Pol Pérez: "Tenim moltes ganes de tocar a casa nostra en un escenari gran"

Hem parlat amb Pol Pérez i Neil Roma, dos dels membres del grup 'Lost Art Of Murder'

Arnau Pla

05/05/2016

Música

Amb només un EP sota el braç, el novell grup Lleidatà Lost Art Of Murder ha tocat a ciutats com Barcelona, Girona i Madrid on van gravar el seu primer videoclip. Amb un estil a cavall entre el punk i el pop britànic, el seu enèrgic directe els ha servit per a ser cridats a compartir escenaris amb grups de la talla de La Raíz. Ara tornen a casa per Festa Major amb moltes ganes de festa i de fer gaudir a la seva gent. Surtdecasa ponent ha parlat amb Pol Pérez, guitarrista, i Neil Roma, dos dels membres del grup.

"Per nosaltres no hi ha cançó sense lletra i no hi ha cançó sense música"

1- Com us vau conèixer?
Neil: Amb el Pol ens coneixem del Taller de Músics des de fa temps ja. Hem tingut alguns projectes que no ha acabat arribant a bon port – riuen-, i la resta de companys de grup els coneixem de Lleida. Al cap i a la fi, és una ciutat petita on acabes coneixent a tothom de la teva generació.

2-Com va sorgir la idea?
N: Principalment va ser idea meva, ja que el Pol es va unir al projecte una mica més tard. La cosa és que jo acabava de deixar una banda on només tocava la guitarra i tenia moltes cançons guardades en una llibreta que no havia acabat tocant mai i no volia que es perdessin. Vaig començar a tocar amb el Pau, el bateria, i al final ens vam acabar trobant tots.

Pol: Si, de fet va ser just després que jo deixes Imperial Stöut el Neil em va trucar perquè necessitaven un guitarra per a una actuació a Torrefarrera. Em va agradar a idea i al final vaig acabar unint-me al projecte. Va ser tot molt natural.

3-Música, hobby o professió?
P: La veritat és que ens agradaria molt dedicar-nos-hi però de moment no tenim prou benefici per a dedicar-nos només a fer música. Ens hi dediquem com si fos la nostra professió, però encara no hem aconseguit que ho sigui.

4-És massa difícil?
N: Difícil ho és, però convenciment no ens en falta. Intentem tocar sempre de peus a terra i tenim molt clar que ara mateix el que ens importa és passar-ho bé amb la gent que gaudeix amb la nostra música. Està clar que ens agradaria dedicar-nos a això però no de qualsevol manera ni a qualsevol preu.

5-Què creieu que és més important, la lletra o la música?
N: Sempre van de la mà. Per nosaltres no hi ha cançó sense lletra i no hi ha cançó sense música. Intentem donar la mateixa importància a les dues parts d'una cançó i sobretot que vagin de la mà, és a dir, si escrivim una cançó molt crua pel que fa acords i melodia intentem que la lletra sigui igualment crua.

6- I de què parleu a les vostres cançons?
N: Bàsicament d'experiències personals. Vivències, experiències i de què ens passa cada dia. Realment no crec que vulgui sentir parlar de política en cançons amb el bombardeig que tenim als telenotícies.

8-Quins objectius teniu a curt termini?
N: Som de poques metes. En general no ens agrada gaire marcar-nos objectius fixos però, a curt termini sí que ens agradaria acabar de presentar l'EP on puguem i llavors a l'estiu tancar-nos a gravar. Encara no sabem si serà un EP o serà un disc, però tenim clar que volem entrar a l'estudi a gravar.

9-Parlant d'acabar de presentar l'EP, aquest cap de setmana toqueu a la Festa Major de la vostra ciutat, que suposo per vosaltres?
P: En tenim moltes ganes. Tornarem a tocar a casa, que no tornàvem des de l'octubre, en un escenari gran i envoltats de la nostra gent. Nervis en tenim, perquè és una gran responsabilitat, però sobretot en tenim moltes ganes.

N: A mi em fa molta il·lusió tocar en un escenari on he vist tocar un miler de bandes durant els anys que he viscut a