Pau Guillamet: "El nou Guillamino ha vingut per quedar-se"

El cantant barceloní amb arrels empordaneses, Pau Guillamet (Barcelona, 1976), acaba de llançar el disc, “Un altre jo”, fruit de la col·laboració amb la banda The Control Z’s i un viatge cap a sons marcats pel funk i el soul.

 

• 'Un altre jo', un altre Guillamino?

El mateix Guillamino però amb un altre estil musical. És un gir cap al meu “jo” compositor de cançons i lletres, materialitzat en un disc soul.

• 'Em pregunto qui sóc', dius al single. I és cert que ens presentes un costat totalment nou.

Sí. És un costat meu que potser havia quedat una mica amagat en els últims anys, sobretot per la meva música electrònica. Però és un nou “jo” que ha vingut per quedar-se.

• Ens destaques alguna cançó del disc que sigui especialment significativa per a tu?

Més enllà de les que obren el disc, estic especialment content de la última, Quan l'amor s'hi posa, dedicada a la meva filla i que vam acabar de muntar i definir just al moment de gravar-la.

• Amb la inspiració del moment.

Sí, i això li ha donat un valor extra al tema i va carregar la gravació de molta emotivitat.

• Un altre valor extra devia ser enregistrar el disc en cinta, amb tots els músics a l’estudi, tocant alhora.

Això va ser fantàstic. Ara no gravaria d'una altra manera. Crec que és la direcció correcta per imprimir veritat a la música, amb errors, galls i més coses que són inevitables en un concert per exemple.

• I com valores el treball amb The Control Z’s?

Molt positivament. M’he deixat portar per la seva feina, i tot i exercir de director d’orquestra, m’ha impressionat el fet que tota la banda és fes seu el disc i hi aboqués tant d’esforç i sentiment. Es notarà, i molt, als directes. De fet, ja m’estic tocant a sobre...

• El tema “És fosc” és un passeig nocturn per l’Empordà. Menciones els Aiguamolls, Castelló d’Empúries i Palau, entre altres. Quin significat té l’Empordà per a tu?

L’Empordà és casa meva. El meu pare i el meu avi són de Figueres i això ha fet que, tot i haver nascut a Barcelona, sempre hagi estat molt vinculat a la comarca. El triangle que descric a la cançó també l’he trepitjat molt. Vaig ser forner a la fleca dels Ripoll de Castelló quan era ben jove, per exemple. Un estiu que recordaré sempre.

• Tens arrels fortes a l’Empordà, però també has actuat a llocs com Islàndia o el Japó, i has pogut compartir escenaris amb artistes com Manuel García i el californià Esteban Adame, entre altres. Què recomanes a tots aquells músics que actualment lluiten contra la crisi i intenten trobar el seu camí?

Tots lluitem contra la crisi! Només cal imaginació i flexibilitat en els teus objectius i aspiracions. És important saber viure amb poc i ser un bon gestor de temps, diners i esforç, tenir paciència, no enfadar-se gaire... I, sobretot, fer música. Tot el dia.

• I tens algun racó preferit de l’Empordà?

Abans que hi posessin el restaurant d’el Corral de Sant Quirze, m'agradava molt anar a Sant Quirze de Colera. També el Cap Ras i Garbet són dos dels meus llocs preferits, malgrat l'avanç imparable del restaurant que hi ha, que està envaint la platja per complaure als seus "distingits" clients.

Les 5 cançons d'en Pau!