Jump to navigation
- Què ha passat aquesta temporada amb la collita de mel?Doncs ens ha passat una cosa similar al que ha passat amb la vinya. La collita ha disminuït en un 40% aproximadament. Al Penedès, la majoria de la mel que fem és de romaní o mil flors. Ha plogut molt poc i, en tenir un hivern tan càlid i tan sec, han florit les plantes a destemps. Si ho recordeu, pels volts de cap d’any, teníem el romaní florit. Quan havia d’haver florit, allà al febrer, ja havia quedat tot dissipat i, a més, hem tingut una primavera bastant seca. Va ploure al març, llavors es va fer una mica de mel però hem hagut d’anar a buscar romanins més tardans. Hem traslladat les caixes amb les abelles a zones més altes de muntanya i hem acabat fent mel, però un 40% menys. El romaní és la part principal de la mel que fem. Si perdem el romaní, perdem pràcticament la meitat de la collita.FOTO: Marta Llobet - Mel Castell de Penyafort- És una situació generalitzada?Sí. No només a Catalunya, també a la resta d’Espanya. A tota la costa de Llevant es fa mel de romaní i s’ha perdut molt. Aquest any, la mel de romaní pot ser molt més cara, perquè no n’hi ha. Estem tirant de mel de la temporada passada, que va ser millor de collita, per poder anar tirant.- Com pot afectar la sequera en el futur a la vida de les abelles?No ho sé. Només sé que ens haurem d’adaptar, com tota la pagesia. Si no plou, haurem de fer menys mel i haurem de fer més transhumància. Això ja està passant al Penedès. I, de fet, el Penedès, si va plovent, és una zona bona. El fotut és que si no plou has d’anar cap al Ripollès, cap a la Vall d’Aran... buscant llocs on plogui. Haurem d’anar tirant cap al nord.- Portes des dels 14 anys amb les abelles. Per què són importants?Sí, des dels 14 anys que sóc aficionat a les abelles. Que m’hi dedico professionalment no fa tant. Des de petit que em fascina veure com treballen perquè és realment increïble. Com a gran amant de la natura, m’apassiona veure-les. I sempre vaig tenir caixes d’abelles. Tot i que em piquessin, jo resistia allí... I aquí estic! (riu). La gent veu la mel però la mel no és el més important. El més important de les abelles és el que no es veu: la pròpia natura. Que els fruiters facin fruita, que els arbres tirin endavant, que els arbustos segueixin vius... La gent no se n’adona però tot això desapareixeria, sense les abelles. Les plantes depenen de la pol·linització. En cultius de fruita, penseu que una colza pot augmentar en un 30 o un 40% la producció, unes pomes, igual, unes peres, també... Hi ha arbres que més i n’hi ha que menys... Però, vaja, que sense les abelles, les collites minvarien molt i hi hauria plantes que desapareixerien. I això fora dolent per la pagesia, pel menjar i pel medi ambient en general.FOTO: Marta Llobet - Mel Castell de Penyafort- No en sabem gran cosa, de les abelles...M’agradaria que la gent les tingués més en compte. Per exemple, si algú té terrenys que poden ser bons per fer mel, els pot cedir a algun apicultor per a posar-hi abelles. Ja li donarà uns quants pots de mel a canvi! Ens costa molt trobar terrenys…- Per què?Són zones rústiques, costa trobar els propietaris i també hi ha qui té por o és reticent. Et diuen “Les abelles piquen!” o “No vull problemes”. En canvi, hi ha llocs on et paguen diners per posar-hi les abelles. A Lleida et paguen 25 euros per caixa perquè així pol·linitzen les pomeres. Però si anem a França, per pol·linitzar la colza són 40 euros la caixa. Se n’han adonat, de l’avantatge que suposa per incrementar la producció. I els girasols, van a 60 euros la caixa. Són molts diners, eh! També s’ha de dir, però, que paguen més perquè les abelles es moren molt; com que ensulfaten... I si anem a l’altra banda de l’Atlàntic, a Califòrnia s’estan pagant 170 dòlars per caixa d’abelles per pol·linitzar els ametllers. No podrien collir sense les abelles. Aquests monocultius tan grans estan desesperats per trobar abelles i poder collir.FOTO: Marta Llobet - Mel Castell de Penyafort- No en tenia ni idea.Les abelles s’han de cuidar. Són el baròmetre de la natura i ens estan dient que les coses no van bé. Una abella reina abans, trenta anys enrere, vivia uns cinc anys de mitjana. Ara en viu dos o tres. L’abella obrera, en plena campanya de treball, vivia entre 30 i 40 dies. Però, ara, en molts casos, potser no arriba ni a la meitat. Tenim els cultius ensulfatats, l’atmosfera contaminada, herbicides als sòls. Per una banda, estic content perquè aquí al Penedès hem anat millorant molt. Ara tinc tot aquest entorn (vinyes, majoritàriament) on només es fa agricultura ecològica. Però encara queda molt per fer: als cereals i a la fruita hi tiren molts productes químics. La vida de les abelles s’ha anat escurçant. Abans, els pagesos tenien un parell de caixes per fer mel per autoconsum. Ara és molt difícil, perquè se’ls hi moren. S’ha d’estar molt al cas i entendre’n.- I com es pot revertir tot això?Ara no ens hem de preocupar de fer mel. Ens hem de preocupar de fer abelles. Ens hem de dedicar a criar eixams d’abelles. Per això jo també em dedico a la cria de reines. S’ha de fer més selecció i saber-nos adaptar al clima que tenim.
Mel Castell de Penyafort
