Jump to navigation
Des que he tornat de la Xina a passar l’estiu, he estat descobrint lo nou món oriental de la zona. Ja ho hauria pogut fer abans, me direu, però mai m’havia atrevit a entrar a un “bazar” i posar-me a parlar amb los dependents. Sóc vergonyosa, mira.
Ara, per qüestions acadèmiques, he hagut de posar valor a la cosa, i entrar establiment per establiment a fer-me amiga d’ells. Alguns m’han respost amb un gran somriure i simpatia, altres amb una mica de fredor i, puc pensar, desconfiança. Però en general ha sigut una bonica experiència, que m’ha fet conéixer més d’a prop la realitat xinesa de la ciutat, que és cada vegada més evident entre tots natros.
Ahir, precisament, vam fer lo descobriment del dia: vam anar a una perruqueria xinesa a fer-mos un massatge de peus. Volia posar-ho d’alguna manera menys descriptiva, però m’és impossible, i acabaré fent publicitat implícita, sent l’única pelu xinesa que hi ha a Tortosa, de moment.
Lo massatge no era d’una brillant professionalitat, però vam sortir-ne relaxades. Sense demanar-ho, vam disfrutar també d’una pedicura completa que va durar gairebé més que lo massatge en si. La infrastructura, una habitació tirant a hortereta, t’obre un món de possibilitats imaginatives sobre la seua funció real, però és suficientment higiènica i acollidora. I les massatgistes-perruqueres, són molt agradables. A mi me van donar molta conversa, però suposo que en situacions més normals, són silencioses –cosa d’agrair quan te fas un massatge.
Quan estava allà dins, parlant parlant, vaig tornar a la Xina per uns moments. Una conversa dins d’una realitat que m’és molt familiar, que excepte pels cotonets en fluix marca Hacendado, era perfectament transportable a la Xina. Aquell col·lectiu que semblava ser lo més discret, misteriós i distant, penso que està començant a integrar-se.
Després d’això, me n’hagués pogut anar al bar Antonio a fer una cerveseta i unes braves, i a la nit, al restaurant Wok a menjar en palillos uns fideus de verdures i bambú.
Potser era això lo Final Feliz. :)
Núria Barberà (Roquetes, 1984) va viure més de 5 anys a la Xina estudiant, aprenent, formant-se i vivint immersa en un país llunyà i gran, molt gran. Després d'enriquir-se tant personalment com professional, va tornar a casa per a establir-se de nou a les Terres de l'Ebre. Ara és emprenedora, i tira endavant una empresa dedicada a les relacions entre la Xina i Catalunya. Voleu saber-ne més? Seguiu-la!
