Esparrecmaniàtics!

No sabeu què fer els diumenges al matí d’ençà que va acabar la temporada de bolets? La naturalesa és sàvia i per aquesta època ens regala un bon entreteniment amb premi inclòs: collir espàrrecs!

Certament, la recol·lecció d’aquesta verdura no té el ressò mediàtic dels nostres amics micològics ja que els camps no s’inunden de tot terrenys ni es formen caravanes de cotxes com si fóssim a la mateixa Diagonal de Barcelona, cosa que agraïm profundament.

Tipus i recol·lecció

N’hi ha de cultivats verds i blancs. Aquests últims són una mica vampirs perquè no s’exposen a la llum del sol. Lamentablement, no són gaire típics d’aquí i els únics que tenim a Catalunya són els de Gavà on fa 60 anys que celebren una fira en el seu honor.

Entre abril i juny els que trobarem pel camp, als camins i marges de carreteres seran els espàrrecs verds silvestres o de bosc (més prims i allargats que els cultivats) i que, en realitat, són les tiges i els brots tendres de l’esparreguera, un arbust que creix freqüentment en zones seques i pedregoses.

Beneficis i curiositats

Malgrat tenir alguns hidrats de carboni no és el millor aliment per a prendre abans de córrer una marató perquè només ens aporten una energia d’aproximadament 20 Kcal/100gr. De fet ens proporcionen menys calories que les que gastem en digerir-los, així que moltes persones podran fer realitat el somni d’aprimar-se menjant.

Estan composats per un 90% d’aigua, són rics en minerals, vitamines i fibra. També contenen àcid aspargínic que proporciona un gran poder diürètic i, un cop metabolitzat, és el responsable de la secreció del metanetiol, una substància que tindreu el “privilegi” d’ensumar quan aneu a fer pipi. Cal dir que no tothom té la capacitat d’olorar-la o segregar-la.

Si la vessant escatològica no us acaba de convèncer també us farem saber que el consum d’espàrrecs alleugera la maleïda ressaca a causa dels aminoàcids presents en aquesta hortalissa i que protegeixen el fetge de les toxines produïdes per l’alcohol. Així que sempre podreu dur un manat quan sortiu de festa i anar-lo mossegant entre cubata i cubata.

Preparació i consum

Es poden consumir com a guarnició (saltats a la paella, bullits o al vapor), en truita, remenat d`ous o incloure’ls en plats més elaborats.

La proposta que us deixem a continuació és una quiche d’espàrrecs.

- Escalfem prèviament el forn a 180º.

- Agafem un motlle i el freguem amb una mica de mantega. Hi posem una base de massa brisa, enganxant-la a la vora del recipient. Punxem la superfície.

- Netegem bé un manat d’espàrrecs silvestres i traiem la part dura de la base (es pot reutilitzar per a fer un brou), separem també les puntes i les reservem. Després tallem les tiges a la mida que vulguem. 

- Pelem, piquem un porro finament i l'escalfem a la paella amb un raig d'oli. Incorporem les tiges d'espàrrec tallades i afegim una mica de sal. Ho saltem tot a la paella fins a obtenir el grau de cocció desitjat (espàrrecs al dente o més tendres). Reservem.

- Batem 3 ous en un bol i incorporem un got sencer de nata per a cuinar o crema de llet. Barregem bé fins que quedi homogeni. Afegim uns daus de pernil a la mescla (o bacon prèviament saltat), formatge ratllat al gust (parmesà, emmental, gruyère...), una mica de pebre i sal.

- Aboquem els espàrrecs i el porro a la nostra massa brisa. Incorporem la mescla d’ous, nata i pernil, distribuint-la uniformement. Decorem la superfície amb les puntes d’espàrrec.

- Finalment, ho deixem coure al forn durant 15 minuts.

Bon profit!

Vas conèixer el pare o mare dels teus fills mentre buscaves espàrrecs? Ets com una mofeta i tens el superpoder de segregar metanetiol? Vols compartir alguna recepta?  Explica’ns-ho a través dels comentaris o mitjançant les vies de contacte habituals.

Mail: gastrobasica@gmail.com.

Twitter: @gastrobasica

Atentament,

Dr. Pantxo