modificava tota la matèria al seu voltant, contaminant-la, suggerint noves possibilitats, modificacions i mutacions. I com acostuma a passar amb qualsevol obra que es preui, va arribar un punt en què ‘Mantiis’ va començar a demanar-nos què volia esdevenir, al marge del que nosaltres haguéssim pensat que volíem.


- Anem ara al moll de l’os del vostre disc: què explica Mantiis? Quina és la seva idea central?
‘Mantiis’ explica moltes coses, sens dubte moltes més de les que nosaltres preteníem que expliqués, en funció de qui l’escolti. Les idees centrals de l’àlbum, les que n’estructuren tot el contingut, són el sexe i la mort.


- En directe també interpreteu tot el disc de principi a final i amb el mateix ordre de pistes? Amb què ens trobarem els que anem el dia 11 a la Sala Zero de Tarragona?
Efectivament, interpretem ‘Mantiis’ en la seva totalitat, tot incorporant un discurs escènic que amplifica les emocions inherents a la proposta i que inclou, entre d’altres, vídeo-projeccions, un joc de llums especialment dissenyat i, evidentment, tones d’energia de tota mena circulant entre la banda i el públic. Tot plegat es tracta d’aportar una nova dimensió, més directa, atàvica i espontània, a ‘Mantiis’.


- A banda del format habitual dels vostres concerts, també feu actuacions de caire més experimental com per exemple els que feu en forma de drone set. En què consisteix aquest altre tipus d’espectacle, fins a quins límits porteu el vostre esperit experimental?
El drone set és una proposta experimental que consta d’actuacions d’una duració aproximada d’una hora, on els intèrprets d’Obsidian Kingdom -acompanyats sempre d’un músic convidat que varia segons l’ocasió- improvisem sobre els nostres instruments generant una atmosfera musical on el noise, el drone, el free-jazz i el dark ambient es donen la mà en una experiència hipnòtica i colpidora. La proposta va néixer amb la vocació de compensar les carències, tant a nivell estilístic com logístic, que presentava el nostre espectacle més ortodox. D’aquesta manera, podem permetre’ns actuar en espais reduïts i en petit format, amb poquíssima previsió, i explorar territoris sonors que segurament resulten poc adients per a un espectacle de caire més dinàmic com són els nostres concerts habituals.


- Tenint en compte la varietat de matisos de la música d’Obsidian Kingdom, les vostres influències deuen ser força variades i deuen anar més enllà del metall. És així?
Certament. De fet, el metal representa una fracció força baixa de la música que actualment ens interessa i ens alimenta. A més a més, les nostres influències no es limiten al camp de la música; com a entitat artística que ens agrada considerar-nos, ens agrada incorporar, de forma sinestèsica, tota mena d’influències artístiques a la nostra feina.


- Parlem ara de la crítica. Heu rebut molt bones opinions del vostre LP i ha aparegut en moltes llistes dels millors discs del 2012. Com us sentiu davant d’aquestes reaccions entusiastes? Alguna cosa que us sorprengui que hagi agradat o, per contra, alguna aspecte que no s’hagi entès del vostre disc?
Efectivament, ‘Mantiis’ ha estat ressenyat com a mínim un centenar de vegades en tota mena de mitjans, alguns d’ells de primera categoria, i ha rebut una puntuació mitja de nou sobre deu, cosa que ens fa estar, no cal dir-ho, molt orgullosos. Si bé som conscients que hem fet una bona feina -i en aquest sentit no ens hauria de sorprendre el reconeixement-, hem d’admetre que la recepció ha estat extraordinàriament positiva, especialment tenint en compte la naturalesa tan arriscada de la proposta. O potser es deu precisament a la quantitat de risc que hem assumit, qui sap. Pel que fa a anècdotes respecte d’aquest assumpte, ens agrada recordar una ressenya que es va publicar al website holandès ‘Zware Metalen’. El seu redactor va concedir a ‘Mantiis’ la seva nota més baixa a dia d’avui -un quatre sobre deu- i, en un inexplicable atac de bilis, va acabar parlant pejorativament de la bona olor que fan les nostres aixelles, entre d’altres comentaris igualment hilarants.


- I el públic què tal? Tinc entès que heu arribat a molts racons del planeta. Són més receptius amb la vostra música en altres països que aquí? A què creieu que és degut?
Certament, ‘Mantiis’ ha arribat arreu del món, segons certifiquen les comandes que hem rebut a la nostra botiga virtual; des d’Austràlia a Singapur i passant per Canadà o Islàndia. El factor que de debò marca la diferència, a nivell de l’acceptació que té la nostra música en relació a consideracions geogràfiques, és la quantitat de concerts que hem donat en un territori en qüestió. No falta gaire per a que canviem aquesta dinàmica però, ara per ara, allà a on la nostra música té més èxit és a la Península.


- Tota la vostra música es pot escoltar i descarregar lliurement des del vostre Bandcamp, però tot i així heu esgotat totes les còpies físiques en CD del vostre disc. Sembla un argument irrefutable a favor dels qui creieu en aquest model, no?
Sí i no. D’una banda, és inqüestionable el fet què la descàrrega gratuïta ens ha aportat moltíssima difusió, i que això ha contribuït a que molts dels nostres oients hagin volgut adquirir una còpia de l’edició de luxe de l’àlbum, cosa que ha portat al seu esgotament, com bé dius. Ara bé, la distribució independent presenta encara alguns problemes logístics molt importants que fan que, malgrat haguem esgotat l’edició física, encara ni tan sols haguem recuperat la inversió necessària per a produir el disc i ja ni parlem de cap mena de benefici, evidentment. Potser encara és una mica d’hora per a fer balanç, però a dia d’avui podem afirmar que, si bé l’edició i distribució independent suposen un model que ens encanta, per a nosaltres és encara un model deficitari i, per tant, insostenible a llarg termini. El temps dirà.

- Tot i que 'Mantiis' està tot just a punt de complir el primer any de vida, Obsidian Kingdom té molt més recorregut, ja que abans ja havíeu publicat un parell d’EP. Com ha evolucionat el grup des dels seus inicis?
La banda ha canviat moltíssim des de la seva fundació, com era d’esperar tenint en compte les nostres inquietuds artístiques. Seguim conservant un cert gust pel misteri, la contemplació estètica de la violència, el nihilisme i la pesantor sonora; però a banda d’això, podem dir que la banda que va produir els EP i la que ha produït 'Mantiis' són pràcticament dues entitats diferents. Els EP són encara massa deutors d’estils establerts, mentre que a ‘Mantiis’ hi ha un esforç deliberat per trobar un llenguatge expressiu propi. Evidentment, hi ha un fil conductor que travessa tota la nostra obra, que no és pas tan difícil de trobar, però és ben clar que el nostre últim àlbum ha suposat un punt d’inflexió en tots els aspectes de la banda.


- Cap a on seguirà evolucionant el grup? Seguireu obrint camins nous o us plantegeu quedar-vos en un terreny on us sentiu còmodes?
Cap a on seguirà és difícil de preveure. El que sí és cert és que mai deixarem de sorprendre -a propis i a estranys, començant per nosaltres mateixos-, això ho podem ben assegurar. Encara falten tantes coses per explicar i tants camins per explorar... Mantingueu-vos a l’aguait!

 

 

--

Obsidian Kingdom + Olvido + Soul Aside
Divendres 11 d'octubre a les 20:30h.
Sala Zero, Tarragona

A

També et pot interessar