La Timba de Santa Bàrbara: més pistes sobre la tradició vitivinícola mil·lenària del Penedès

Una primera intervenció arqueològica al jaciment del Planot de la Timba de Santa Bàrbara, entre Castellet i la Gornal i L’Arboç, aporta dades sobre l’arribada del vi fenici al Penedès

Goretti Martínez

09/01/2017

Entorn

Un treball intensíssim en poc més de dues setmanes entre maig i juny del 2016 ha estat suficient per constatar que el Planot de la Timba de Santa Bàrbara, als termes municipals de Castellet i La Gornal i L’Arboç, era un possible enclavament comercial protohistòric a la vall del riu Foix. Hi ha presència d’estructures arquitectòniques sòlides, un edifici monumental amb un enllosat, un ampli ventall de material ceràmic fenici i autòcton, una zona d’hàbitat, enterraments rituals de dues ovelles petites, un as de bronze, un òbol d’argent, l’agulla d’una fíbula de bronze, denes de plom… Si en tan sols dues setmanes els arqueòlegs han trobat tot aquest material per treballar, quina informació aportarà el jaciment en properes intervencions? Sabrem més sobre l’arribada del vi fenici al Penedès? Sabrem més sobre com vivien els habitants del Penedès als segles VII - VI abans de Crist?

El Planot de la Timba de Santa Bàrbara és un jaciment arqueològic de la primera edat del ferro o època preibèrica (s. VII - VI abans de Crist) situat en un promontori limitat per un precipici rocós dins del Parc Natural del Foix. Està dividit en dos municipis, Castellet i La Gornal (Alt Penedès) i L’Arboç (Baix Penedès) i, respectivament, en dues províncies, Barcelona i Tarragona.

L’equip d’investigació de la Font de la Canya, el jaciment d’Avinyonet del Penedès on s’ha documentat a través de multitud de troballes la producció de vi i el cultiu de vinya al segle VII aC, ha entomat aquest nou projecte amb la idea d’ampliar la recerca sobre l’arqueologia de la vinya i el vi al Penedès i “confirmar la seva tradició vitivinícola mil·lenària”.

“A la Timba hem trobat molts fragments de ceràmica vinària fenícia que podrien procedir del llevant mediterrani i de les colònies del sud de la península i això ens podria indicar que el planot va ser un enclavament d’intercanvi de mercaderies”, explica el codirector de les excavacions Sergi Jiménez. “El jaciment és molt proper al riu Foix, també al mar, a través del camí que encara uneix l’Arboç amb Vilanova, i està a prop del pas de l’antiga Via Augusta, ara la N-340”, continua. I conclou que “les troballes tenen una relació directa amb la introducció del vi de la Mediterrània al nord-oest de la península, en concret al Penedès, al segle VII aC; també hi ha relació amb el jaciment de la Font de la Canya, on s’han identificat les evidències de vinya més antigues de Catalunya”. I com arribava el vi de la Mediterrània fins a la Timba de Santa Bàrbara? Les investigacions hauran de continuar per intentar saber quin curs o cursos seguien les àmfores fenícies per arribar al Penedès.

El Sergi Jiménez destaca, d’altra banda, les restes de l’edifici monumental. S'han identificat dos murs de pedra de grans dimensions que semblen formar part d'alguna fortificació complexa i una part del terra està enllosat: “Més amunt de l’Ebre no hi ha edificis d’aquesta envergadura, només aquí i a Olèrdola”. Sembla, doncs, que les restes formen part d’una construcció rellevant i, un cop més, caldrà seguir per saber més.

El mateix passa en un altre dels sectors on s’han fet sondeigs, la possible zona d’hàbitat. Allà hi han localitzat dos enterraments d’ovelles petites que podrien respondre a algun tipus de ritual propiciatori. “Tot sembla indicar que aquests enterraments es trobaven sota el nivell de paviment d'aquest sector: seria com la col·locació d’una primera pedra”, diu l’arqueòloga Roser Hernández Escuer. “Esperem poder obrir en extensió l’excavació aquest any per avaluar la zona més alta del planot, tot i que també serà la zona més arrasada”, explica.

El darrer sondeig es va fer en un gran retall antròpic -fet per l’home- que podria correspondre a una cisterna. Allà només es va localitzar una moneda, però es tracta d’un extraordinari òbol d’argent de la ciutat de Massàlia (Marsella) dels segles IV-III abans de Crist.

Altres troballes que han estat fruit d’aquesta primera i única intervenció fins al moment són: un as de bronze del segle II abans de Crist provinent de la ciutat de Bolskan (Osca), denes de plom i una possible agulla d’una fíbula de bronze, entre altres materials.

El jaciment forma part del projecte de recerca de la Universitat de Barcelona 'El canvi sociocultural a la Cossetània oriental (Penedès i Garraf) durant la protohistòria i l’època romana republicana: una perspectiva històrica i evolutiva', dirigit pel catedràtic d’arqueologia Joan Sanmartí. L’equip d’investigació, encapçalat pels Sergi Jiménez i Dani López, està format per un jove grup d’arqueòlegs i arqueòlogues, estudiants i col·laboradors del municipi.

La divulgació i la implicació de la gent del territori, com és habitual en tots els projectes de l’equip, està sent present des del moment en què es va decidir començar amb les prospeccions.