Jump to navigation
Un recurs molt útil a l’hora de triar un bon restaurant és consultar per internet les opinions d’altres clients sobre els diferents establiments. L’univers de Tripadvisor, Yelp o Foursquare recull un reguitzell de comentaris on se’ns parla de les meravelles o calamitats que experimenten els comensals.
Dissortadament hi ha comentaris de l’estil: “mmm, m’encanta aquest restaurant, venim sempre!” que no ens aporten suficient informació per prendre una decisió. D’altra banda resulten de poca credibilitat aquelles cròniques on l’autor, sospitosament, tracta els propietaris com si fossin de la família i desvetlla intimitats del local que resultarien difícils de conèixer per algú anònim: “si li pregunteu al Josep, us explicarà d’on ha tret aquella ferralla que penja de la paret”. En canvi, hi ha restaurants que acumulen de forma unànime valoracions negatives i opinions carregades de ressentiment que automàticament ens convencen de que NO hem de trepitjar l’establiment en qüestió.
Així doncs, per tal d’ajudar-vos en aquesta tasca, es mostra a continuació la primera part dels MILLORS COMENTARIS dels ESTABLIMENTS PITJOR VALORATS DEL CAMP DE TARRAGONA.
Els noms que apareixen a continuació no són exactament els reals, per tal de no perjudicar injustament els restaurants, ja que no es pot garantir la total veracitat de les opinions que apareixen en aquesta publicació (extretes d'Internet). Tot i així, si l'hàbil lector ho desitja, sabrà com trobar la informació que manca o bé pregunteu directament fent servir les vies de contacte habitual.
VEINTE MALES (Cambrils)
Un client ens adverteix que mai no hem de pressuposar res “Piensas que en el puerto de un pueblo pesquero, se puede comer pescado fresco. Es verdad, pero no se te ocurra hacer esta prueba en el Veinte Males de Cambrils” i tot seguit ens descriu els seus suculents productes “Lenguado de cartón, pulpo deslavazado y pulpitos con arena”.
Una altra opinió titulada “De pena” ens dóna una idea del grau de satisfacció d’aquest comensal: “Las peores sardinas de mi vida. El vino blanco calentucho y los lavabos sin luz y sucios”. El col·lectiu francès es queixa sobre el servei “és terrible, amb el personal al límit de la falta de respecte”.
LA FARSA DEL LAÚD (Tarragona)
Els presumptes elevats preus d’aquest establiment motiven l’ús d’adjectius poc habituals “cuando nos trajeron la cuenta nos quedamos ojipláticos”. No hi ha res millor que canviar el nom a les coses per encarir el preu! “las cañas a ¡3 euros! (no importa que le llamen jarra y te lo traigan en una taza)”. L’establiment tampoc no es caracteritza per ajustar els preu al màxim “1 botella de vermut de granel y un plató combinado para 4 (bastante justito...) 43€”. Els especialistes en màrqueting segurament no aprovarien la definició que dóna aquest client sobre l'establiment: “Vermut chungo 5 euros”. També hi ha una dedicatòria especial pel servei i els sanitaris “Servicio mediocre y baño digno de que lo visite sanidad”. Algú altre va més enllà i s’atreveix a afirmar: “Nunca me he sentido tan timado”.
McAUTOKILL (Hospitalet de l’Infant)
Segons les opinions d’alguns clients, aquest restaurant de carretera sembla ser un autèntic malson “Es el pasaje del terror de port aventura, vaya susto para la cartera y el paladar”. El típic pessimista que no troba res bé, comenta: “Comida pesima, servicio pesimo, todo pesimo”. Sembla ser que el cafè és l’especialitat de la casa “El café sabe a rayos. Ni se os ocurra pedirlo”, “El café es malo, con avarícia”. Algun turista també ha visitat aquest paradís però ells sempre tan exigents! (llegit amb accent guiri) “dos tomates en la ensalada estaban cubiertas de moho en el interior. Esta comida no sólo es malo, es peligroso...". Pel que explica el següent client, s’intueix que la ubicació del restaurant tampoc és la ideal “aparque el coche justo en la frente del bar, me rompieron la ventanilla del coche.. me robaron varias maletas de manos, ordenador, camaras fotograficas.. etc y segun los mossos de esquadra TODOS LOS DIAS ROBAN DE ESTA MANERA.. NO DEJAR EL COCHE ALLI, MEJOR.. NI PARAROS PARA HACER GASOLINA!!”.
GATO LAQUEADO (Tarragona)
Aquest establiment té el mèrit de col·leccionar un 100% d’opinions desfavorables a Tripadvisor. Quin serà el seu secret?
Segons l’opinió d’un client són uns innovadors pel que fa a l’organització dels àpats “el primer entrante que me habian servido a mi era de otra mesa, y esa mesa estaban esperando ese entrante desde hacia mas de 1 hora”. L’ordre dels plats no altera el producte és una premissa bàsica en el món de la restauració, o no era així? “Luego nos sirven los terceros platos, y nos toman nota de los postres y nos sirven los segundos de otra mesa”. El final feliç és un clàssic de la cultura asiàtica “despues de 1 hora al final nos sirvieron los postres y otra vez MAL”.
Un client es limita a definir el lloc com a “Terrorífico”, mentre que un altre ens fa una proposta “Consejo: si alguien te cae mal, recomiéndale este restaurante”.
Si esteu impacients per llegir la segona part d'aquesta publicació, podeu proposar mentrestant algun restaurant del Camp que no us hagi barrufat gaire i emetre alguna opinió, compartint-la a través dels comentaris. No us talleu que estem en família!
"To be continued..."
Mail: gastrobasica@gmail.com
Twitter: @gastrobasica
Atentament,
Dr. Pantxo
El Dr. Pantxo va nèixer entre fregits i arrebossats. Quan era petit, berenava 'Bollycaos' i 'Fresquitos'. No suporta tenir gana ni la cervesa sense alcohol. Defensor dels bars autèntics i enemic dels preus sense l'IVA inclòs. Gastronòmicament dispers.
