Dj Ecléctico: "Falta una cultura musical amb més bagatge"

Durant més de 12 anys en Marco Rodríguez s'ha fet un fart de voltar per tot arreu amb un únic objectiu: gaudir de la música i fer ballar la gent fins que el cos aguanti. Aquesta aventura l'ha portat a punxar a Madrid, Bilbao o Barcelona, però la seva relació amb la música ja venia de lluny. També és un dels cocreadors del primer festival itinerant de música independent de Catalunya, el Festival In-Somni. I per si tot això fos poc, si voleu assistir a una de les seves sessions en directe, avui dia el podreu trobar a la sala El Cau de Tarragona o al Pilée de Reus. Sens dubte, és una d'aquelles persones que li circula música per les venes. Coneguem-lo millor...

- Quants anys portes en el món nocturn?
Des de 1999 treballant en el món de la música, i punxant des de 2001.

- I per què vas decidir començar a punxar, va ser iniciativa pròpia o et va animar algú?
Doncs va ser per culpa d'un amic que viu a Reus, just coincidint amb l'època de les raves. Em va animar a punxar en una, i allà va començar tot.

- Ha canviat molt el panorama des que vas començar a punxar fins ara? La manera de treballar, les tècniques, la tecnologia...
Ha canviat moltíssim. Abans la gent que començàvem a punxar ens ho preníem com una feina, i ens gastàvem tots els calers en material i en discos. Ho portàvem al cor. En canvi avui en dia tothom pot ser Dj. 

- Hem vist que has punxat en una festa anomenada The Goonies Party...
Això va néixer a la sala El Cau seguint la moda de posar nom a la festa on vas a punxar, una mica com Nasty Mondays. I les Goonies Party es van crear com a reclam pels turistes que durant l'estiu estaven de vacances a Tarragona.

- A algú que no t'hagi vist mai en directe, què li diries que pot escoltar en les teves sessions?
M'agrada punxar de tot. Per exemple, l'últim cop que vaig estar punxant al Pilée vaig començar amb Chimo Bayo, després Raphael i tot mesclat amb Green Day. Punxo soul, funky, disco, rock, indie... una mica de tot, d'aquí ve el nom d'Ecléctico.

- I una cançó que mai et falli?
Osti, m'ho has posat difícil ara... Doncs quan veig que a la pista tothom té ganes de ballar, m'agrada posar 'Freed From Desire' de Gala.

- Durant tots aquests anys has punxat a moltes sales, tens un record especial d'alguna en concret?
Tinc un record molt maco de Donosti quan vaig punxar després d'El Inquilino Comunista. Va ser una de les nits més maques que recordo, amb tota la sala plena de gent entregadíssima fins al final de la nit.

- I un lloc on t'agradaria punxar?
He tingut la sort d'haver punxat a Razzmatazz, a BeCool, a Sidecar, a KGB... a molts llocs. Ara mateix no sabria dir-ne un en concret. Bé, sí, a Londres! Sobretot fora de Catalunya i d'Espanya.

- Així ets més de sales o t'agradaria punxar en algun festival?
Al 2010 vaig poder tancar el Festival Sonorama després dels concerts de Love Of Lesbian i Los Planetas. M'imagino que com a molts de nosaltres, m'agradaria punxar al Primavera o a Benicàssim, tot i que ja no és el festival que era abans. Però bé, a qualsevol festival internacional.

- Tens alguna anècdota curiosa que puguis explicar durant alguna nit mentre punxaves?
En recordo una de bona que em va passar un dia punxant a la platja. Vaig posar la cançó 'There Is A Light That Never Goes Out' dels The Smiths, i se'm va apropar una noia i em va dir: m'encanta aquesta versió de Mikel Erentxun. Vaig començar a riure i li vaig explicar que la cançó original era dels The Smiths i que anys més tard Erentxun en va fer una versió. Em va fer gràcia perquè al principi em pensava que ho deia de conya, però vaig veure que anava molt en serio.

- També formes part del Colectivo Letamina...
Letamina és una escola de formació musical del País Basc. I fa uns 3 anys em vaig plantejar deixar de punxar perquè m'estava avorrint i tenia ganes de fer alguna cosa diferent. Llavors em vaig posar en contacte amb en Letamina, que és el bateria d'El Inquilino Comunista i exbateria de We Are Standard, i li vaig dir si em podia donar unes classes. A partir d'aquí va sorgir la idea de crear un col·lectiu amb Dj's del País Basc, i he arribat a punxar a l'Aste Nagusia de Bilbao.

- I ara per ara, en el moment en el que et trobes, cap on t’agradaria que anés la teva carrera com a Dj?
Primer m'agradaria donar el consell de que per ser Dj primer has de tenir una altra feina. Jo he tingut la sort de poder-ho compaginar amb una feina de mitja jornada i la resta del dia el dedico tot a la música. Així que m'agradaria continuar fent el que estic fent ara, punxant i fent remixos en directe, i continuar endavant i tenint el neguit de fer coses noves.

- Avui dia sembla que hi ha més locals que mai, com veus l’oci nocturn al Camp de Tarragona?
Tenim un problema molt gran amb l'oci nocturn. Per una banda, hi ha molts locals però falta una política cultural per part de les institucions. Els ajuntaments no es gasten els calers en cultura, i es fa difícil trobar llocs on punxar la música que t'agrada, com per exemple al Pilée de Reus o El Cau i la Zero a Tarragona. Si te'n vas a un altre lloc, et faran punxar música comercial. Hi ha molts locals però falta una cultura musical amb més bagatge.

- Centrem-nos en el teu paper a la promotora musical Musicfromtamarit, com es viu una crisi des d'aquest punt de vista?
Ara mateix he deixat d'organitzar els concerts del meu estil per un problema de públic. Vaig tenir la sort de treballar com a director artístic al CambriRock portant grups com Vetusta Morla, Lori Meyers, Dorian, etc. I també organitzant el cicle de concert Do It Yourself amb El Columpio Asesino, Maga, La Habitación Roja... i altres grups de l'escena indie.

- Anem acabant, amb tanta influència de música en el teu dia a dia, recordes quin va ser el concert que et va marcar més?
Hi ha tres concerts que m'han marcat molt a la meva vida. El primer va ser el concert dels U2 el 1992 al Palau Sant Jordi, el segon el de Primal Scream el 1997 a l'Estació de França, i l'últim el de Kraftwerk al Sonar 2013.

- I ja per últim, què t’agrada fer quan surts de casa?
M'agrada anar a locals, trobar-me Dj's amb un bagatge musical important i escoltar bona música amb el cor. Res de comercialitat!

 

I com no, aquí teniu les 5 cançons de Dj Ecléctico. La de Grauzone només es pot trobar remixada a Spotify (llàstima).

--

Dj Ecléctico
Dissabte 25 de gener
Reus, Pilée

Dj Ecléctico
Dissabte 1 de febrer
Tarragona, Sala El Cau

Dj Ecléctico
Dissabte 15 de febrer
Reus, Pilée

Dj Ecléctico
Divendres 21 de febrer
Reus, Pilée

Dj Ecléctico
Dissabte 22 de febrer
Tarragona, Sala El Cau