Experiències amb la medecina tradicional xinesa

El diumenge vaig visitar un metge xinès tradicional. Més aviat em va semblar un curandero, però em vaig deixar guiar per una veïna taiwanesa que em deia que aquell home em faria cruixir tots els ossos i em curaria tots els mals. Jo em trobo molt bé, però ella estava convençuda que em feia falta i jo vaig pensar que podria ser interessant. No em vaig equivocar...

La consulta va ser en el que semblava ser una petita botiga de te. Un local estret i llarg d’un sol passadís, abarrotat d’estanteries i aparadors on s'apilonaven centenars de petites teteres, escultures budistes, capses i pots de te i medecina, tot desordenat i ple de pols. Al fons, amagat per un parell d'armaris plens a vessar, apareixia un petit espai amb una llitera rosa d'aquelles de massatge i un munt de pòsters de l’orella i les parts del cos humà. No era la típica consulta de metge, queda clar. Vaig insinuar si podia fer alguna foto dins del local, però em van dir com que no. Llàstima, tenia el seu punt com us podeu imaginar per la foto de l'entrada...

I la sessió va començar amb l'ajudant que em va examinar les dues orelles una bona estona amb un aparell d’ones electromagnètiques. El diagnóstic l'anava fent sobre un dibuix de les orelles on anava pintant amb colors. Sort que no em van mirar els peus! Bromes a part, és cert que l'estómac no el tenia massa fi, que potser em fa mal l'esquena (com el 100% de les mares de nens petits), però els braços, el maluc dret i l’ós del cul ja em va semblar una mica teatre. A més, m'ho deia amb contundència i mirant-me fixament als ulls amb un "et fa mal aquí" que fins i tot em feia dubtar de mi mateixa.

Feta la feina amb l'aparell, va venir el metge acompanyat d'un aprenent jove i em va fer un munt de preguntes mentre em mirava la llengua, els ulls i el diagnóstic de les orelles. Per primer cop, em van preguntar per les deposicions. Si, la medecina xina pregunta per la femta... allò semblava un sopar català, compartint temes íntims amb el metge, l'aprenent, la veïna taiwanesa i la seva filla. 

I va venir la sessió de cruiximents. Per donar-hi més emoció, el “metge” donava cops a terra amb el peu o picava de mans de tant en tant i anava dient “song, song” que vol dir relaxa’t. Si és clar...  Ja ben cruixida i una mica marejada em va donar ordres: no mengis carn, dorm més, menja a les hores, fes estiraments al matí... fins i aquí habitual, però va afegir que no mengés “fruites fredes”, o sigui meló, síndria i similars. Les fruites fredes i les calentes són un tema a part, però entre altres coses al mal d'estómac no li va bé la "fruita freda" que no té res a veure amb que la posis o no a la nevera. 

I ja quan donava per acabada la sessió, va dir "I la medecina". Medecina xina? Vaig fer cara de susto. "Si, per un mes." I vaig respirar fondo pensant "no em ve gens de gust, però no li puc dir que no a la veïna taiwanesa, que tan amablement m'ha portat fins aquí i sembla entusiasmada amb aquest home." Vaig somriure i ja em donava dos pots plens de boletes que fan mala olor i tenen pitjor gust, per prendre abans i després de cada menjar. Al sortir, em vaig fixar en una caixa plena de cavallets de mar assecats i em van confirmar que són part d'algunes medecines. Ja sabia que utilitzen closca de tortuga però què més porten cadascuna d’aquestes boletes? Crec que és millor no saber-ho!

I, com ja he dit, no és la primera vegada que visitava un metge xinès tradicional. La primera va ser fa quasi un parell d’anys, quan tenia l’estomac remogut i no aconseguia recuperar-me. Aquell cop, va ser en una clínica moderna, ordenada i neta amb un metge de bata blanca i mascareta. Quan em va atendre em va preguntar què em passava, va prendre’m el pols en els dos canells i em va mirar la llengua mentre anava fent clic-clic al seu ordinador.

I ja tenia el seu diagnòstic -grip estomacal- i la recepta llesta a l'ordinador per ser preparada. Aleshores em preguntà: “Per quants dies vols medecina?” Això no m’ho havien preguntat mai. El mínim són 3 i si no em recuperava, deia que hi tornés a anar per donar-me medecina per 3 o 6 dies més. A la sortida de la consulta i dins del mateix edifici, en una mena de “farmàcia” em van preparar la recepta: uns sobres amb un barrejat en pols d’herbes i altres ingredients que et donen dins d’una bossa de plàstic.  

Aquella medecina era ben dolenta de gust però només l'havia de prendre durant 3 dies i no 30! I ara si em trobo a la veïna a l'entrada de l'edifici i em pregunta com em va amb la medecina no sé si somriure i dir-li que bé o obligar-la a menjar-se de cop les 1440 boletes dels pots...

Amb tot això, la medecina tradicional xinesa és molt més que receptes amb mal gust i em queda per provar moltíssimes de les altres tècniques que s'utilitzen com l'acupuntura, la moxa, la ventosa-teràpia, els massatges... em sembla que començaré per aquesta última.