Les 5 raons per descobrir Les Kol·lontai, la revolució musical de les dones

Les cantautores Montse Castellà, Sílvia Comes, Meritxell Gené i Ivette Nadal formen el conjunt Les Kol·lontai, que van ser les encarregades d'inaugurar el Festival Barnasants el passat 27 de gener. Fruit de l'aliança del festival amb la Xarxa de Teatres d'Ateneus de Catalunya, estaran presentant el seu projecte aquest proper dissabte 18 al Pub Skandol de Calaf, en un concert organitzat per El Casino de Calaf. Us hem preparat les cinc raons, explicades per les pròpies protagonistes, per les quals heu de conèixer aquesta proposta revolucionària i poètica.

1. No era una musa, era la revolució
Alexandra Kol·lontai ha estat una gran dona de la història tot i que en una societat on les dones han tendit a ser més muses que pensadores, la seva figura no va trascendir tan com ho hauria d'haver fet. "A finals del segle XIX defensava l’alliberament sexual de la dona i això ni el mateix Lenin i la seva gent ho comprenien. Va ser avançada al seu temps i també precisament per això, apartada dels llocs de poder paulatinament”, assegura Montse Castellà. Ella va ser una de les protagonistes de la revolució bolxevic, que enguany compleix 100 anys. Alexandra Kol·lontai va ser comissària del poble - l’equivalent a ministra - en un govern i també la primera dona ambaixadora de la història, ho va ser a Suècia, Noruega i Mèxic, a més d’estar nominada al Premi Nobel de la Pau el 1946. “Les Kol·lontai catalanes arriben per reivindicar la llibertat i la igualtat a través de cançons feministes que parlen de dones lluitadores com Alexandra Kol·lontai, que va ser la primera ‘comissària del poble’ de la història en la revolució bolxevic”, diu la lleidatana Meritxell Gené.

2. Cançons violeta que parlen de la maternitat, el sexe i el treball
L'espectacle creat per aquestes quatre dones porta per nom 'Cançons violetes'. Es tracta de cançons feministes que parlen de la dona treballadora, la maternitat, el sexe, la dona dins el món de la cultura i el compromís, el maltractament, etc. "S’han creat, doncs, cançons expressament, s’han musicat poemes i s’ha versionat algun tema feminista. El que uneix el conjunt dels temes que es canten és que tots són escrits per dones", diu Castellà. Algunes de les lletres que podran ressonar a l'escenari seran les sorgides de la ploma de Montserrat Roig, Maria Mercè Marçal, Rosa Fabregat, Zoraida Burgos, Marina Garcés, Mireia Calafell, entre moltes altres. "El seu missatge és reivindicatiu, reflexiu i carregat d’esperança. Portem treballant juntes, de manera coordinada, des del juny passat”, assegura Montse Castellà. 

3. Un festival compromès amb la transformació social
“La seva revolució va ser l’inici de la Revolució de veritat", assegura Sílvia Comes. "Les Kol·lontai arriben de la mà del director del Festival Barnasants, Pere Camps, que ens va proposar aplegar-nos al voltant del projecte Kol·lontai en un format de concert. Amb el seu entusiasme va apel·lar al nostre propi compromís en tant que dones i lluitadores d’uns valors que compartim, cadascuna des del seu lloc i amb el seu propi discurs", afegeix Comes. Durant el concert també es podran escoltar cançons compromeses, que les cantautores havien composat abans i formen part del seu repertori personal.

4. Portar la veu de les dones arreu 
“El Barnasants i les sales que ens programen estan posant un micròfon a quatre dones, quatre dones que reivindiquem altres dones que han passat o passaran a la història i també reivindiquem la nostra pròpia obra”, diu Ivette Nadal. El Festival Barnasants o Barnasants ha estat plataforma de molts artistes catalans i, tot i que és un festival internacional de cançó d'autor, l'any 2011 va iniciar una aposta més decidida per la descentralització i una expansió al País Valencià, l'Alguer i Tolosa de Llenguadoc.

5. Un retrat generacional i lingüístic de la música d'autora catalana
“Som dones que lluitem estimant i que estimem lluitant i ho fem, també, a través de la música. Hi ha, igualment, diversitat dins les mateixes Kol·lontai: generacional, territorial i lingüística i estilística. Així, representem la generació dels 20, 30, 40 i 50 anys, hi ha l’accent de la Catalunya Vella (parla catalana oriental, amb Comes i Nadal, de Barcelona i Granollers) i de la Catalunya Nova (el català occidental de Gené, Lleida, i jo, de Tortosa, a les Terres de L'Ebre) i, finalment, s’hi entreveuen diferents formats i estils dins el món del cantautor: aires pop-rock, de cantautora més poètica o també la cançó d’un caire més social i reivindicatiu”, comenta Castellà.