Jump to navigation
El passatSegons documentació d’època, aquesta dansa té el seu origen al segle XVIII. Concretament, ja es celebrava l’any 1750. Antigament, però, era coneguda com “La Llordera”.La Festa es remuntava a ritus pagans però aviat va vincular-se a les festivitats religioses prèvies de Setmana Santa. Al llarg de gairebé dos cents anys va celebrar-se a la vila i, tot i que aquesta dansa va quedar aturada des de la Guerra Civil espanyola, va reeixir des les seves cendres a la dècada dels noranta del segle passat. La recuperacióNo va ser fins l’any 1990 que la joventut toranesa va aconseguir recuperar definitiva la festa. Una de les primeres coses que va decidí va ser canviar de data del dijous llarder al cap de setmana anterior al carnaval oficial. Així, la dansa donaria el tret de sortida als carnavals.També es produí un canvi de nom de festa. Des de llavors s’anomenaria “la Festa del Brut i la Bruta” amb l’objectiu de donar un to més desenfadat i divertit a la trobada.Al 1991 es van recuperar els cinc personatges representats per gent del poble. Així el Bonic i la Bonica van tornar a ballar a les diferents places del poble, i el Brut i la Bruta van tornar a fer mofa del seu ball. La Lloca, des de llavors, va unir-se a la comitiva dalt del ruc, igual que els nois vestits de gala.A partir del 1994 d’altres personatges van unir-se a la família de la Festa amb la creació del Brut. A aquest primer gegant el seguiran la Bruta (1995), el Bonic (1996), la Bonica (1997), el Brau Constantí (1998, el símbol del poble), el Sargentet (2002) i el Brutet (2012).Però, en què consisteix la Festa?Des dels noranta que el Bonic i la Bonica passegen pels carrers i places de Torà, plegats i seriosos, el dia de la Festa però, quan arriben al mig del carrer i sona el violí, s’arrenquen a ballar el contrapunt.
El violí toca les tonades del ball pla, de la dansa del Roser o de la dansa dels Emprius. Prop d’aquesta parella dansen també el Brut i la Bruta, dos donzells corren i salten pels carrers com dos mals esperits, i si ballaven la dansa, ho fan només a tall de mofa dels primers.
Des d’antic, mentre el Bonic i la Bonica, i el Brut i la Bruta, seguien la ruta per tota la vila, quatre joves vestits de festa demanaven almoina per la Llordera a la porta de cada casa.
Les mestresses solien donar ous, botifarres, peus de porc i d’altres gormanderies. La casa que no donava res era pintada amb una creu de cendra al llindar de la porta. Aquesta col·lecta era portava per un altre jove anomenat “la lloca”, que anava segut damunt d’un matxo carregat amb dues portadores.A la nit, en mig de gatzara i tabola, tots plegats es cruspien la menestra recollida. Aquest era el berenar “gras” de dijous llarder i amb ell s’exterioritzaven les ganes del jovent de Torà de sortir pels carrers a alegrar els veïns abans dels temps de penitència, recolliment i dejuni.
