Jump to navigation
Incerta Glòria, Joan Sales (1956)
Si és que ens feien falta excuses, cosa que no pas, aprofitarem que s’ha estrenat la versió fílmica per recomanar Incerta Glòria. Aquest llibre s’emmarca en plena i crua Guerra Civil Espanyola. Des d’aquí assegurem que poques vegades l’hem llegida tan complexa, sense bons ni dolents, tots vençuts si de cas. En plena guerra, però, hi ha la vida, l’amor i també la joventut: aquesta tempesta tenebrosa travessada de llampecs de glòria –d’incerta glòria-, un dia d’abril. Això mateix deu ser la joventut, somiar amb la llum i la bellesa però, en aquest cas concret, enmig d’un context bèl·lic que tot ho estronca. La Trini, en Soleràs i en Lluís són els principals eixos del llibre. Cadascun somia en aquesta incerta glòria i dolorosament aterra. Què passaria si a l’hora de recordar la joventut, sempiternament mitificada, també recordessis la guerra? La història d’una generació sacrificada.
Antologia de contes, David Foster Wallaces (2016)
Després d’haver editat L’escombra del sistema i L’aigua és això, Edicions del Periscopi ens apropa novament a l’obra del malaguanyat David Foster Wallace. En aquesta ocasió, de la mà del figuerenc Vicenç Pagès Jordà, autor del pròleg i encarregat de seleccionar el relats per a aquesta antologia. Les narracions d’aquest recull són una sàtira esbojarrada i mordaç a la vacuïtat que defineix la nostra època. DFW és considerat un dels autors més singulars de les darreres dècades. La seva prosa, que des de Surtdecasa Empordà recomanem aferrissadament, no és pas apta per a tots els públics. Des de certs àmbits culturals, la literatura d’aquest nord-americà ha estat qualificada d’snob i excessivament cerebral. A nosaltres, però, ens sembla intel·ligent i original, negríssima també. Per a valents que s’atreveixin a endinsar-se a les entranyes més indòmites i perverses de l’ànima humana.
La carpeta és blava, Adrià Pujol (2017)
Acollonar no és pas cosa exclusivament empordanesa. Pels d’aquí, però, és disciplina nostrada. Deia Josep Pla que “L’Empordà ha produït arroves i quintars de papers... –que jo li dic. Els uns per la Sardana, els altres pel federalisme de Figueres, els de més enllà per la literatura ruralista (...) sobre què no s’ha escrit?” Doncs precisament sobre acollonar (o collonar segons la població) no se n’havia dit ni piu. Adrià Pujol s’hi posa de veres i fa el primer i completíssim assaig sobre aquest esport olímpicament empordanès. Durant una llarga i etílica nit en blanc, en Iakim, arquitecte de can Fanga, intentarà descobrir què carai és això d’acollonar i d’on ve. L’Adrià, en la seva faceta més antropològica, intentarà treure’n l’entrellat. Tot plegat amb el convenciment que l’humor és una cosa ben seriosa. Entre copes de vi, sonsos i viandes, un tracta per llepar-se’n els dits.
El meravellós desembarcament dels Grecs a Empúries, de Manel Brunet (1925)
En aquesta obra, Brunet ens explica les impressions d’un grup de comerciants grecs que arriben a terres empordaneses. Aquesta trama principal, però, s’erigeix com el pretext idoni per escriure sobre l’Empordà i la seva gent, allò que realment fascinava l’autor. Nascut a la plana de Vic l’any 1889, Brunet descobreix l’Empordà des del tren, camí de Figueres, i ràpidament es deixa seduir pel seu paisatge i pels seus habitants. Diu que <<l’Empordà és un país per quedar-s’hi>> i del caràcter dels vilatans que <<la bondat de l’espectacle del mar i la planúria fa bona la gent; la tramuntana l’ha fet impulsiva i franca>>. Des de la ironia, el vigatà repassa com fou l’arribada dels grecs a la nostra comarca que, entre escultura i escultura, ens deixaran el bonic nom amb què avui ens coneix el món.
Bella del senyor, Albert Cohen
Aquesta novel·la és, per a nosaltres, un dels cims novel·lístics del segle XX. Narra l’intens procés d’enamorament i posterior degradació passional entre Solal i Ariane, dues ànimes solitàries en l’alta societat ginebrina dels anys 30 del segle passat. Intel·ligent, extensa i marcadament humorística, Bella del Senyor descriu la sublim bellesa d’un enamorament sincer i el tendre teatre que organitzen els amants per tal d’agradar-se. Alhora, però, també fa una crítica mordaç a l’alta societat que integrava la Societat de Nacions, histèrica adorada dels signes de prestigi social. L’amor, igual que la societat, s’erigeix en font de memorables moments que, al final, condueixen inevitablement al tedi. Bella del Senyor és una d'aquelles novel·les totals que, per si soles, edifiquen un univers fecund en temes i punts de vista. Ideal per riure’ns de nosaltres mateixos i de les ridícules il·lusions que ens mantenen plens de vida.
