Jump to navigation
200.000 aCRestes d’humanització a les Coves del Cau del Duc, al massís del Montgrí.
Del 2.500 al 1.500 a.C.Considerable població a la comarca empordanesa, com bé demostren els megalítics de les Gavarres i l’Albera.
Del 1.100 al 900 a.C.Etapa en què l’Empordà comença a ser més ben estudiat.
Segle VI a.C.Trobem molta documentació de dues importants ciutats gregues: Empórion (Empúries) i Rhode (Roses). També és l’era de l’important nucli indiget d’Ullastret, clarament influenciat pel nucli indiget d’Ullastret.
218 a.C.II Guerra Púnica i arribada dels romans a Empúries.
195 a.C.Arribada d’un segon exèrcit de romans a la zona: l’Empordà esdevé el primer territori romanitzat de Catalunya.
Segona meitat del segle III d.C.Primeres invasions dels Visigots.
415El cap del partit antiromà Sigeric es proclama rei dels Visigots
Segle IV i VPrimera comunitat cristiana empordanesa a Empúries
795 Carlemany divideix el territori Català en comtats anomenats Marca Hispànica.
812Primeres notícies del Comtat d’Empúries.
991El Comtat d’Empúries se separa del Rosselló.
1294Construcció del Castell de Montgrí.
Del 1388 al 1486Revolucions dels remences que volien el seu alliberament
1402Martí I integra el Comtat d’Empúries a la Corona d’Aragó.
1486Sentència de Guadalupe. Cop mortal al sistema feudal.
Finals del segle XVIIEls pagesos començaven a tenir les seves pròpies cases i terres i van viure més o menys en pau fins llavors, que arriba un nou enemic: neix el bandidatge.
1659Tractat dels Pirineus. Pèrdua del Rosselló.
1753El fet que l’Empordà esdevingués terra de frontera amb els territoris francesos, va fer que es convertís en una zona de molta importància militar. Per això, conseqüència d’aquesta militarització, el 1753 es construeix el Castell de Sant Ferran, a Figueres.
Finals del segle XVIIIInici de la indústria del suro.
1936Es produeix la divisió en comarques actual. És per això, de fet, que es van annexionar a l’Empordà territoris que no havien estat mai empordanesos, com ara la zona de la Vall d’Aro, una zona amb un important nucli de suredes.
Després de la II Guerra MundialEsclat del turisme. Josep Pla va escriure que va ser “la primera invasió humana que va arribar a l’Empordà en so de pau”. Era un moment de prosperitat europea i desastre de l’economia espanyola. Els turistes estrangers, gent disposada a prendre el sol, banyar-se al mar, menjar i beure, han promogut que el litoral empordanès hagi esdevingut un espai de càmpings i apartaments on el metre quadrat es fa pagar a preus considerables. L’interior, però, manté l’essència: un país agrícola.