Jump to navigation
Quiquiriquíiii sento només baixar del cotxe. Pico a la porta i de seguida em rep el Fèlix. "Ara ve la Maria Antònia" em diu. Ma Antònia Udina és una de les set criadores de raça penedesenca, sis dels quals a l'Alt Penedès i un a Rodonyà. Cinc d'aquests criadors tenen el segell d'Indicació Geogràfica Protegida (IGP). L'espero a l'entrada de la casa, i em fixo que al meu voltant hi ha galls per tot arreu, de molt petits i acolorits i d'altres de més grans i ben negres. N'hi ha damunt la biga, a la paret i molts, moltíssims dins un moble amb portes de vidre. Hi veig figures que són premis i d'altres que commemoren edicions de la Fira del Gall.
"Ostres, ho teniu ben ple de galls tot això eh!", li dic en veure-la. "Sí, però mira – obre l'armari – el que més m'estimo és aquest d'aquí". I no, no és cap guardó, és un gall negre (malgrat tingui la cua caiguda) fet de cartró per un dels seus néts. "Aquest és el més bonic de tots!". I sí que ho és sí! Bé, ja he après que al gall penedesenc li va amunt la cua!
El primer que li pregunto a la Maria Antònia Udina és la diferència entre la gallina i el pollastre. Necessito començar pel començament. "El pollastre és el mascle jove, la gallina la femella que ja fa ous. La gallina jove, la que encara no fa ous, és la polleta". M'explica que malgrat altres criadors tenen galls tot l'any, ella només en té de cara la Fira del Gall i la Festa Major de Vilafranca, quan tenen més sortida. "Durant l'any venem polletes, són més clares, meloses, tendres i també més barates perquè se sacrifiquen a les 16 setmanes". I els galls? "Els galls a partir de les 18 setmanes, tot i que la majoria d'aquests ja en tenen entre 20 i 22. Pensa que els pollastres que trobem al supermercat tenen entre 32 i 40 dies!". La Maria Antònia és de les qui pensa que seria millor menjar menys carn i de més qualitat.
Quan els veig em semblen galls feliços. Campen per cinc grans corrals a l'aire lliure, entre petites oliveres. De fet l'espai on viuen i l'edat són alguns dels requisits de la IGP. "Veig que poden estar tots junts els galls. No es barallen si no hi ha gallines?", li pregunto. "Ui, sí! És una raça una mica salvatge, antiga, i són una mica sanguinaris. De fet, s'arriben a matar. Aquesta última setmana abans de la Fira segur que tenim algun mort". Em quedo estupefacta, coi de galls, quin geni! L'alimentació és també una condició important dins la IGP. La Maria Antònia m'ensenya el pinso que mengen, atenció, amb llavors de raïm! Això els aporta més àcids grassos insaturats i la carn és més rica en ferro i més fibrosa.
La majoria dels galls que es crien a les granges són Galls Negres del Penedès. És una de les quatre varietats de la raça penedesenca juntament amb l'Aperdiuada, la Barrada i la Blat. Les altres varietats es crien bàsicament per mantenir la raça, però el gall valorat per al consum és el Negre. Que al Penedès hi havia una raça pròpia de galls se sabia per transmissió oral, però va ser als anys '80 quan el veterinari Antoni Jordà va aconseguir una colònia d'exemplars de Gallines Penedesenques voltant masies de la Múnia, Guardiola de Font-Rubí i Sant Cugat Sesgarrigues. Amb aquests exemplars, el genetista Amadeu Francesch, en un projecte de l'IRTA, va culminar-ne la recuperació, fixant el patró genètic de les quatre varietats i millorant la Negra. "Fins llavors, a les granges – m'explica la Ma Antònia – sempre s'havien fet barreges i creuaments". Enguany el Concurs de raça de Gallina Penedesenca de la Fira del Gall passa a ser memorial Amadeu Francesch. Com l'any passat hi haurà també concurs de closca d'ou, i una raça convidada: l'espanyola Cara Blanca.
La posada de llarg del Gall del Penedès
"La Fira del Gall és la posada de llarg, un gran aparador perquè la gent s'hi fixi i provi. És importantíssim conèixer i educar-nos amb el producte". En aquest sentit hi juguen un gran paper els restauradors penedesencs. Udina ho té clar: "han de ser-ne prescriptors, com amb els vins, han de recomanar i animar a tastar". I això ho podreu fer a la Fira, on a més de veure els galls al mercat d'aviram i comprar-ne (hi ha servei d'escorxador), us recomanem passar per l'espai gastronòmic. Allà set restaurants ens proposaran una vintena de plats de gall perquè escolliu, tasteu i gaudiu d'un producte d'una qualitat excepcional.
Quan ja marxo em confessa que ella és infermera de professió! La passió pel Penedès i les ganes de recuperar la raça pròpia d'un animal tan valorat i estimat al territori la van fer endinsar-se en aquest nou món. "El meu germà – m'explica - tenia quatre galls i fa uns 12 o 14 anys vaig decidir agafar la torxa. Llavors la raça estava per terra... S'ha fet molta feina, hem aconseguit la IGP! No tenim gaires productes amb aquest reconeixement d'alta qualitat. A tot l'estat espanyol hi ha dues IGP d'aus: el Gall del Penedès i el pollastre i el capó del Prat, mentre que a França n'hi ha 32!" A la Maria Antònia se la veu satisfeta i expectant alhora. "Mica en mica hem fet molta feina, però se n'ha de fer molta més. Tot dependrà de la gent, de si ens ho creiem i el consumim. Falta sensibilització pel que es menja, ens cal educació com a consumidors, saber què vol dir tenir un producte amb Indicació Geogràfica Protegida i, sobretot, tastar-lo".
Els dies 17 i 18 de desembre, a la Fira del Gall, podreu veure'n, tastar-ne, comprar-ne i gaudir d'activitats intenses i festives.
Més informació de la Fira del Gall
