Cinc racons per descobrir al Penedès

Són ermites, castells i altres edificis emblemàtics que formen part del paisatge i el patrimoni de l’Alt Penedès, el Baix Penedes i el Garraf

Surtdecasa Penedès

26/03/2018

Entorn

Hi ha alguns llocs que ocupen un espai especial en l’imaginari d’una persona. Racons per contemplar i per ser compartits. Per sentir-ne una mena d’orgull sense més motiu que la proximitat. Racons recurrents on s’atura el rellotge per un moment. Racons on resulta un plaer veure-hi la llum canviant al capvespre. Us parlem de cinc llocs que tenim a la vora i que ens agraden molt tot desitjant que els gaudiu i els aprecieu tant com nosaltres.

Foto: Maria Rosa Ferré
1. Ermita Sant Benet d’Espiells
A només cinc quilòmetres del nucli de Sant Sadurní d’Anoia, prop del caseriu d’Espiells, i envoltada de vinyes i conreus, trobem aquesta petita joia del romànic català. Probablement fundada pels pares benedictins del monestir de Sant Cugat del Vallès als voltants del segle X (apareix documentada ja l’any 986), aquesta capella de petites dimensions està adossada a una antiga masia. L’edifici és de planta rectangular, d’una sola nau amb volta de canó en el que l’encanyissat destaca com un dels elements ornamentals importants de la construcció. Damunt la nau s’hi troba un petit campanar de forma quadrada amb finestres geminades als quatre costats. Restaurada amb molta cura durant els anys 60, per entrar a l’ermita cal primer creuar un jardinet senzill i acollidor on és obligat fer una paradeta, contemplar l’ermita i deixar-se portar per la seva història.

Foto: Maria Rosa Ferré
2. La Giralda de l’Arboç
L’Arboç és un nucli ric en espais artístics i racons arquitectònics però, per sobre de tots, destaca la pintoresca reproducció reduïda però exacta de la Giralda de Sevilla. Aixecada entre els anys 1889 i 1902, el capritxós projecte de construir una rèplica del famós campanar -de 52 metres d’alçada- va anar a càrrec de l’arquitecte arbocenc Joan Roquer i la seva esposa Candelària Negrevins després que el matrimoni tornés fascinat d’un viatge a la capital andalusa. Convertit durant molt temps en l’habitatge habitual de la família, concretament fins l’any 1934, el recinte inclou altres reproduccions d’influència musulmana, com el Pati dels Lleons i el Saló dels Ambaixadors, ambdues calcades dels espais originals inclosos dins la ciutat palatina de l’Alhambra de Granada. El conjunt arquitectònic està envoltat per un bonic jardí natural i una tanca de pedra. És visitable amb cita prèvia i és recomanable aprofitar l’excursió per gaudir de la resta de construccions modernistes que ofereix el centre històric.

Foto: Maria Rosa Ferré
3. El castell de Ribes
Anomenat també castell de Bell-lloc o castell de Sota-ribes, encara que aparentment pugui semblar una construcció petita ubicada en un paratge d’accés dificultós -dalt d’un turó accentuat amb els anys per l’acció de les rieres-, les restes demostren que es tracta d’una fortificació que molt probablement va ser aixecada amb anterioritat al segle X. Es creu que originàriament el castell tenia dues torres circulars, tot i que actualment només se’n conserva una: la Torre de l’Homenatge. Aquesta torre impressionant fa 19 metres d’alçada i està coronada per uns merlets quadrats i gruixuts, amb obertures petites i estretes. El diàmetre és d’un 7 metres, el gruix del mur gairebé arriba als 2 i tant arqueòlegs com historiadors han constatat que en el seu interior va arribar a tenir cinc plantes. A l’altura de la tercera es conserva una porta amb arc de ferradura de tradició musulmana, cosa que fa pensar que l’edifici primigeni podria ser encara més antic. En el mateix indret podem visitar l’església vella de Ribes, de la qual en destaca l’entrada lateral, coneguda com el portal de les Ànimes.

Foto: Ajuntament de Torrelles de Foix
4. Ermita de Santa Maria de Foix
La situació estratègica del santuari romànic de Santa Maria de Foix, a 600 metres d’altitud, ofereix unes vistes panoràmiques espectaculars sobre la plana penedesenca. Hi ha qui afirma que en dies clars es pot arribar a intuir l’illa de Mallorca. La seva construcció va ser ordenada per Guillem de Granada l’any 1198 just en el mateix lloc on la llegenda popular afirmava que la figura tallada en fusta de la Mare de Déu de Foix fugia del sarró del pastor cada vegada que aquest intentava endur-se-la de la cova. L’escultura va estar exposada durant molts anys a l’altar major, just al costat d’un retaule de gran valor, fins que un incendi, l’any 1936, va cremar ambdues peces. L’ermita es troba a dia d’avui plenament restaurada i pràcticament s’hi pot arribar en cotxe des del trencall senyalitzat que hi ha a la carretera que va de Torrelles de Foix a Pontons. En honor a la Verge, el dilluns de Pasqua s’hi celebra un aplec en el qual es venera la Mare de Déu de Foix com a patrona del Penedès.

Foto: Maria Rosa Ferré
5. L’església de Santa Maria a Santa Oliva
Santa Oliva és un poble mil·lenari del que ja es tenen referències històriques de l’any 938 relacionades amb els vincles que tenia la capella de la Mare de Déu del Remei amb el Monestir de Sant Cugat del Vallès. A Santa Oliva hi ha llocs i elements d’interès com el castell Verge del Remei, els safareigs, les fonts o els molins fariners. Però en aquesta ocasió ens fixem en l’església de Santa Maria, sobretot per la seva impressionant façana romànica. L’església forma part del valuós conjunt del monestir de Santa Maria, amb l’antiga rectoria, que hi està adossada. Amb uns orígens situats al segle XII, l’església va ser cedida l’any 1158 pel bisbe de Barcelona al monestir de Sant Cugat del Vallès perquè hi fundés un monestir que va mantenir comunitat fins al segle XV.