Jump to navigation
Taiwan té una gran varietat de balnearis naturals i, segons diuen aquí i allí, és un dels 15 llocs mundials destacats. N’hi ha d’aigua calenta, de freda, de fang i fins i tot un que es troba dins del mar a l'Illa Verda. Són molt populars pels taiwanesos i un reclam pels turistes que busquen carregar piles i millorar l’aspecte de la pell (i curar-se d’algun mal d’ull) amb un bany relaxant.
La nostra ciutat, Kaohsiung no es troba en una zona de balnearis (llàstima!), però no massa lluny, arribant a la punta sud de l’illa, n’hi ha un que hem visitat un parell de cops. Es diu 大山 “Gran Muntanya” i es troba amagat en un poble a tocar de les muntanyes. Tot i sortir a la guia més famosa, té aquell ambient familiar que et fa sentir com si haguessis descobert un raconet especial. A més, banyar-se en aigua calentona mirant com a les muntanyes plou a bots i barrals no té preu!
A part d’aquest petit balneari, hem visitat alguns altres. Un dels que ens feia més gràcia era el que es troba dins del mar a 綠島 (Lüdao), l'Illa Verda. Hi vam anar quan encara cuejava el tifó Yolanda el novembre del 2013. Després d'un viatge en ferri que no oblidarem ens vam trobar en una petita illa que està molt lluny de la modernitat de Taiwan però que té uns paisatges espectaculars i un balneari de cara al mar on anar a veure les estrelles mentre t’arrugues amb l’aigueta calentona. Només en tinc una foto dolenta just quan vàrem arribar.
Era dissabte a la nit i ens pensàvem que estaríem ben sols... però es va començar a omplir de gent joveneta, innocent i esvalotada (els taiwanesos joves són tous com el bimbo). I es va acabar la tranquil·litat de mirar el cel per veure les curses a coll-i-bé dins l’aigua... Més enllà de les piscines, hi ha unes escales que baixen a una platja de roques i sorra on hi han els pous de l’aigua termal marina, però aquell dia estaven tancats doncs la marea era baixa i acabava de passar el famós tifó.
Però els més populars no són aquests, sinó els del nord de Taiwan, impulsats durant la dominació japonesa a principis del S.XX a l’estil “onsen”: balnearis públics on és obligatori anar despullat i els homes i dones tenen piscines separades. Encara n’hi ha que són així, però majoritàriament s’han construït hotels que han incorporat banys termals a les habitacions o balnearis privats amb circuits spa i altres serveis.
Un negoci que sembla prou rendible ja que on hi ha aigües termals, n'hi han com bolets i per tots els preus. Fa un parell de mesos visitant Wulai, les muntanyes al sud de Taipei, vàrem veure l’altra cara d’aquest negoci. Al riu, on surt l’aigua calenta encara hi van alguns a remullar-se, però et gires de cara al poble i es veuen les canonades que s'endinsen dins la terra per endur-se l’aigua amunt cap als hotels.
No hi hauria una millor manera de gaudir tots plegats d'aquestes meravelles de la natura?!
Sóc d’un poble de Ponent, Guissona i, per coses de la vida, he anat a parar a Kaohsiung, una ciutat al sud de Taiwan. Aquí m’he trobat amb una altra forma de vida: la dels taiwanesos. No només tenen un idioma de pictogrames, treballen moltes hores i mengen arròs per esmorzar… de ben a prop, són una cultura plena de quotidianitats i curiositats ben diferents a les nostres. Descobrir-les és tot un divertiment!
