La jornada laboral de 8 hores, una victòria dels treballadors de Camarasa

Corrien temps convulsos a principis del segle XX quan en plena modernització del país, van començar a construir-se preses, pantans i centrals hidroelèctriques que portessin la preuada electricitat a totes les vil·les i ciutats catalanes. L’electricitat era imprescindible per les fàbriques de les rodalies de Barcelona, però aquesta no es generava a la capital catalana, sinó en les allunyades valls pirinenques o algunes zones del pre-pirineu, com és el cas de la central de Camarasa.

El desembre de 1918, els obrers de la presa de Camarasa (pertanyen a l’empresa canadenca Barcelona Traction Light & Power, i coneguda popularment com “La Canadenca”) van declarar-se en vaga per la pressió a la que els sotmetia la Guàrdia Civil, ja que sovint els acusava de revolucionaris i els detenia per les seves demandes de millora de les condicions laborals. Això podia implicar la presó o perdre la feina.

Amb el pas dels mesos, la vaga es va estendre a Lleida, Terrassa, Vilafranca, Igualada i altres localitats catalanes, fins al punt que Barcelona es va quedar sense llum per les fàbriques i tramvies. A Camarasa, fins i tot, va arribar a presentar-se un regiment de cavalleria per controlar la situació. Es temia un esclat revolucionari.

La pressió obrera va transformar la vaga en un assumpte d’estat, i el govern va intervindré per solventar la situació. Després de més de tres mesos de vaga, els obrers van tornar a la feina al març a canvi d’aixecar les sancions als obrers, readmetre als acomiadats, un augment de sou i l’esperada jornada de 8 hores, una reclamació històrica del moviment obrer.

En tot el conflicte hi va tenir un paper clau de Salvador Seguí, conegut com el “noi del sucre”. Afiliat al sindicat anarquista CNT, fou una de les persones que va mediar en el conflicte obrer de Camarasa i va arribar a ser Secretari General de la CNT. Salvador Seguí, un dels líders del moviment obrer més importants de Catalunya, va ser assassinat a Barcelona l’any 1923. Cal no oblidar que molts dels drets dels que avui gaudim han costat sang, suor i llàgrimes, i fins i tot la vida de moltes persones. I no en llocs llunyans, sinó en llocs a tocar de casa, com és el cas de Camarasa.

Si us ha agradat aquesta curiositat no ho dubtis! Descobreix la nostra ruta del CONGOST DE MU!

 

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Em dic David Sancho. Sóc Llicenciat en Història i Màster en patrimoni cultural per la UdL, treballo de professor de secundària intentant transmetre als meus alumnes que això de la història no és tant horrible com ells pensen. Sóc autor i col·laborador de diverses guies excursionistes. Les meves dèries muntanyenques les explico a www.segueixpujant.blogspot.com

17/12/2015
Hem vist com la guerra civil va deixar petjada a la comarca del Segrià, tant que uns anys després d’acabar-se la guerra, la ciutat de Lleida i zones de la rodalia van convertir-se en un gran plató cinematogràfic per filmar una pel·lícula sobre aqu
19/11/2015
Corrien temps convulsos a principis del segle XX quan en plena modernització del país, van començar a construir-se preses, pantans i centrals hidroelèctriques que portessin la preuada electricitat a totes les vil·les i ciutats catalanes.
26/10/2015
Siguem o no seguidors del Barça, ens agradi o no el futbol, és indiscutible que Lionel Andrés Messi Cuccittini, més conegut com Leo Messi, és un dels millors jugadors de futbol de la història.
22/07/2015
Ja heu pogut comprovar que la sortida en caiac travessant el Congost de Mont-Rebei ens ofereix unes imatges de postal d’aquest racó de les terres de Ponent.
09/06/2015
Segurament per instint, els primers éssers humans van trobar en les coves el refugi ideal per viure, protegir-se de les inclemències meteorològiques, i establir la seva primera llar.
22/04/2015
És ben conegut que la ciutat de Lleida disposa de diversos ponts per creuar el riu Segre: el pont Vell, el Nou, el de la Universitat, el de Pardinyes i, des de no fa gaire, el 
25/03/2015
Tal com hem pogut comprovar els darrers anys, les relacions entre Catalunya i Espanya de vegades no han estat gaire fluïdes.