Jump to navigation
- Quina és la tasca de l'historiador?Tot ésser humà vol conèixer el perquè de les coses. I crec que aquest sentiment augmenta a mesura que et fas més gran. Si tu vols conèixer qui ets, no només has de conèixer la teva història familiar, sinó també la història de les terres on s'ha mogut la teva família. Per a entendre el present és necessari conèixer i comprendre el passat. El problema és que moltes vegades es fa una aproximació interessada al passat. La nostra generació, em refereixo als historiadors de les nostres comarques, ha estat la primera que ha parlat d'història sense intentar justificar una posició ideològica. Hem volgut treure a la llum el paper que hi han jugat les Terres de l’Ebre.
- Acabeu de publicar un llibre en què analitzeu la Guerra del Francès, la que marca l'inici de l'època contemporània a les Terres de l'Ebre. Quin era el vostre propòsit?Posar dins del mapa de la història de Catalunya i d'Espanya, les Terres de l'Ebre. I demostrar que nosaltres també tenim història, i que aquesta història transcendeix les nostres terres. En els darrers 30 anys, hi ha hagut una florida d'històries locals i d'històries comarcals. Semblava que la història només passava a les capitals i les grans ciutats.
- S'ha parlat molt del riu Ebre com a element geoestratègic de la Guerra Civil espanyola, però no de l'Ebre com a protagonista de la Guerra del Francès, que va tenir lloc fa 200 anys...Exacte. Les Terres de l'Ebre van viure una guerra molt cruel durant sis anys. A nivell estratègic peninsular, si tu domines la línia de l'Ebre, pots dominar la Península. En totes les guerres, l'Ebre és un eix fonamental. El setge de Tortosa va acabar en rendició, no va ser tan èpic com el de Tarragona o el de Girona, per això no va tenir tant de ressò. El 2 de gener de 1811, Tortosa va caure en mans dels francesos, que hi van mantenir el seu domini fins al final de la guerra.
- En aquest llibre tenen molta importància els capítols dedicats a l'arqueologia, és a dir, a les restes que conservem d'aquella època, entre elles el vaixell que es va localitzar a les costes del Delta...Clar, perquè les guerres destrueixen però també construeixen, com és el cas de les fortificacions. Aquest llibre vol mostrar aquesta doble dimensió.
- És important que les perifèries generin els seus propis relats? La història s'ha d'estudiar des dels llocs?Els historiadors han de relacionar sempre allò general amb allò particular, l’anàlisi històric no es pot centrar únicament en historiar els centres rectors que prenen les decisions, sinó conèixer la base, la història local.
- La història sempre l'escriuen els poderosos?Afortunadament ja s’ha superat la tendència a explicar la història a través de la visió exclusiva de les elits. La persona anònima ha passat a ser subjecte de la Història. Això és com quan et parlen d'una batalla, no és el mateix el que t'explicarà un general des del lloc de comandament, que la batalla que t'explicarà un soldat mentre li estan caient bombes al cap.
- Creus en aquesta sentència tan extesa actualment que diu que la història local explica la universal?Els grans historiadors generalistes sempre demanen històries locals per escriure les seves històries generals, en són part dels fonaments. Ara bé, tampoc hem de caure en el fet contrari. Hi ha un perill: sobrevalorar-nos. Ho hem de posar al lloc, ni més ni menys.
- Com a professor de la UNED, veus una bona cantera d'historiadors que vulguin fer aquestes investigacions del passat?No massa. Però és molt important que cada generació repensi la història. Si intentes explicar el present mirant als diaris el que ha passat en els darrers dos mesos o dos anys, no ho entendràs. Hi ha dinàmiques que vénen de molt lluny. La història t’ajuda a respondre a la pregunta: qui sóc i per què estic aquí?
- La identitat s'ha de buscar a través de la història o a través del present?Què és el present? T'acabo de parlar del present i ara ja és passat. Nosaltres sempre habitem aquesta transició entre el passat i el futur. Jo penso que les persones necessitem explicar-nos, i una de les maneres és la història. Hi haurà qui es farà el seu arbre genealògic, i altres que ens interessa estudiar-ho a nivell comunitari.
- En la imatge de portada del llibre surt Napoleó, un símbol general i no local?Nosaltres vam formar part d'una guerra europea. La Guerra del Francès és una Guerra Europea. I nosaltres vam tenir un paper important en aquesta guerra. I aquella guerra també va marcar a Europa i també ens va marcar a nosaltres. Allò general i allò particular en aquest llibre està totalment vinculat.
- Quin futur veus a les Terres de l'Ebre? Ets determinista?No. La idea que la història es repeteix no crec que sigui certa. Com el protagonista és el ser humà pot semblar que hi ha repeticions, però les circumstàncies mai són les mateixes. Avui estem fent aquesta entrevista, però si demà tornem a trobar-nos, resultarà diferent. Serà semblant perquè serem tu i jo, però les circumstàncies hauran canviat. A més, hi ha l'atzar, certs atzars poden canviar la història. Hi ha coses que no podem preveure de la nostra vida.
- La Guerra del Francès representa l'origen de la història d'Espanya com a nació...?La Guerra del Francès sacseja tot l'edifici de l’Antic Règim; enmig de les circumstàncies bèl·liques i hi ha una sèrie de persones, que són els liberals, que redacten la primera constitució l'any 1812. L'Estat espanyol ve d'aquesta època. La idea de l'Estat-Nació sorgeix a partir de la Revolució Francesa. Es va crear un Estat, però a nivell hispànic no va quallar un sentiment identitari compartit de Nació.
- Ara es diu que Espanya és una Nació de Nacions...Saps què passa? Què les nacions són contingents. No han existit sempre.
- Et consideres nacionalista?.L’historiador no està fora de la història, viu condicionat per les circumstàncies i els esdeveniments de la seua època i cal que en sigue ben conscient, alhora de fer història, i no enfocar l’estudi del passat des de l’òptica del present. Em considero català i historiador, senzillament…
- El nacionalisme és una de les formes d'identitat més sol·licitades actualment...Les identitats moltes vegades s'inventen. Els Estats-nació sorgits al segle XIX - a banda de ser una realitat- són en certa part una invenció, un relat, a través del qual es creen una sèrie de llegendes per reforçar els trets identitaris comuns. I per això se serveixen de la Història. Parlem del 1714 i sembla que sigui una guerra de catalans contra castellans, i això no va ser així, la Guerra de Successió va ser una guerra civil, hi havia catalans partidaris dels Borbons i castellans partidaris dels Àustries. Però bona part de la població es va veure arrossegada per unes circumstàncies que no havia buscat, ni volgut. Això és com a la Guerra Civil del 36, la majoria de la gent no militava en cap bàndol, era la tercera Espanya que la va patir. Els enfrontaments moltes vegades tenen en joc estratègies de poder, vehiculades a través de conceptes com el de nació. Si tu ets un ultranacionalista, tant sigui anglès, francès, català o espanyol, pots arribar a unes postures maximalistes de pensar que només allò teu és l’únic bo, i lo de l'altre és tot dolent. La Nació no ha de ser un determinisme, no tothom ha d'acabar creant una nació. La solució al problema es diu Europa, encara que ara es trobi en hores baixes. Un percentatge cada vegada més gran de la nostra vida quotidiana ve establert des d’Europa, i malgrat tot, la majoria de la gent d’aquest Vell Continent coincideix en sentir-se europea.
