Judit Monclús
,
22/09/2016
Llibres

Elena Solé: “La vida ens enforteix, però un cop molt petit ens pot tombar”

Parlem amb l’autora d’Arnes del seu darrer llibre, ‘Ànimes de vidre’
Elena Solé

Foto: 

Judit Monclús
Elena Solé
“Un llibre esperançador, per saber confiar en qui tens a la vora i descobrir que sempre trobaràs una mà amiga que t’ajudarà a sortir del pou en què, en algun moment de la vida, tots ens hem trobat”. La millor definició del llibre ‘Ànimes de vidre’ arriba amb les paraules de la seva autora. Pàgina rere pàgina, Elena Solé Bertran (Arnes, 1965) hi desfila un cabdell d’històries creuades, de patiment però a la vegada de fe, que ajuden a mostrar que a vegades les coses no són tan complicades com semblen si trobem la persona adequada per fer-nos avançar. Una barreja de realisme cru que destil·la espiritualitat i d’un idealisme que no desenganxa els peus de terra.
"Perquè no vegis una cosa no tens perquè no creure-la, no ens hem de limitar només al que veiem"

- Com neix aquesta història a tantes bandes i amb tants narradors subjectius? Era una manera de fer que el lector s’identifiqués millor amb els personatges a través de la primera persona?
Senzillament hi expresso el que em venia al cap mentre l’escrivia. Els personatges de la Conxa i el Mateu els tenia molt clars. Després vaig anar introduint els personatges amb qui comparteixen la vida i amb qui s’ajuden a sortir de les situacions complicades que van tenint. De fet, aquest llibre va ser com un buidatge per a mi, és bastant introspectiu. El primer que vaig publicar ('Elisa Voltes', 2014) era novel·la negra i l’argument no tenia res a veure amb mi. 'Ànimes de vidre', en canvi, és un recull de coses que volia dir des de feia molt temps i que m’anaven sortint mentre escrivia. No tenia res planificat.

 

- Tots tenim l’ànima de vidre?
Sí, jo crec que sí. El llibre es titula 'Ànimes de vidre' perquè el vidre és un material molt fort i per a modelar-lo l’has de tallar amb un diamant, però alhora és molt fràgil perquè només amb un cop es pot partir. És com som tots: la vida ens enforteix, però un cop molt petit ens pot tombar i se’ns pot emportar per davant.

 

- A vegades tapem la nostra ànima innata tement la reacció de qui ens envolta?
A vegades, no. Sempre. Segons amb qui estàs, tens una personalitat o una altra. Per exemple, quan busques parella o quan busques feina sempre intentes agradar. Políticament, el que tens a casa, t’influeix; religiosament, el mateix; i el que has après a l’escola, també. Amb els anys et vas modelant. Per tant, depenent de l’ambient que t’has trobat, reacciones d’una manera o d’una altra.

 

- Les relacions que estableixen els protagonistes del llibre subratllen la importància de la família, ja sigui la que et toca en néixer o els estrets lligams que estableixes amb persones que, d’alguna manera, és com si en formessin part...
És que jo sóc molt familiar, tant amb la meva família com amb la que he format jo. I quan parlo de família també hi incloc amics i tota la gent propera amb qui es comparteixen experiències, bones i dolentes. És el que més protegeixo de la meva vida. Per a mi, és el nucli o espina dorsal de la vida

 

- La Conxa, un dels personatges principals, a més, resol situacions una mica inimaginables vinculades amb les ànimes de les persones. Com ho vas imaginar?
La Conxa, a través de les seves escultures i dels missatges que va rebent, té un do molt especial i a mi la vida m’ha posat al davant persones molt potents a nivell energètic. He conegut gent que és capaç de fer el que fa la Conxa, és a dir, que poden posar-se en contacte amb altres ens que estan entre nosaltres però no en la mateixa dimensió. Es tracta d’obrir els ulls del cor. Per exemple, no veiem l’oxigen però és el que ens fa viure. És a dir, perquè no vegis una cosa no tens perquè no creure-la i jo he tingut la sort de coincidir amb gent que han fet que m’adonés que no ens hem de limitar només al que veiem. 

 

- Intercales a les històries algunes frases o reflexions de diferents autors que estan molt vinculades amb l’espiritualitat. Consideres que caldria tenir més en compte aquesta part menys palpable del nostre dia a dia?
Crec que ens ajudaria a ser molt millors en tots els aspectes. Ens ajudaria, sobretot, a perdre la por a morir, que és la que domina la vida i ens fa prendre certes decisions, ja siguin bones o equivocades. Ningú sabem què ens espera, però perdre la por a morir és guanyar en amor. L’altre dia vaig llegir que els dos únics sentiments que hi ha al món són la por i l’amor. El contrari de l’amor no seria l’odi, sinó que aquest seria una conseqüència de la por.

 

- Tractes temes com les malalties, la soledat, les infidelitats, l’amor no correspost, les agressions... Són personatges amb les ànimes ferides que cerquen tancar cicatrius?
La definició és aquesta: tancar cicatrius de l’ànima. A tots els personatges els han fet mal, començant pel Mateu, un dels principals, i l’Asha, que és la que ho ha passat pitjor. La Conxa també buscar guarir-se per la pèrdua de la seva mare, així com el Tomàs, que va néixer amb una malformació però que no li ha impedit avançar a la vida. És tot una mica metafòric.

 

- ‘Ànimes de vidre’ acaba sent un llibre optimista per la manera com acaben resolent-se les situacions que s’hi presenten. És una invitació a no perdre mai l’esperança?
Absolutament. Si ho agafem com a ensenyança, tots hem tingut èpoques molt dolentes, doncs aprofitem-ho i aprenem a resoldre els nostres problemes. L’Asha podria ser el personatge més ressentit i amb més odi, però és el contrari i tot ho converteix en amor. Nosaltres també ho podem veure així per superar aquestes males èpoques i per estar preparats si la vida ens torna a pegar una bufetada.

 

- A part d’escriure, també pintes. Com una de les protagonistes a qui li surt la vena artística en un moment determinat, quan et vas adonar que preferies l’art a l’ensenyança?
Sóc mestra de formació, però no he exercit mai. L’any passat, després de 27 anys treballant a l’ajuntament d’Arnes, me’n vaig adonar que no era feliç i vaig decidir marxar. Per això vaig obrir l’Art-grobotiga, que per a mi és un lloc molt especial.

 

- I l’Art-grobotiga, de quines inquietuds sorgeix?
Volia muntar un negoci que pogués anar bé i venc productes d’aquí: vi, oli, mel, etc. Però també hi tinc una sala on fem reiki, ioga, xerrades, cursos i altres propostes destinades sobretot a les dones del poble, perquè puguin fer activitats sense necessitat de desplaçar-se.

 

- I has posat en marxa alguna nova inquietud literària?
Sí, ja l’he acabat i tot! És un llibre que no tindrà res a veure amb 'Ànimes de vidre'. De fet, ara l’estic corregint, però crec que es publicarà aviat.
 

Més informació: 

El llibre 'Ànimes de vidre' es pot adquirir per internet i a la llibreria El Cid de Tortosa.

També et pot interessar