Jump to navigation
- Infermera i pedagoga, com arribes a convertir-te en un referent en el moviment feminista a la demarcació de Tarragona?Vaig començar l'any 1974. Quan vaig acabar la carrera d'infermeria i em vaig posar a militar en el PSUC. En aquell moment, s'estaven gestant les primeres Jornades Catalanes de la Dona i la veritat és que va ser un gran descobriment. De cop i volta, vaig començar a llegir Marx i Engels tota la estona, i les seves referències sobre les dones. Vaig estar de responsable de les dones a la clandestinitat, juntament amb una companya que ja va morir, Tere Gatell, i vam crear el moviment de dones de Tarragona. Després vaig estar treballant la ponència 'Dones i sexualitat' i d'aquí va sorgir l'interès de tot el que feia referència al món de la Planificació Familiar. Vam fundar el primer centre de Planifiació Familiar en la clandestinitat. - Per què creus que surt ara el moviment 'F de Figa', que té el seu epicentre a Deltebre?Tot té un procés. Ja fa anys que Deltebre aglutina un conjunt de dones compromeses amb aquesta qüestió a través del col·lectiu de l'Associació de Dones Agents de Salut (ADAS). En part, aquest col·lectiu es va anar consolidant al voltant dels cursos de 'Dona, salut i educació' que he organitzat a la UETE de la URV. Quan s'acabava el curs d'estiu, les dones demanaven continuïtat i es va crear l'associació.
- Molta gent no sap que ADAS és una associació feminista...Els estatuts són postulats feministes i de promoció de la salut, però és cert que encara ara, si et presentes com a feminista d'entrada, sembla que no està ben vist. I és que no ha hagut moviment més vilipendiat pel patriarcat que el feminista. Fins i tot les dones, no han volgut ser feministes.
- El concepte feminista ha estat estigmatitzat pel patriarcat...Sí. Crec que no s'ha explicat prou bé. El feminisme no és un moviment que va en contra de l'home, perquè l'home, en definitiva, també és víctima del patriarcat. Quan tu reclames que a igual treball, igual salari; quan tu reclames igualtat en l'educació i poder posar els teus cognoms als teus fills, les dones diuen: "Si això és feminisme, jo sóc feminista".
- Les dones de la teva generació no ho han tingut fàcil...Gens. Jo sóc de les que va viure allò de Déu, pàtria i llar de la Secció Femenina i, clar, això ha calat molt. Parlar de feminisme és parlar d'aquelles lletges, aquelles que no vol ningú, aquelles que s'oposen a tot. Abans no es parlava de les associacions de dones, no es manifestava, perquè moltes vegades eren les pròpies dones les que tenien por d'una paraula que, en definitiva, era la seua defensa.
- Les impulsores del moviment 'F de Figa' formen part d'una altra generació?Sí. És una nova generació amb unes portes que ja s'han obert. Algunes d'elles han treballat amb mi en projectes de gènere a les escoles. Elles han tingut la possibilitat d'anar a Barcelona a estudiar i, per tant, obrir el diafragma del coneixement i veure més. El dia que em van dir el nom, em va fer molta gràcia.
- Sense complexes?Sense complexes i atrevides. Em van preguntar "T'agrada el nom?" I dic "Estic rient tota l'estona..." Em sembla simpàtic, agosarat, valent... I és que quan es tracta de parlar de l'aparell reproductor de les dones, tots tenim com cert tabú. En canvi, si tu poses a Google Monuments fàl·lics, et surt des de la Torre Agbar fins la Torre Eiffel. Allò fàl·lic està tan normalitzat, que ho venerem. És la negació total de la dona. En aquest moment, que hi hagi gent que ja parlen en femení com, per exemple l'Anna Gabriel, em sembla molt bé, perquè el llenguatge explica molt el que és una societat.
- Les desigualtats continuen?Hi ha mancances que es mantenen tot i els canvis generacionals. Moltes coses generacionals que encara no han canviat. El problema de l'educació és que no tenim un programa. La mestra a l'aula continua dient xiquets a l'aula.
- Creus que el canvi és lent?Els canvis en el món i en nosaltres mateixos sempre són costosos. Un no canvia d'un dia per l'altre. Tot i que hi ha molts episodis a la història que encara que s'hagin volgut silenciar són de lluita de dones. Les dones lluiten des de la Revolució Francesca, amb la dificultat que implica tenir la meitat de la població en contra. Clar, els canvis són lents. Les actituds són molt dificils de canviar i, a més a més, aquí a les dones ens han venut la història de l'amor.
- Quina història?Que la dona ha de cuidar els altres i estimar l'home. No fa tant que les dones havien d'anar disfressades d'home per poder anar a les facultats i que, en acabar la carrera, els invalidaven el títol. D'això t'estic parlant del segle XX. És molt recent. Hi ha molta feina a fer! I hi ha moltes dones que som les primeres que ho tolerem amb abnegació... Després tenim aquestes taxes de fibromiàlgies...
- Atribueixes aquestes malalties al malestar de la dona?No dubto que hi hagi un component biològic, com en totes les malalties, però evidentment aquestes malalties expressen l'estrés acumulat. És una manifestació a través del cos de que alguna cosa no rutlla. De totes maneres, l'esperança de vida de les dones segueix sent més gran.
- Capacitat de resistència?Exacte. I de resiliència. Capacitat d'adaptar-se als canvis.
- En quins aspectes o esferes creus que aquí a les Terres de l'Ebre encara és molt explícit aquesta no igualtat de gènere?Per l'observació espontània, que no és empírica, et podria dir que s'haurien d'estudiar molt en profunditat – a tot arreu eh? però aquí en concret bastant - els micromasclismes, perquè tela! I et posaré un exemple: quan vaig venir aquí al Campus de les Terres de l'Ebre a fer classe, va coincidir amb la presentació d'un documental sobre la qüestió del riu i de les Terres de l'Ebre. I jo quan ho vaig veure, em va agafar un atac! I vaig decidir presentar-lo als alumnes com a exemple.
- Què vas percebre en aquest documental?Eren tot homes. Homes parlant, homes fent rostit, homes ocupant la pantalla... Les dones tenien un paper completament passiu. A mi això em va fer molta ràbia! Sortien les dones del mercat de Tortosa, que van ser les vertaderes impulsores de tot el moviment del transvasament, com si fossin un ciri. Aquestes dones, quan anaven a parlar, sortien ells i, pum, prenien la paraula. La paraula els ha estat robada. I això vol dir que hi ha feina a tot arreu, però aquí en tenim molta. Que surtin moviments de dones joves que es plantegin fer estudis en profunditat, que es plantegin debats i que obren el diafragma, és una gran notícia. Jo veig que les associacions de dones són les que aguanten els pobles en aquestes terres. Sort d'elles que organitzen coses, perquè sinó el poble estaria més avorrit... Són les dones les que aguanten la comunitat.
Col·lectiu 'F de Figa'www.facebook.com/fdefiga
