Jump to navigation
"Potser tota joventut ho ha estat, ho és, ho serà. Una tempesta tenebrosa travessada de llampecs de glòria —d'incerta glòria—, un dia d'abril..." Joan Sales, Incerta Glòria.
Un film (3000 metres), Caterina Albert (Club Editor, 2015)Aprofitant que aquest any es compleix el 50 aniversari de la mort de Caterina Albert (L'Escala 1869 – 1966), recuperem aquesta novel·la reeditada l'any passat per Club Editor (originalment es va publicar per lliuraments a la Revista de Catalunya a partir de 1918). Vilipendiada per la crítica del seu temps i injustament relegada a l'oblit, la nova publicació d'Un film (3000 metres) ha estat un rotund èxit de vendes: tot plegat un acte de justícia literària. Superada una intensa crisi literària, Caterina Albert tornava al món editorial amb la història de Nonat Ventura, un fill bord reconvertit a dandi que, decidit a abandonar el cul-de-sac de la pobresa gironina, emigra a la capital. A la ciutat comtal, es converteix en el Senyoret: el lladre més famós i refinat de la Barcelona suburbial i vastament decadent de principis del segle XX. Un erràtic periple pels baixos fons, entre proxenetes i prostitutes i d'altres insignes pobladors. Lluny dels models noucentistes, l'autora pren com a referència per a la seva novel·la el món del cinema, en aquell moment un producte culturalment detestable. Rebuda amb absoluta incomprensió en el seu moment, avui ha estat acollida com una de les obres magnes de l'autora i, de passada, com un “veritable tresor enterrat de la literatura catalana” (Maria Bohigas, editora de Club Editor).
Antologia de contes, David Foster Williams (Periscopi, 2016)Després d'haver editat L'escombra del sistema i L'aigua és això, Edicions del Periscopi ens apropa novament a l'obra del malaguanyat David Foster Wallace. En aquesta ocasió, de la mà del figuerenc Vicenç Pagès Jordà, autor del pròleg i encarregat de seleccionar el relats per a aquesta antologia. Les narracions d'aquest recull són una sàtira esbojarrada i mordaç a la vacuïtat que defineix la nostra època. Els contes pertanyen als tres reculls publicats pel nord-americà al llarg de tres decennis. Per això, aquesta obra permet aproximar-nos d'una manera molt completa a l'obra d'aquest novel·lista: observar-ne l'evolució i les neurosis particulars en diferents etapes, des dels jovenívols inicis fins a la maduresa, emocional i literària. David Foster és considerat un dels autors més singulars de les darreres dècades. La seva prosa, que des de Surtdecasa Empordà recomanem aferrissadament, no és pas apta per a tots els públics. Des de certs àmbits culturals, la literatura d'aquest nord-americà ha estat qualificada d'snob i excessivament cerebral. A nosaltres, però, ens sembla intel·ligent i original, negríssima també. En el pròleg d'aquesta antologia, Pagès Jordà es declara entusiasta de l'autor i en defensa la preeminència de les narracions breus enfront a les novel·les. En petites dosis, comenta el figuerenc, la ficció de Foster s'assimila millor; els seus contes “el que fan no és retratar la depressió, la bogeria o l'absurd, sinó erigir-les detalladament davant els nostres ulls, dins la nostra ment”. Submergir-nos en això mateix, però en la densitat d'una novel·la, pot resultar certament esgotador. Per tot això, la publicació d'una antologia d'aquestes característiques és un bon motiu de celebració. Lectors, us encomiem a endinsar-vos, de la mà de l'autor, a les entranyes més indòmites i perverses de l'ànima humana
Els burgesos són sempre els altres. Del Diari de Jules Renard (1887 – 1910). (Sidillà, 2016) Selecció i traducció d'Antoni ClapésDes de La Bisbal d’Empordà, Edicions Sidillà acaba de publicar els Diaris de l'escriptor francès Jules Renard, inèdits fins ara en la nostra llengua. En aquestes memòries, la seva àcida mirada repassa una infinitat de temes: des de literatura fins a la complexa relació amb els seus pares, passant, també, per la descripció d'un París en plena eclosió de la belle époque. “La meva literatura és com cartes adreçades a mi mateix que us deixo llegir”, escrivia el 1894. Un pèl incògnit a casa nostra, Renard és un lletraferit destacat al país veí. Antoni Clapés, autor del pròleg i traductor de l'obra, considera que Renard és un dels escriptors preeminents a l'hora de conrear la “frase curta i punyent, gairebé aforística”. En aquesta edició, s'hi apleguen un recull de textos d'entre les monumentals memòries que va escriure durant bona part de la seva vida (la selecció és a cura de Clapés, també). La seva publicació íntegre, editada a França en el conjunt les seves obres completes, ocupa cinc volums. De caràcter fragmentari, “el Journal esdevé un llibre in-finit: sempre obert, sempre futur.”, escriu Clapés. L'any passat Sidillà ja va editar l'obra magna de Renard: Pèl de panotxa.
Perímetre, Jair Domínguez (Catedral, 2016)La cara d'aquest barceloní tan empordanès és àmpliament coneguda, tant al nostre país com al del costat. Polèmiques reials a banda, Domínguez acaba de publicar la seva tercera novel·la: Perímetre. La narració se situa en un context explotadíssim darrerament: l'apocalipsi, i és que en Jair ens hi veu abocats: “l'època que ens ha tocat viure és la de mentalitzar-nos que el món s'acaba”, deia fa poc en una entrevista (i servidora es pregunta: i quan l'imaginari col·lectiu no ha estat esperant el judici final?). En aquest context purament decadent i terminal, el protagonista de la novel·la, l'enginyer, busca enmig del desert l'assassí de la seva família. Carregat de records i amb la disciplina que li ha ensenyat el mestre, es veu obligat a superar un munt d'obstacles per poder consumar l'anhelada venjança. “És el Petit Príncep de Saint Exupéry explicat per Tarantino”, apunta agosaradament la frase promocional de l'obra. Diu Jair Domínguez que escriu sobre “la vida, la mort i altres coses més importants.” De la moral, però, comenta que no en vol saber pas gaire res. Si teniu tirada per tot allò un pèl passat de voltes, us encoratgem a acompanyar l'enginyer en aquesta inquietant travessia.
El secret de la banya embruixada, Sebastià Roig i Salvador Macip (Ànima Llibres, 2016)Acabem el tastet literari amb un volum destinat al públic més jove. Després de fer-vos cinc cèntims de l'argument del llibre, però, potser més d'un lector adult s'apuntarà la recomanació. La cosa comença amb el robatori d'aquesta banya que dóna nom al llibre. Aquest objecte és arrencat d'un rinoceront dissecat i perpetuat a la casa Dalí de Portlligat. El robatori es consuma amb èxit i l'os en qüestió va a parar a Palamós. El tema ja és estrambòtic de per si però, creieu-nos, es complica encara més quan de dins de la banya se n'escapen uns dimonis que hi descansaven confinats. La idea d'aquests espectres malèfics és aniquilar la humanitat. El món s'acaba, amics, i el principi de l'apocalipsi mundial comença a Palamós! En mig de tal embolic, apareix l'espectre del gos de Truman Capote. L'animaló reunirà un grup d'herois que, entre una cosa i altra, pretenen salvar la raça humana: són la Sil, en Pep i en Marc. De feina en tindran però, per sort, comptaran amb l'ajuda del fantasma de l'escriptor Robert Ruark. És o no és molt sonat tot plegat? Joves o no, això és ben bé un dels must-read d'aquest Sant Jordi 2016.
